A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

bídhiu bídhicu

bidhixèdha bidhichèdha

bidhóri , nm Definitzione bestimentu de fémina, fatu de bidhu (de linu), a pònnere asuta, de chintzu in bàsciu) Sinònimos e contràrios cànsciu, cansitu, suntanu, tetela, trintzedhu Terminologia iscientìfica bst.

bídhu , nm Definitzione sa parte prus bona de sa lana, de su linu Sinònimos e contràrios istàmene Frases sighiat su pistighinzu de s'incràs carissianne su bidhu de una fàuna a ranedhu ◊ de bidhu si faghiant bértulas bonas e bestimentas Ètimu ltn. villus Tradutziones Frantzesu étamine Ingresu stamen Ispagnolu estambre Italianu stame Tedescu Faden.

bídhu! , iscl: billu!, villu! Definitzione bih + dhu Sinònimos e contràrios allodhu!, midhu! Frases bidhu s'ómine chi azes arrestadu: culpa no tenet, bos lu so narenne!

bidhúnculu , nm Definitzione nau a disprétziu de unu, chi est de is bidhas, chi faet contu solu de bidha sua Sinònimos e contràrios bidhaju, bidhínculu Frases ses alleputziu che bidhúnculu afrodhieri! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu paysan, villageois Ingresu rude Ispagnolu aldeano Italianu villano Tedescu Bauer, Flegel, Grobian.

bidhúri , nm: budhuri, udhuredhu, vudhuri Definitzione genia de erba chi faet in is errios, assimbígiat unu pagu a s'àpiu, ma toscosa e po cussu dhi narant puru erba de cogas, imbriaga molentis o feurra pudéscia, lau adhini Sinònimos e contràrios búdharu, budhúrigu, dhúdhulu, gudhútulu, medhure, mudhuru, pisciaforru, pudimanu, údhuru Terminologia iscientìfica rba, Conium maculatum Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu ciguë Ingresu hemlock Ispagnolu cicuta Italianu cicuta Tedescu gefleckter Schierling.

bídi bíde

bidichèdha , nf: vidighedha Definitzione min. de bida: vidighedha, nau sèmpere in su sensu de una vida tropu mala, difícile, metzana.

bidichínzu , nm: bidighignu, bidighíngiu, bidighinzu, bidrighinzu, idighinzu, vidichíngiu Definitzione duas calidades de una genia de linna chi faet a cannàile longu longu e fine e si che àrtziat a pitzu de is matas; genia de filighedhu chi unas cantu linnas (es. bide) bogant e imbodhigant a calecuna cosa po si mantènnere; bide Sinònimos e contràrios atzara, auciada, bentzígliu, elighinzu, ertessu, firighinzu, inteltzu, medichinzu, ortéssiu, pilighinzu, tichíngiu / auciada / agrustu, barrali, bégula, berguladu, imbragu, lú, parra, pórtiu, trica, tricarju / bentzígliu 1 Frases rú e bidighinzu assacarrant taularis e muros (V.Falchi)◊ si ch'est intanadu in duas molas de modhitza, bene acrobadu e cun cabitzana de titione e bidighinzu 2. cudhu sàmbene passeit a sas raighinas, a su bidighinzu, a sos budrones, a su mustu Terminologia iscientìfica rbl, Clematis cirrhosa, c. vitalba Ètimu lat. *viticineu Tradutziones Frantzesu clématite Ingresu clematis Ispagnolu clemátide Italianu clemàtide Tedescu Klematis, Waldrebe.

bididuidídu , avb Sinònimos e contràrios addidudentu, apostadamenti Frases mi abbirgonzat a bididuididu Ètimu srd.

bidighígnu, bidighíngiu, bidighínzu bidichínzu

bidighínzulu , nm Definitzione bruncone de bide sicau.

bidíle, bidíli, bidílli bedíle

bidímba, bidímbua , nf: bidúmbua, bidúmbula, birumba, birimba, birímbua, birúmbula, pirímbua, vidúmbula Definitzione una calidade de lissa / b. carroci groga = lissa mannita de unos duos chilos (mugil cephalus) Sinònimos e contràrios bocalassolu, túmbula Terminologia iscientìfica psc, mugil saliens Tradutziones Frantzesu muge, mulet Ingresu a kind of mullet Ispagnolu galúa, lisa aguda Italianu mùggine musino Tedescu Springmeeräsche.

bidíri bedíle

bídiu , pps: bidu, bítiu, bitu, biu Definitzione de bídere Sinònimos e contràrios bistu Maneras de nàrrere csn: a bidu tentu = bene a s'atenta, azummai faghindhe bidu e tentu; fàchere una cosa a biu a biu = bene meda, a minudu, a s'atenta Frases bida l'as, s'ampulla, inue che l'ant posta? ◊ bidos los azis a inue che sunt dados? ◊ dèu de malàdius ndi apu bitu prus de issu ◊ si ia tentu s'edadi tua, a gravellu ti ndi dh'ia pigau, cussu giòvunu: comenti e bitu! ◊ apu biu ca no nci fias e fia po mi nci andai 2. fimus fatu sa trata una vintina: onzunu est impinnadu a bidu tentu (M.Dore) 3. ti chèglio dimandhare s'intesu l'as colare cudhu tziu chi atraissat sa tanca a biu a biu (G.Farris) Tradutziones Frantzesu vu Ingresu seen Ispagnolu visto Italianu visto, veduto Tedescu gesehen.

bidólzu , agt Definitzione de bufare, bonu o chi faet a dhu bufare Frases su cadinu est pienu de abba bidolza (P.Fogarizzu) Tradutziones Frantzesu potable Ingresu drinkable Ispagnolu bebible, potable Italianu bevìbile, potàbile Tedescu trinkbar.

bidòne, bidòni , nm Definitzione genia de istrégiu mannu, de làuna, de allumíniu, de plàstica, prus che àteru tundhu, e serrau cun tapu / bidones de late, de ozu, de abba = bidones a pònnere late, ozu, abba (o fintzas su late, s'ozu, s'abba de unu bidone, su tantu chi cabet in d-unu bidone) Sinònimos e contràrios tolla Frases sos bidones de su late cherent samunados ◊ s'àcua po bufai dha portaus a bidonis 2. apo comporadu unu bidone de ozu ◊ apu portau dus bidonis de àcua Sambenados e Provèrbios smb: Bidoni Terminologia iscientìfica stz Tradutziones Frantzesu bidon Ingresu drum Ispagnolu bidón Italianu bidóne Tedescu Kanne, Kanister, Tonne, Behälter.

bidòre, bidòri bibidòre