billaméntu , nm Definitzione su billai, su istare bigiandho Sinònimos e contràrios bigiadórgiu, billa, billóngiu, bizadura Ètimu srd.
billànti , agt Definitzione chi est o istat atentu, chi est bigiandho Sinònimos e contràrios abbilleri, abbillu, abixanti, atensionau, atensionosu, ispabillu Frases su pastori depit èssi billanti a dónnia sciumbullu Tradutziones Frantzesu vigilant Ingresu watchful Ispagnolu vigilante Italianu vìgile Tedescu aufmerksam.
billantzàre bilantzàre
billàrbu , agt Definitzione [o pillarbu? Angioni, 101]/ piliarbu, nau de is boes, chi funt a marcos biancos e niedhos, in su pilu.
billàris , nm Definitzione pillari, ma nau in su sensu de piegaduras, tzirbisas de sa pedhe in persona grassa.
billàssa balànsa
billassàre bilantzàre
billassàtu bilantzàu
billèlla , nf, nm, agt: billellu Definitzione genia de erba toscosa; nau mescamente de fémina, ma fintzes de ómine po nàrrere chi unu/a est unu pagu fatu e lassau, chentza cabu, unu pagu macu; a logos, briga, murrúngiu, abbétia / s'abba de sa b. = de sa billèllera; èssere conca billella = chentza cabu, chentza zudíssiu Sinònimos e contràrios sabadíglia, tzeredha / bovatzu, bovo, innóchidu, ispistulonadu, listrone, macu, tontarrone Frases billella maca, inue che paraias totu sa die?!…◊ billella maca, a ite ses bona?!…◊ cussa billella de sa fiza est allorostrada cun d-unu mugosu 2. s'iscapat s'abba de sa billella nos faghet a batússiu! (B.R.Basolu Delitala) 3. ci duos no funt de acórdiu e dhue tenent billella si tirat a sorte Ètimu srd.
billèlla 1 , nf: billilla, pillilla Definitzione foedhandho de o cun piciochedhos, sa natura de s'ómine Sinònimos e contràrios bichiriola, bobborota, chichia, drolla, lelledha, lilla 2, marracoi, minninna, pichiriola, picita, pilledha, pisciuledha, pissiredha, puzonedha, tórrina, tuturedhu 1.
billèlla 2 , nf Definitzione su frutu de su lidone Sinònimos e contràrios chelleisone, meladidone Frases sa craba papat linna, erba, billella de lioni, làndiri, papat totu!
billèllera , nf Definitzione genia de erba velenosa e pudéscia, faet s'arraighina grussa e no sicat mai deunudotu (foras sa fògia): si narat fintzes po machiore / bíere s'abba de, o èssere giómpidos a s'abba de sa b. = èssiri macus Sinònimos e contràrios sabadíglia Terminologia iscientìfica rbl Ètimu itl. elleboro.
billèllere, billèlleres , nm Definitzione genia de idea maca fintzes coment'e maladia Sinònimos e contràrios bidhídhiri, bremmigorru, tzelevriada, zibbírriu Frases nemos ischiat de ite fit malàidu: fortzis portaiat su billèllere (R.Sardella).
billéllu billèlla
billetàju , nm Definitzione chie faet o marcat is billetes Sinònimos e contràrios bulletarzu Tradutziones Frantzesu guichetier, contrôleur Ingresu ticket seller Ispagnolu taquillero, cobrador Italianu bigliettàio Tedescu Kartenverkäufer.
billète, billètu bigliète
Billía , nm Definitzione númene de ómine.
bíllia bíglia
billiàrdu bigliàrdu