A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

biltzèdha , nf: bintzedha, bintzella, birtzedha, birtzella Definitzione bacheta, orrugu de linna curtzu, deretu, grussitu, po inditare cosa, po iscúdere; genia de pertiedha de fosiles antigos Sinònimos e contràrios bara, fruntza, isprammeta, pértia, pertighita / frigheta Ètimu itl. vergella Tradutziones Frantzesu baguette Ingresu rod Ispagnolu varilla, baqueta Italianu bacchétta Tedescu Rute, Stab.

bilubilói , nm Definitzione genia de orrobba téssia finevine Sinònimos e contràrios belileu Terminologia iscientìfica ts.

bímbinu , nm Sinònimos e contràrios dengheria, frandhigu, imbímbinu*, imbràmbulu Frases a fizu tuo l'as educadu male: tropu bímbinos e bíssios, li as dadu cada cuntentu!

bimbiría , nf Definitzione cosighedhas de pagu contu Sinònimos e contràrios baldulete, barragàllia, bascaràmene, carramatzimi, catzavusalla.

bimestràle , agt Definitzione chi est de duos meses, cada duos meses.

bimèstre , nm Definitzione tempus de duos meses.

bimisòne bermisòne

binaghédu , nm Definitzione binu chi dhi est ponendho su frore, aghedandhosi.

binagrèra , nf: vinagrera Definitzione istregighedhu po pònnere s'aghedu e s'ógiu in mesa Terminologia iscientìfica stz Ètimu spn. vinagrera Tradutziones Frantzesu huilier Ingresu oil cruet Ispagnolu vinagrera Italianu acetolièra, ampollièra Tedescu Essig- und Ölflasche.

binànsa banàtza

binàriu , nm Definitzione is duas fregas de atzàrgiu inue passat su trenu, poderadas firmas cun traversinas incasciadas in sa giarra e a distàntzia sèmpere cantepare Sinònimos e contràrios ferrovia, rotàglia Maneras de nàrrere csn: b. mortu = prus che àteru in sas istatziones, binàrios o cantu de ferrovia chi faghet carchi tretu chentza andhare a logu, tantu pro bi arrimare trenu, fogones e gai; torrare in b. = torrai a su mòri giustu, a fai is cosas acomenti si depit; porta a b. = itl. porta scorrevole Frases in totu sas istatziones ponent s'avértida: No coles in sos binàrios! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu voie Ingresu railway (line) Ispagnolu vía del ferrocarril Italianu binàrio Tedescu Gleis.

binàriu 1 , agt Definitzione chi est fatu de duos números, de duos elementos Tradutziones Frantzesu binaire Ingresu binary Ispagnolu binario Italianu binàrio Tedescu binär, binarisch.

binàrja , nf Sinònimos e contràrios arrogu, bículu, chirriolu, fiocu, isperriolu, petolu Frases li at bocau sa pedhe a binarja Ètimu srd.

bínas bènas

binàssa, binàta, binàtza banàtza

binatéri , nm Definitzione chie faet o contivígiat is binos, prus che àteru in is cantinas Sinònimos e contràrios cantineri Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu marchand de vins Ingresu cellarman Ispagnolu bodeguero Italianu cantinière Tedescu Kellermeister.

binàtza 1 , nf Definitzione genia de aina a corros Frases zughiat una farche e una binatza Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu bident Ingresu two-pronged fork Ispagnolu bidente Italianu bidènte Tedescu Karst.

binàu , agt Definitzione in colore de binu Terminologia iscientìfica clr Ètimu srd.

bínca , nf Definitzione terrenos o domos de propiedade: b. de campu o de sartu (es. cungiau), de bidha (es. domo) Sinònimos e contràrios afrinca*, intaressu, possessu, prédiu, propiedade.

bíncere, bínchede, bínchere , vrb: binci, bínciri, bínghere, bíntzere, vínchere Definitzione su arrennèscere in calecuna cosa superandho is dificurtades, is fortzas contràrias; su èssere méngius o prus de un'àteru in calecuna cosa; lòmpere, nau de erbas, de frutuàriu / pps. bínchidu, binsu, bintu, bissu, vinsu; bínciri un'annu a Deus = èssere betzos meda Sinònimos e contràrios abbadinare, abbotinare, acacigai, cavacai, subbacare | ctr. pèrdere Frases in is guerras, chi unu no perdit s'àteru no bincit ◊ sos laoradores, sos pòveros, de gherra no ndh'amus bissu mai ◊ as bissu su primu prémiu ◊ si cheres bínchere impara a zogare! ◊ l'at postu in zustíssia, ma de pretu no ndh'at bínchidu etotu 2. su triballu est meda e a solu no lu poto bínchere ◊ bi aiat zente meda bochindhe fogu, ma azigu l'ant bínchidu ◊ e chie los binchet, a issos, candho si trubbant?!…◊ mi cheriant seighimiza contonadas in duos meses ma no bi la podia bínchere e apo negadu 3. in sa bidha binciat a totus po sa bellesa ◊ isse est prus mannu de a mie, mi binchet duos annos ◊ cussus no funt avedalis, si bincint unus cantu annus Sambenados e Provèrbios prb: su vítziu bincit a su giudítziu ◊ chie binchet azuat Ètimu ltn. vincere Tradutziones Frantzesu gagner, vaincre, surmonter, accabler, écraser Ingresu to win Ispagnolu ganar, arrollar, vencer Italianu vìncere, assoggettare, superare, sopraffare, sconfìggere Tedescu besiegen, überwältigen.