A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

bindhighínu , nm: binnighinu Definitzione marratzu, sonàgia manna chi si ponet a su mascu de su tàgiu; tempus de bíndighi dies Sinònimos e contràrios bindhichina, bindhigada 2. una chida de sighidu o unu binnighinu at sétzidu su cadhu dónnia die Terminologia iscientìfica snl Ètimu srd.

bindhíta , nf: binnita, vendita Definitzione su chi unu faet de volontade sua etotu po si pagare de unu dannu, de un'ofesa chi dhi ant fatu Sinònimos e contràrios mendhita, niva, revesa, vangàntzia Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu vengeance Ingresu revenge Ispagnolu venganza Italianu vendétta Tedescu Rache.

bindicàre, bindigàre , vrb rfl: vennicare Definitzione pagaresindhe de mala manera de unu dannu, de un'ofesa Sinònimos e contràrios vengai, vinghitare Frases si ndhe sunt bindicaos Ètimu itl. vendicare Tradutziones Frantzesu se venger Ingresu to revenge oneself Ispagnolu vengarse Italianu vendicarsi Tedescu sich rächen.

binètu , nm Definitzione binighedhu lenu, fatu aciunghendho abba a sa binatza chentza supressada, pustis bogau su mustu Sinònimos e contràrios binichedhu, piriciolu.

bínghere bíncere

binghía, bínghia benzía

bíngia bígna

bingiadéri bignatéri

bingiàrgiu, bingiàrxu bignàrgiu Definitzione

bingiatéri bignatéri

binichédhu , nm Definitzione min. de binu, binu lenu; binu metzanu Sinònimos e contràrios binitolu, binuciolu, piriciolu, vinedhu Frases cudhu binichedhu licantzu nche falabat che ispau incherau!

binicótu , nm: binigotu, binucotu Definitzione súciu de àghina o de frutuàriu (mescamente figumorisca) postu a budhire e torrare finas chi essit cagiau, po fàere druches Sinònimos e contràrios saba Frases cullimus ficumurisca ca fachimus su binicotu ◊ bonu su binicotu de ficumurisca, ma prus bonu su chi fachent dae s'àchina ◊ eus cuncordau sa turta fata cun binigotu ◊ in s'impastu po is pabassinas cantu binigotu ponit? Terminologia iscientìfica mng Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu verjus Ingresu cooked wine Ispagnolu arrope, mosto cocido Italianu sapa Tedescu Most.

biniditziòni benedissiòne

binifíciu benefíssiu

binígnu benígnu

binigóti , nm Definitzione genia de meliagra Sinònimos e contràrios melagredha Terminologia iscientìfica rba, Rumex bucephalephorus.

binigótu binicótu

binístra , nf: inistra Definitzione binistra fémina, una calidade de matzigusa chentza ispina, a cambos fines agiummai che a su giuncu e po su prus de su tempus chentza fògia Sinònimos e contràrios einestra, giuncaresti Terminologia iscientìfica mt, Spartium junceum Ètimu ltn. genista.

binistramàsciu , nf Definitzione una genia de matzigusa Sinònimos e contràrios scovioi, tzacabingiadas Terminologia iscientìfica mt, Osyris alba.

binitólu , nm Definitzione binu de pagos grados de àrculu, lenu Sinònimos e contràrios binichedhu, piriciolu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu petit vin, piquette Ingresu light wine Ispagnolu vinillo Italianu vinèllo Tedescu leichter Wein.