A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

bínchida , nf: bíncida, bíntzida, vínchida Definitzione su bínchere; sa cabburra (dinare o àteru) chi si faet giogandho Sinònimos e contràrios binchimentu, binsa | ctr. pérdia Maneras de nàrrere csn: fàghere a bínchidas, a b. de pare = a proas, a probia, a trivas, a chini ndi podit fai de prus, o mellus; dare in bínchida (nau de genti abbetiendi o a iscórriu)= lassai chi bínciat (s'àteru) Frases de sa bíncida dhi fiat abarrau unu sentidu de sbuidori 3. cantaimis a bínchidas de pare ◊ ant promissu providimentos bínchida apare ◊ bochiant a bíncidas de pare a cine totu dhis intràt in manu! ◊ isse pro no ti la dare in bínchida menzus peleat a dópiu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gain Ingresu win Ispagnolu ganancia Italianu vìncita Tedescu Gewinnen, Gewinn.

bínchides , avb Definitzione a bínchides de pare = s'unu cun s'àteru, a mudas a mudas, a trivas Frases zanas e ninfas fint a bínchides mustrandhe sa galania issoro ◊ favedhant a bínchides pro bíere ite podent fàchere contra a isse Tradutziones Frantzesu réciproquement, mutuellement Ingresu mutually Ispagnolu reciprocamente Italianu vicendevolménte Tedescu gegenseitig.

binchidòre , nm, agt: bincidori, vinchitore Definitzione chie binchet o at bintu Sinònimos e contràrios bintore | ctr. peldidore Frases candho fit in sa gherra, Leonora ch'essesit triunfante e binchidora ◊ comintzat su tribàgliu e pustis de tantu ndhe venit binchidore ◊ inoghe est binchidora sa debbilesa! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gagnant, vainqueur, victorieux Ingresu winner, victorious Ispagnolu vencedor, ganador, victorioso Italianu vincitóre, vittorióso Tedescu Sieger, siegend.

bínchidu , pps: binsu, bintu, bissu, vinsu Definitzione de bínchere Sinònimos e contràrios | ctr. pérdidu Frases za cheriat fàghere a poderiu, ma no bi at bínchidu! ◊ su pitzinnu aiat bissu su palu e cussa fit sa mentzus recumpessa 2. pro sa parte mia, contat bissa e lis damus s'atacu! ◊ est bissa e ammelada che fémina in su totu innamorada Tradutziones Frantzesu gagné, vaincu, battu Ingresu won Ispagnolu vencido, ganado Italianu vinto Tedescu besiegt, gewonnen.

binchiméntu , nm Definitzione su bínchere Sinònimos e contràrios bínchida, binsa, binta 1 Ètimu srd.

binchíza , nf Definitzione pertighedha, lióngiu fatu de pertighedhas Frases est tessindhe binchizas ◊ chentu ínnidas manos giobadas a binchiza mi bàrdiant e m'inghíriant ◊ s'umana prosperesa est in binchizas e in fundhu in fundhu manna est sa miséria (P.Casu)◊ sa manna si prendhiat a binchiza de zuncu o a màtulas de istula (G.Addis) 2. sa luna in chelu betat allargu binchizas de prata ◊ sunt ligados a binchizas de sole Ètimu ltn. *vincilia Tradutziones Frantzesu verge Ingresu rod Ispagnolu mimbre, vilorto Italianu vincastro, vincìglio Tedescu Weidenrute, Weidenseil.

bíncida bínchida

bincidòri binchidòre

bincíllu bentzígliu 1

bínciri bíncere

bínda , nf Definitzione aina, coment'e unu cricu mannu po artzare pesos mannos Sinònimos e contràrios crica 2 Frases po artziare sa tuva po dha carrigare in su carru aiant batiu duas bindas Terminologia iscientìfica ans.

bindèlla , nf Definitzione tira de pedhe chi portat su fosile po dhu portare a armigodhu o a codhu.

bindéllu , nm Definitzione acapióngiu po is pilos chi si acàpiat in su gatzile Frases sas féminas giughiant sos bicos de su mucadore pijados in mesu de su cúcuru o cun su bindellu, sedatendhe Ètimu itl.p bindel.

bíndhalu , nm Definitzione ixorbedrama, aina chi girat e ue s'imbestit sa madassa po dha fàere a lómboru Sinònimos e contràrios acrolaju, chíndhalu, dríngalu, tocubaju, tzíngalu Terminologia iscientìfica ts, ans Ètimu itl. bindolo.

bíndhichi , agt, nm: bíndhighi, bínnichi, bínnighi, bínnigi, bínnixi, chíndige, cuíndigi Definitzione deghe prus chimbe (in números àrabbos 15, in números romanos XV) 2. assumancu dogni bíndhighi m'iscrie!◊ l'ant fatu como bínnichi dies ◊ est orrutu e dhi ant postu bínnixi puntos Ètimu ltn. quindecim Tradutziones Frantzesu quinze Ingresu fifteen Ispagnolu quince Italianu quìndici Tedescu fünfzehn, Fünfzehn.

bindhichína , nf: bindhighina, binnichina, cuindigina Definitzione unos (o unas) bíndhighi, unu tanti de cosa in s'oru de bíndhighi, fintzes tempus de bíndhighi dies Sinònimos e contràrios bindhigada Frases est torradu a domo cun sa paga de sa bindhighina Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu quinzaine Ingresu about fifteen Ispagnolu quincena Italianu quindicina Tedescu fünfzehn, etwa fünfzehn.

bindhigàda , nf Definitzione tempus de bíndighi dies Sinònimos e contràrios bindhichina, bindhigau, cuindixada Ètimu srd.

bindhigàu , nm Sinònimos e contràrios bindhichina, bindhigada, cuindixada Ètimu srd.

bíndhighi bíndhichi

bindhighína bindhichína