A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

bih! , iscl Definitzione genia de foedhu chi si narat coment'e avertendho, ammeletzandho, o fintzes solu po fàere giare atentzione Sinònimos e contràrios lah!, mih! Frases bih chi dego so andhandhe pro abberguare! Tradutziones Frantzesu gare à toi! Ingresu look ! Ispagnolu ¡mira! Italianu guarda! Tedescu Schau mal!.

bijàda , nf Definitzione s'angiamentu, su sfendióngiu de is bacas Sinònimos e contràrios anzada, bijera Ètimu srd.

bijàdu , pps, agt Definitzione de bijare; chi portat o tenet bigu, nau de is bacas Sinònimos e contràrios anzadu.

bijàre bigiàre

bijàrzu , nm Definitzione logu inue si acorrant is bigos su note Sinònimos e contràrios begrile, bitedhile Terminologia iscientìfica pst Ètimu srd.

bijèra , nf Definitzione s'angiamentu, su sfendióngiu de is bacas Sinònimos e contràrios anzada, bijada, leva Frases baca de una, de duas, de prima, de segundha bijera Ètimu srd.

bijíle begríle

bijiòne , nf, nm: bisione, bisioni, igione, vajoni* Definitzione sa cosa chi unu si paret de bíere o de àere bistu, mescamente in su sonnu o in s'arregodu / una b. mala = bisu, sonnu malu Sinònimos e contràrios avrinzada, bisu, sónniu / bista Frases che a prima porcarzos e pastores candho fint aunidos in cuile galu los bido che in bisione (A.Liori)◊ su chi tandho est sutzessu galu como mi paret unu bisione malu!

bijóncu , nm Definitzione nau de unu, chi si cumportat cun pagu giudítziu Sinònimos e contràrios bambioco, bambu, biondu, biorru, biscioncu, braballu, tontassu Frases cun totu chi est bamba e bijonca, carchi cosa la faghet bene Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sot, stupide Ingresu obtuse Ispagnolu necio, soso Italianu babbàccio, stòlido Tedescu Tölpel.

bíju bícru

bilànciu , nm: bilantzu Definitzione su contu de totu is intradas e totu is essias, de totu is badàngios e totu is ispesas, de totu su chi est andhau in bonu e totu su chi est andhau in pérdia, o male Frases su bilànciu miu est sempri in ativu e nisciuna banca mi serrat is portas! (Orrú An.) Tradutziones Frantzesu budget, bilan Ingresu balance Ispagnolu presupuesto (preventivo), balance (consuntivo) Italianu bilàncio Tedescu Bilanz, Haushalt.

bilàntza balànsa

bilantzàre , vrb: abbilantzare*, billantzare, billassare Definitzione pònnere in su bilànciu, pònnere a dispositzione (nau mescamente de dinare); tantare, cunsiderare is cosas po bíere ite podent bàlere Sinònimos e contràrios tantare / armudiai 2. candho at crómpitu sos decheoto annos si fit billassanne cantu de bonu e de malu aiat fatu ◊ non resessiant a si billassare chie aiat rejone Tradutziones Frantzesu balancer, équilibrer Ingresu to balance Ispagnolu equilibrar Italianu bilanciare, equilibrare Tedescu bilanzieren, ausgleichen, abwägen.

bilantzàu , pps, agt: billassatu Definitzione de bilantzare 2. est un'arréjonu billassatu comente si tocat Tradutziones Frantzesu balancé, équilibré Ingresu balanced, circumspect Ispagnolu equilibrado Italianu bilanciato, equilibrato Tedescu bilanziert, ausgeglichen, abgewogen.

bilantzínu balansínu

bilàntzu bilànciu

bilàssa balànsa

bildànciu bidrànciu

bílde, bíldi bídre

bildòre , nm Definitzione su èssere birde de unu logu, de una cosa Sinònimos e contràrios birdesa Frases si distinghiat tra chercos ingroghidos e su friscu bildore de su lidone Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu verdeur Ingresu green Ispagnolu verdor Italianu verdézza Tedescu Grünsein, Grün.