A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

capiòla , nf Definitzione unu chi est badhinosu, pagu giustu de conca Sinònimos e contràrios carvedhera, capiabi, concadroxa / cdh. capichedhu Ètimu itl. capo Tradutziones Frantzesu cerveau fêlé Ingresu queer fellow Ispagnolu chiflado, tocado Italianu cervèllo balzano Tedescu verrückter Kopf.

capiòne , nm Definitzione chedha, unu tanti de animales, ma si narat de gente puru Sinònimos e contràrios cedha, grústiu Frases annànt e beniant dae suba a giosso, dae giosso a suba, coment'e trubbanne unu capione, timinne chi calicunu pegus no si esseret cuizadu.

càpiri càbere

capirtúra cabertúra

capiscuàdra , nm Definitzione unu chi cumandhat unas cantu personas postas impare a fàere calecuna faina Terminologia iscientìfica prf Tradutziones Frantzesu contremaître, chef d'équipe Ingresu foreman Ispagnolu capataz Italianu caposquadra Tedescu Vorarbeiter.

capistatziòne , nm: capustatzioni Definitzione chie cumandhat o contivígiat un'istatzione Terminologia iscientìfica prf Tradutziones Frantzesu chef de gare Ingresu stationmaster Ispagnolu jefe de estación Italianu capostazióne Tedescu Bahnhofsvorsteher.

capíta cabíta

capíta 1 , nf Definitzione pínnixi de mata, genia de bobboi de calecunu centímetru, prus pagu de largària, pudésciu, birde (un’àtera calidade, rhaphigaster nebulosa, est in colore de cafei craru) Sinònimos e contràrios giuannirde Sambenados e Provèrbios smb: Capita, Capitta Terminologia iscientìfica crp, nezara viridula.

capíta 2 , nf Definitzione genia de gunnedha chi ponent betada in conca po ammontu, segundhu is costúmenes, totu a gajas in su tretu chi orruet in conca; in àteros est una genia de mantíglia, capa minore Frases féminas in imbustu e in capita ndh'ant fatu iscaldatzare prus de sete! 2. sos duos priores in s'interru fiant unu cun sa capita niedha e s'àteru cun sa capita orrúbia Sambenados e Provèrbios smb: Capita, Capitta Terminologia iscientìfica cst Tradutziones Frantzesu pèlerine Ingresu cape Ispagnolu mantilla Italianu mantellina Tedescu Mäntelchen.

capíta 3 , nf Definitzione silibba de àgiu Sinònimos e contràrios cítula, fítula, ispixu, istígia, títaba Frases duas capitedhas de azu in su pische b'istant apuntinu (T.Rubattu).

capitàda , nf Definitzione su capitare, cosa acontéssia Sinònimos e contràrios acontéssiu Frases si sinnaiant candho mentovaiant cussa capitada Ètimu srd.

capitài , vrb: capitare Definitzione nau de unu fatu, acontèssere de cumbinatzione, chentza dhu fàere apostadamente; bènnere apare cun ccn. / cosa capitada = cosa abberu, no contàssia o contu fatu a pentzamentu Sinònimos e contràrios acadessi, acontèssere, atruessai, costare 1, cumbinare, incapai 1, incapitae, sucèdere / atobiai Frases bi capitaiat castanzajos, turronajos e raminajos ◊ iat capitau chi iant fatu unu isdorrobbatóriu ◊ cale signale nos at a fàghere ischire chi custas cosas sunt pro capitare? ◊ si ti capitas in caserma faghe dimandha de su portuarma! ◊ in bidha est capitandho fatos mai bistos e ne inténdhios ◊ ite at capitadu? 2. cada sero nabamus sos contos de sos trabballos e de sa zente chi abamus capitau 3. custu contu est cosa capitada, dhu contaiat sempri babbu miu Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu tomber, arriver Ingresu to happen Ispagnolu ocurrir, acontecer, topar Italianu capitare Tedescu geschehen.

capitàle , nm: capitali 1 Definitzione fundhos e mescamente dinare de un'impresa, fintzes totu su chi unu tenet o dhue ponet de interessu de parte sua Sinònimos e contràrios caudali, dinari, fundhu / doda Frases po ti ponni in rolu de bancheris mannus ci bollit capitali ◊ cun sacrifíciu no aus ispérdidu nudha capitale ma dh’iaus aumentau ◊ chi ses a serru de capitales, oe ti giànt is préstidos Tradutziones Frantzesu capital Ingresu capital Ispagnolu capital Italianu capitale Tedescu Kapital.

capitàle 1, capitàli , agt, nf Definitzione chi est su prus importante; sa citade prus importante de un'istadu, ue dhu'est su Guvernu Maneras de nàrrere csn: lítera c. = sa lítera de comintzu de unu capítulu de líbberu o iscritura, lítera prus manna de sas àteras; pecaus capitalis = pecados mannos, graves; pena c. = cundenna a morte Tradutziones Frantzesu capital Ingresu capital (city) Ispagnolu capital Italianu capitale Tedescu grundlegend, Hauptstadt.

capitàli 1 capitàle

capitalísta , nm Definitzione chie est mere de capitales e dhos impreat po dhos fàere frutare, po fàere àteru dinare Sinònimos e contràrios capotatzu Tradutziones Frantzesu capitaliste Ingresu capitalist Ispagnolu capitalista Italianu capitalista Tedescu Kapitalist.

capitalizàre , vrb Definitzione furriare o fàere a capitale unu valore, bèndhere Sinònimos e contràrios acabbalai, acaudalai.

capitàna cabissàna

capitàna 1 , nf Definitzione genia de pische mannu fintzes de duos metros Sinònimos e contràrios scrita 1 Terminologia iscientìfica psc.

capitanài, capitanàre , vrb Definitzione cumandhare e ghiare faendho de capitanu Tradutziones Frantzesu commander Ingresu to lead Ispagnolu capitanear Italianu capitanare Tedescu befehligen.