A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cadàtola, cadàtu, cadàtua, cadàtula, cadàtulu , nf, nm: caràtua Definitzione ispina molentina, ispina cixiredha o de caràtua (e fintzes de caràvua): genia de cardu chi faet una cranciofedha cun ses o sete ispinas apertas a istella Sinònimos e contràrios cadalava, cadhatu, cadràmpula, castiaia, cixiredhu, colustídhiu, istrainabias 2. bella pitzoca: istocada, ca no nchi at ghetau mancu is ogus a s'ispina de cadàtua!…◊ pressi mera tenis… parit ca portas ispina de caràtua in is cariras! Terminologia iscientìfica rba, Centaurea calcitrapa Tradutziones Frantzesu chardon étoilé Ingresu caltrop Ispagnolu cardo estrellado Italianu calcatréppola Tedescu Feldmannstreu.

cadaúne, cadaúnu , prn: cadeunu, cadiune, cadunu Definitzione totugantos, ma cunsideraos a unu a unu Sinònimos e contràrios dognunu Frases caminavamus cadaune chin s'arma sua ◊ cadaunu at sa parte sua Ètimu ltn. cata + unus Tradutziones Frantzesu chacun Ingresu everybody Ispagnolu cada uno Italianu ciascuno, ognuno Tedescu jede.

cadàvere , nm Definitzione persona morta Sinònimos e contràrios moltu.

cadaxàu , agt Definitzione chi est immarriu meda, chentza fortzas Sinònimos e contràrios acàssidu, achénsidu, achensu, cansidu | ctr. pasadu.

cadaxediósu , agt Definitzione nau de cosa o chistione, chi est totu trobojada, betada apare, difícile Sinònimos e contràrios abberrisonadu, ghirrisonau, imbusticau, impirigau, trobojadu | ctr. ciaru, isoltu.

cadaxédiu , nm Sinònimos e contràrios farrambódhiu, maciamurru, matimbódhiu.

cadaxína cadagína

cadebài , vrb: cadelai, cadelare Definitzione abbaidare in su sensu de bíere e custodiare, fintzes de istare iscocandho, portare a ogu, castiare a s'atenta Sinònimos e contràrios abbadiai, acastiai, allutzare, annotare, apompiai, labai, mirai, tentare Frases cadebit cuss'anguidha furriendisí bia bia! ◊ cadebai bosatrus arratza de mari pàsidu! ◊ cadeba chi est benendi genti! ◊ cadeba e impara! ◊ cadebai a Coixedha! ◊ bi at préides chi nant pira ma est pirastu e però sos superiores no podent cadelare (L.Pisano)◊ candu ses in foras de tesu ti cadeu! 2. custu est su chi cadebat a su mortu Ètimu ltn. *cautelare.

cadèdha , nf: Definitzione genia de erba, nada fintzes pranta de cane o erba de arranas coment'e àteras de sa matessi genia po su velenu (anemonina) chi portat e chi faet male a su bestiàmene Terminologia iscientìfica rba, Ranunculus arvensis Ètimu ltn. catellus Tradutziones Frantzesu renoncule Ingresu buttercup Ispagnolu abrepuño Italianu ranùncolo dei campi Tedescu Ackerhahnenfuß.

cadèla! , iscl Definitzione foedhu de su verbu cadebai, cadelai Sinònimos e contràrios abbàida!, càstia!

cadelài cadebài

cadelàna, cadelànu cadalàna

cadelàre cadebài

cadeliàda , nf Sinònimos e contràrios cadeliadura, cadéliu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu privations Ingresu privation Ispagnolu privación Italianu privazióne Tedescu Entbehrung.

cadeliàdu , pps, agt Definitzione de cadeliare; chi est fatu o arrespramiau cun sacrifícios mannos, istandho in su bisóngiu Frases eo puru mi so cadoliadu, isconsolu agiunghendhe a disconsolu.

cadeliadúra , nf: cadeliatura Definitzione su cadeliare, peleare / a c. = a pelea Sinònimos e contràrios cadeliada, cadéliu Frases est colanne un’ómine sudoratu a mortógliu e isalenatu tratzanne a cadeliatura duas carretas de carvone Ètimu srd.

cadeliàre , vrb: cadoliare Definitzione àere sa cosa a fortza de sacrifíciu; arrespramiare sa cosa (ma fintzes cuvrenare sa persona, pausare); istare a míndhigu, cun tropu pagu cosa, in su bisóngiu Sinònimos e contràrios acolomizare, arresparmiai, avitare, istraviare 1 | ctr. perdimentare, sperditziai Maneras de nàrrere csn: pane cadeliadu = fatu a fortza de triballu; cadeliàresi de su fàmine = mòrriri de su fàmini po sa mandronia, po su pagu trabballai Frases apo cadeliadu e marasadu chena profetu, che mísera zente 2. si ses iltraca, cadéliadi! ◊ cussa fémina si ndhe iltat totaganta cadeliada, chena essire mai Tradutziones Frantzesu gagner de quoi vivre à la sueur de son front Ingresu to gain with sacrifice Ispagnolu gañar con sacrificio Italianu guadagnare con sacrifìcio Tedescu mühsam verdienen.

cadeliatúra cadeliadúra

cadéliu , nm Definitzione bisóngiu, mancàntzia o farta de su necessàriu / bívere a c. = istare a bendhita, cun tropu pagu cosa, a mindigu Sinònimos e contràrios acanénciu, bendhita, càscara, catanzu, mindigu | ctr. bundhàntzia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu privations Ingresu privation, hardship Ispagnolu penurias, privación Italianu stènto, privazióne Tedescu Entbehrung.

cadélu , nm Definitzione su cadelai / portai a c. = zúghere a ogru, abbaidare, dare tentu pro averguare carchi cosa Sinònimos e contràrios asserva Ètimu srd.