A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cacódua , nf: cocoda, cocodedha, cocódula, cocódura Definitzione crastu, pedra tundhatza Sinònimos e contràrios biscacu, caróngiu, coda 2, códua, cogólidu, coróculu, craltu, ladhia, lecucu, lódhuru Frases cali iscusorxu? su cascionedhu furiat prenu de cocódulas! Sambenados e Provèrbios smb: Coccoda Tradutziones Frantzesu caillou Ingresu stone Ispagnolu piedra Italianu ciòttolo, sasso Tedescu Kieselstein.

cacói , agt, nm Definitzione unu chi timet totu Sinònimos e contràrios cachete, cacadhoi, cacone, timarosu, timetupas, timigiolu | ctr. coragiosu Frases eite si mi ndh'ischint chi so tantu cacoi!…◊ fit unu cacoi, timendhe: no zuchiat grista de cristianu! Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu froussard Ingresu sissy Ispagnolu miedoso Italianu fifóne Tedescu ängstlich, Angsthase.

cacòi , nm, nf: cocòi, cocoi Definitzione genia de pane modhe grussu, de diferentes calidades: a tzichi, unu pagu a bisura de lóriga e totu a pitzicorrus, cacòi símplici, cun ou, a folla de fà, pintau, froriu, fatu de pódhine (iscete) impastau a tostau e suetu meda / cocòi de Pasca = su pane chi faghent cotu cun s'ou intreu in mesu pro sos pisedhos, a Pasca; cocoiedhu afollitau = cocòi a follas; àteras zenias de cocòi: istampau in mesu, de pitzus, in figura de pipia (anguli); cacòi de fraca = su sàmbene de su porcu cundhidu e cotu in sa frama de su fogu; cocoi prena = zenia de casadina ma prus serrada e a pitzicorros prus mannos; cocoi est fintzas frutighedhu de àrbure a zisa de ballinedha, itl. bacca Frases feus maritzosu de símbua e cacòis pintaus ◊ provamu unu gosu castiendi sa genti pintendi is cocòis!…◊ mi papu unu bellu cacòi e un'arrogu de casu ◊ ndi portat una, de manu, pesendu cocòis!…◊ si at bidu cussas cocois de pane at a crètere chi dhas cherius bèndhere!◊ sas cacòis de pane unu tempus si coghiant in sas pedras imbudhidadas ◊ apu fatu cocòis prenas e cocòis de tamata 2. pani pintau a cacòis, turedhus e pretzidas Terminologia iscientìfica pne Ètimu srd.

cacòne , agt Definitzione chi est timerosu meda Sinònimos e contràrios cacarodhu, cacarolu, timecaca Ètimu srd.

càcu càchi

cacuminàle , agt Definitzione nau de unu sonu de sa limba sarda, iscritu in DitzLcs. sèmpere cun su digramma /dh/, est su chi faeus acostindho sa punta de sa limba unchinada a susu apalas de is dentes de pitzu e de ananti e chi agataus in foedhos che a bidha, dhedhu, codhu, cuadhu, grodhe, improdhu, istedhu, nudha, pistidhu, sedha: est diferente de su sonu oclusivu dentale sonoru (chi andhat bene iscritu /dd/ e in sardu dhu'est e meda puru) e a dónnia modu bolet iscritu cun grafema distintu ca est sonu diferente e /dh/ (in cantu digramma) andhat bene fintzes in cuménciu de foedhu (mentres chi fartat /dd/, chi iat a arresurtare una dópia po digramma).

càda , agt, prn: cara 2, cata 1 Definitzione agt. indefiniu chi acumpàngiat unu númene (mescamente de tempus) chentza cambiamentos de genia e ne de númeru, singialat prus che àteru sa distintzione de sa síngula cosa pentzada coment'e ripetidura, una cosa chi torrat a èssere; in campidanesu si ponet a prn. puru; cun male faet una genia de superlativu: male cadamale = male a su peus puntu Sinònimos e contràrios dogna Frases a cada die su pessamentu sou! ◊ cada cristianu at a ischire ite depet fàghere ◊ sunt lendhe sa pentzione cada duos meses ◊ cada pacas dies andhat a dommo de sa pitzoca ◊ in cata tzilleri si firmaiat a si la víere 2. in sa divisioni fiat tocau a cad'e cincu sodhus ◊ ant bociu una baca in cuatru: dhis est tocau a cad'e setantaxincu chilus de petza ◊ dèu e fradili miu teneus a cada de unu cani ◊ poneus a cad'e cincu mila e si papaus una brebei! ◊ dhis at ghetau a cada de una turra de símbua a donniunu ◊ cussus si ndi pigant a car'e su dexi pro centu 3. fit ricu, ma como est andhadu male cadamale ◊ s'isàminu est andhadu male cadamale Ètimu ltn. cata Tradutziones Frantzesu chaque Ingresu every Ispagnolu cada Italianu ógni, ciascuno Tedescu jede.

càda 1 , prep: cara 1 Definitzione cun sa prep. simple a, de, si ponet po inditare sa leada = cara, faci a…; po inditare unu tantu chentza pertzisione Sinònimos e contràrios abbia, allada Maneras de nàrrere csn: fiant cad'e centu = fint unos chentu; de cara…(+vrb) = apustis de…, apustis chi… Frases de un'arroca manna ororu de mari su mumusu iat pigau a bolai cad'e su soli ◊ Gesús de pressi s'est incamminau cad'e Cafàrnau ◊ andaus a cad'a Uras! ◊ s'àcua fait sa fuida cad'e mari ◊ labai, si bit unu cuadhu de cad'e bidha arribbendi! 2. de cara si seus separaus est sutzédiu custu fatu Tradutziones Frantzesu vers, environ Ingresu about Ispagnolu hacia Italianu vèrso, circa Tedescu gegen, ungefähr.

cadabbète , agt Definitzione chi est mannu meda, ispropositau de mannària Sinònimos e contràrios bete, betedhe, beterone, debbe Ètimu srd.

cadafàli , nm Definitzione sa mesa ue si ponet su baulu cun su mortu in crésia Sinònimos e contràrios túmbaru 2 Ètimu ctl. catafal Tradutziones Frantzesu catafalque Ingresu catafalque Ispagnolu catafalco Italianu catafalco Tedescu Katafalk.

cadagína , nf: cadaxina Definitzione druche fatu cun casu friscu Sinònimos e contràrios casadina, pàdrua Frases dulches de dogni calidade: cadajinas, pabassinos, origlietas, cótzulos de pistidhu.

cadagulàre , vrb Definitzione giare craches Sinònimos e contràrios calchidare, carcinai Tradutziones Frantzesu ruer Ingresu to kick (out) Ispagnolu patalear (persona), patear, cocear (animale) Italianu scalciare Tedescu ausschlagen.

cadalàna , nf, nm: cadalanu, cadarana, cadelana, cadelanu, cagalanu Definitzione genia de bobboi niedhudu chi faet in is domos si dhue at umidade Sinònimos e contràrios apeta, babbalocu, babbasaju, brabeta, buvone, candhulitu, fèlega, gríglia, melaghe, partabúdiga, patedha, paulina, perta, sasàgia, scarfajoni Frases cadelanas niedhas, sutzadores de sàmbene faineris, torrade addaisegus! (G.Fiori) Sambenados e Provèrbios smb: Cadalanu, Cadelanu Terminologia iscientìfica crp Tradutziones Frantzesu blatte Ingresu beetle Ispagnolu escarabajo Italianu blatta Tedescu Kakerlak.

cadalanísca , nf Definitzione una genia de àghina niedha.

cadalànu cadalàna

cadalànu 1 , nm Definitzione bículu, orrugu o tretu de terrenu (es. bíngia) Sinònimos e contràrios pedassu Frases unu cadalanedhu de terra.

cadalànu 2 , agt, nm: catalanu Definitzione chi pertocat sa Catalogna, chi o chie est de sa Catalogna / no iscít su cadalanu = no ischit a faedhare Sambenados e Provèrbios smb: Cadalanu, Cadelanu Tradutziones Frantzesu catalan Ingresu catalan Ispagnolu catalán Italianu catalano Tedescu katalanisch, Katalane.

cadalàva , nf Definitzione ispina molentina, ispina cixiredha o de caràtua: genia de cardu chi faet coment'e una cranciofedha cun ses o sete ispinas apertas a istella Sinònimos e contràrios cadàtola, castiaia, cixiredhu, colustídhiu, iscradinaia, istrainabias Terminologia iscientìfica rba, Centaurea calcitrapa Tradutziones Frantzesu chardon Ingresu caltrop Ispagnolu cardo estrellado Italianu cardo stellato Tedescu Flockenblume.

cadalèta, cadalétu , nf, nm Definitzione una maladia calesiògiat, chi leat a totugantos, in sa nada rúere o èssere totu a una cadaleta = totu malàidos, tougantos a una fasche Sinònimos e contràrios apedémia, peàdiga Tradutziones Frantzesu épidémie Ingresu epidemic Ispagnolu epidemia Italianu epidemìa Tedescu Epidemie.

cadalétu 1 , nm: cardaletu, cataletu Definitzione paristàgiu de canna apicau inue si ponet casu e arrescotu po asciutare; manera de pònnere sa cosa in terra, totu ispartzinada; genia de crocadórgiu / avb. a cadaletu = a ispartinadura Sinònimos e contràrios arreciau, cannita, casaletu, casalire / cannitzada, incannitadu / padharzu / babizone Frases suta de su cadaletu bi est su foghile istudadu 2. cantas notes ventosas ant chilliatu sos annos meos sendhe criatura in su cataletu, candho fipo vardianedhu! Ètimu ltn. *catalectus.