A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

càdha , nf: cadra, calda, carda Definitzione surra, passada de cropos (fintzes de àteru: es. de súrbios po pigare a befa); pelea manna o ifadu de su faghevaghe a meda, de unu trebballu fortzau, de s'arrennegu po cosas chi andhant a trotu, e àteru: totu significaos naos in cobertantza, ca sa calda is ferreris dhu narant a s'abbrigamentu de su ferru, candho est deasi abbrigau chi essit biancu Sinònimos e contràrios fraca 2, surra / arrebbentada, arrebbentu, bataria, cària, cumbata, demozu, impodha, inzotu, istimpida, istripa 1, matana, mugna, munziada, pista, pistapone, podha, rebbatu, stragu 1 | ctr. discànciu, pasu Maneras de nàrrere csn: donai una carda a unu = abbanzare, surrai; donai una cadra de buca = improverare, refaciai; donai una carda de dentis = fuedhai mali, brigare a unu; leare, dare cadha = leare o dare arrebbentu, matana; cadha de prantu, de tússiu, de fele = atacu de prantu, de tússiu, de arrennegu; cadha de sole, de fogu = su abarrai a tropu pighendi soli forti me in istadi, istudendi fogu; donai sa carda = (puru) achicare fogu, fàghere fogu meda pro còghere sa terralla, inchèndhere su furru, assidai su forru cun faschinas medas: pro su ramenaju a "donai sa carda" est a martedhare su ràmine pro li dare sa forma; fai sa carda a margiani = arrexonai o afrontai a unu chena de profetu Frases dhi at donau una carda de corpus, dh'at callentau!…◊ dhi donant una carda de fusti e dhu faint totu liagau ◊ una calda de tribbàgliu aiant créfidu!◊ si dh'isperdu s'ègua, babbu mi arrogat a cardas! 2. sos fizos sunt bochindhe su babbu a cadhas de fele! ◊ su pitzinnu si at fatu una cadha de prantu ◊ chi mi seu donau una cadra de marrai gei no est po dabbadas! ◊ una carda de bisonzu aiat créfidu po dhi passare sos vítzios!◊ sa cadha chi mi at dadu su pitzinnu?! odheu! ◊ Giuanni Batista iat donau una cadra de buca a su rei ca fut afancedhau cun sa connada Sambenados e Provèrbios smb: Cadda Ètimu spn. carda Tradutziones Frantzesu rossée Ingresu hail of thrashing Ispagnolu paliza Italianu carpìccio, scàrica di busse, strapazzata Tedescu Prügel, Anpfiff.

càdha 1 , nf Definitzione cuadhu fémina Sinònimos e contràrios ebba.

cadhàda , nf: cadhata Definitzione cosa chi si pesat in artu, nau pruschetotu de is fràmmulas de su fogu (ma fintzes de pruine); cuadhu o undhada manna de abba Sinònimos e contràrios cadharida / aundhada / arborada Frases ti moves dogni tantu brinca brinca e a cadhadas ti pesas che fogu (N.Marchetti)◊ dade tentu ca bi apo bidu cadhadas de fogu! ◊ si pesaiant cadhadas biancas che fumentu: fint sas undhas in su mare avolotadu ◊ su cadhu s'est pesadu a cadhadas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grosse vague Ingresu big horse, billow Ispagnolu oleada Italianu cavallóne Tedescu großes Pferd, Brecher.

cadhadòre , agt Definitzione chi giaet cadhas Ètimu srd.

cadhài , vrb: cadhare, cardare, gadhare Definitzione giare una carda, una surra, iscúdere meda Sinònimos e contràrios abbanzare, aciociai, addobbai, apodhare, arropai, assupare 1, atrempare, atripai, impodhare, isciúdere, magiare, sussare Ètimu srd.

cadhàja , nf Definitzione paule, lurtzina de abba in is orrocas, paule manna in is errios mannos; a logos, una genia de istrégiu mannu Sinònimos e contràrios lampatzu 1, pógiu, trógliu / cadhàrgiu, labia Frases piciochedhus, andai a giogai in sa cadhaja! ◊ ti dh'arregordas candu andeiaus a annadai me is cadhajas? ◊ a meigamma andastis a sa cadhaja po acabussai 2. in su casufíciu callentant su lati in sa cadhaja.

cadhajòni , nm Definitzione ladamíngiu tostau apicigau a sa lana de is animales; nau de unu, brutu, prenu de brutesa Sinònimos e contràrios àdhara, dhàdhara, ghiritoni, gradhajone, ladhagione / cadhóciu, ladhajosu 2. cussu cadhajoni si est postu a fastigiai! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu crottes Ingresu dung Ispagnolu sirle (animali) Italianu càccola Tedescu Kot.

cadhamarídos , nf Definitzione genia de martigusa chi narant fintzes binistra màsciu, iscova de bíngia, de bòi, de preidi, de argiolas, e faet una genia de frutighedhu a pibione tundhu orrúbiu, síngulu Sinònimos e contràrios brigantina, iscorravoe, líbida, libidana, scovioi, tzacabingiadas Frases s'edile ube seperabat sos crapitos fit infertziu a sepe de matricúsia e cadhamaridos Terminologia iscientìfica mt, Osyris alba Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu genestrole Ingresu base-broom Ispagnolu guardalobo Italianu ginestrèlla Tedescu Färberginster.

cadhàniu , agt Definitzione chi est o istat totu brutu, chi no contivígiat sa limpiesa de sa persona sua etotu, chi trascurat is fainas de sa domo Sinònimos e contràrios cadhóciu, cadrangiosu, mugosu | ctr. límpiu, netu.

cadhàre cadhài

cadhàre 1 cardài

cadhargiòla , nf Definitzione min. de cadhàrgiu Sinònimos e contràrios labioledhu Frases bai a domu e prepara cussa cadhargiola de abba callenti, ca mi serbit! Terminologia iscientìfica stz.

cadhàrgiu , nm: cadharzu 1, cadhaxu, cadraxu, cardàgia, cardàgiu, cardaxu, cardazu, chedhàrgiu, chedharju, chedharzu, cradaxu, cradhaxu Definitzione genia de istrégiu mannu e largu prus che àteru de metallu a pònnere abba, late, e àteru; genia de trébide / min. cadhargiola, chedharjedhu, chedhargiolu Sinònimos e contràrios caldarone, labia, labiola / trebidàlgiu Maneras de nàrrere csn: cardaxu de gisterra = su fundhu de sa gisterra; pèrdiri lati e cradhaxu = pèrdere totugantu, sacu e sale Frases apu biu unu cardaxu mannu… aintru ci fiant trinta arramanajus martedhendu e s'unu no s'intendiat cun s'àteru! ◊ sa bagadia andàt a chedhàrgiu a conca, a frúmene ◊ ch'est orrutu su pipiu a su chedharzu de su soru 2. ci at pérdiu totu, lati e cradhaxu Terminologia iscientìfica stz Ètimu ltn. caldarium Tradutziones Frantzesu chaudière Ingresu cauldron Ispagnolu caldera Italianu caldàia Tedescu Heizkessel.

cadhàri cabadhàre

cadharída, cadharíga , nf Definitzione cosa chi si pesat in artu e coment'e a brínchidu (fogu, abba) Sinònimos e contràrios fiamarida, fracarida, pampada Maneras de nàrrere csn: cadharidas de risu = risu a meda; pesàresi a cadharidas (nau de ccn.)= tzerriai cun arrennegu Frases su chi no distruent sos bentos lu distruent sas cadharigas de su fogu ◊ si bidiant sas cadharidas e medas no si sunt acurtziados timindhe de che abbarrare brujados Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu saut démesuré, flot, flambée Ingresu excessive jump Ispagnolu llamarada, chorro Italianu salto sperticato, flutto, fiammata vorticósa Tedescu hochaufgeschossener Sprung, Woge, Stichflamme.

cadharíta , nf Definitzione nau de is animales, su si pesare coment'e istrantàgios inartandho is peis de ananti Sinònimos e contràrios arborada, archetada Frases si mi est pesadu su cadhu a cadharitas e istrampadu mi che at a terra Ètimu srd.

cadharitzàta , nf Definitzione undha manna de abba, coment'e una cadharita Frases in su mare si fit pesata una bete cadharitzata chi aiat cuatu sa barchita (A.Pau) Ètimu srd.

cadhàrzu , nm Definitzione cuadhu de linna, cabadhete mannu, artu, a tres peis; nau de cosa o fintzes de persona, chi est arta meda, tropu Sinònimos e contràrios trebidàlgiu 2. za est pagu artu custu letu, paret unu cadharzu! Tradutziones Frantzesu tréteau Ingresu stand Ispagnolu caballete Italianu tréspolo Tedescu Gestell.

cadhàrzu 1 cadhàrgiu

cadhàta cadhàda