cià , art: sa*, tza Definitzione artículu fémina po númene síngulu comente dhu narant a logos candho capitat apustis de is prep. in o cun Frases in ci'ora de sa morti ◊ Gesugristu est predichendi cun cià luna e cun ciú soli.
cía , nf: sia 1,
tia 1,
tzia* Definitzione
sa sorre, sa sorresta de sa mama, de su babbu, fintzes sorre de ajaju, de ajaja; nau po arrespetu, css. fémina manna
Sinònimos e contràrios
mammai,
dieta
Frases
comporavamos ciculates dae sa butega de cia Rimundha
Terminologia iscientìfica
ptl
Tradutziones
Frantzesu
tante
Ingresu
aunt
Ispagnolu
tía
Italianu
zia
Tedescu
Tante.
ciabbàta , nf: sabbata*, tzabbata Definitzione genia de cartzamenta de pagu contu, serrada solu in punta, po istare in domo Sinònimos e contràrios babbúcia, caciola Terminologia iscientìfica bst.
ciabbatéri , nm: sabbateri* Definitzione maistu de iscarpas, chi faet e acònciat iscarpas Sinònimos e contràrios botinarju, caltzeraju, cartzolaju, mastruiscarpas Terminologia iscientìfica prf.
ciàca , nf Definitzione
male, nésiga; male chi durat, malu a sanare
Sinònimos e contràrios
antzulia
Terminologia iscientìfica
mld
Tradutziones
Frantzesu
maladie chronique,
cachexie
Ingresu
cachexy
Ispagnolu
enfermedad crónica,
dolencia,
caquexia
Italianu
malattìa crònica,
cachessìa
Tedescu
Kachexie.
ciacaciàca , avb Definitzione colagola: foedhandho de isciustura, èssere c. = totu isciustos Sinònimos e contràrios telciulatélciula, tilchiatílchia.
ciacàdu , agt: aciacadu Definitzione chi est sèmpere malàidu, chi tenet ciaca Sinònimos e contràrios maladióngiu Ètimu srd.
ciacài , vrb: ciacare 2, sacai, tzacai* Definitzione tzacare, apèrrere o segare unu pagu de su fritu (o de cosa asciutandhosi); fàere unu cropighedhu coment'e de cosa chi iscópiat (nau cun tzacu fintzes in su sensu de tròchere, atrotigare)/ ciacai is dentis de su frius = ballare sas dentes tremíndhesi de su fritu Sinònimos e contràrios abbèrrere, afilai, atracare 1, cannire, cherpai, filiri, fresai, ischisciai, iscopiare, iscrafangiai, issacai, scanniri, sinniai, tzacarrai, tzocare 2. si andho a ispredare est a ciacare s'ischina! (A.Marceddu).
ciàcara , nf, nm: ciàcaru Definitzione arraighina, cotzina manna meda de ghidhostre o de lidone Sinònimos e contràrios tzoco / cdh. ciàcaru Terminologia iscientìfica rbr.
ciacàre 1 , vrb Definitzione its, trèmere de su fritu? (tzacarrare… sas dentes) Frases onzi die abbojaimus a tiu Antoni, chi ciachendhe màssimu in sas dies piús malas abboghinaiat: Brinchita, Giommarí!
ciacàre 2 ciacài
ciacàre 3 , vrb Definitzione cagiare, betare su càgiu a su late faendho a casu Sinònimos e contràrios giagare.
ciacarínu , agt: tzacadinu Sinònimos e contràrios abberiditu.
ciacarrète , nm: tzacarrete* Definitzione piciochedhu, fintzes ómine de pagu contu.
ciàcaru ciàcara
ciàcaru 1 , nm Definitzione orrugu mannu de cosa, cosa manna Sinònimos e contràrios debberone Frases ite ciàcaru de síndria!…◊ ite ciàcaru de fémmina!…◊ at nadu unu ciàcaru de fàula!…
ciacàu , pps, agt Definitzione de ciacare 3; giagadu, chi est prenu a isticu, cracu, cagiagàgia Sinònimos e contràrios insacadu, istibbidu 2. su locu fit ciacau de veturas, de cavadhos e de zente.
ciacàu 1 , pps, agt: tzacau Sinònimos e contràrios abbeltu, afiladu, cannidu, isperradu, tzinniau 2. portu is laus ciacaus de su frius ◊ cussu pratu est ciacau ca at pigau corpu.
ciàchidu, ciàchiru , nm: tzàchida* Definitzione sonu de cropu, genia de moida puru, forte, sighia Sinònimos e contràrios ciacu, iscópiu, tzóchida, tzocu, tzacarrada, tzacàrridu Frases apu inténdiu unu ciàchidu… e sa màchina a pagu a pagu si est firmada: dannu a su motori! ◊ apu inténdiru su ciàchiru de unu guetu