chitidúra , nf Sinònimos e contràrios chitimentu Ètimu srd.
chitighíti , nm Definitzione su toca toca chi si faet segundhu is tretos de sa carena po fàere erríere a unu Sinònimos e contràrios chilighili Ètimu srd.
chitíle, chitíles , nm pl: chitziles Definitzione su mengianu chitzu meda, chitzo Frases fint iscréditos puru, dae chitziles arreanne ◊ cosa li ant nau a Babbai, custa vénnida de chitile! ◊ e it’orobbona gosi de chitzile?!
chitiméntu , nm Definitzione
su chitire, su èssere o fàghere a paris in su dèpere de s'unu cun s'àteru
Sinònimos e contràrios
aggualada,
agualamentu,
aparisadura,
aparisamentu
Frases
no at àpidu paghe fintzas chi non li est bénnida sa notíscia de cussu chitimentu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
égalisation
Ingresu
squaring
Ispagnolu
solvencia
Italianu
pareggiaménto
Tedescu
Begleichung.
chitíre , vrb Definitzione
fàere chitu, a paris, chistionandho de cosas dépias, o de pérdias, de ofesas e àteras diferéntzias deasi (prnl. cuntentare, abbarrare cuntentos de calecuna cosa)
Sinònimos e contràrios
achitare 2,
pacare
/
chidare,
ischitare
/
cumprire
/
iscontai
Maneras de nàrrere
csn:
za ndhe la chitis! = gei mi dha pagas!; c. su pecadu = iscontare
Frases
faghiat peniténtzias e pregaiat pro chitire su pecadu ◊ mi at ofesu ma za mi so chitidu! ◊ mi so chitidu de cantu aio pérdidu ◊ pentzaia ca funt bénnidos pro mi chitire su dépidu e fut po dhu crèschere! ◊ bis fatzo chitire su male chi ant fatu!◊ chie pecat oe chitit cras!
2.
cheriant pienare sas badhes de fiores pro ndhe chitire su tempus frundhidu ◊ fémina, pro chitire de trigu sa meaza lassaisti sas criaduras solas ◊ oje puru chitint galu sa chida chei sos mudrecos sos frores, sos ómines de preda! ◊ in su palcu sos poetes si podent chitire de calchi banzu retzidu
3.
pro chitire unu votu fit tucadu su cras manzanu a Santa Margaida
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
se remettre d'une perte,
regagner
Ingresu
to get even
Ispagnolu
solventar
Italianu
pareggiare,
rifarsi,
scontare
Tedescu
begleichen,
sich rächen,
abzahlen.
chitirighítili, chitirighítiri , nm Definitzione tzilighitu, su toca toca chi si faet segundhu su tretu de sa carena po fàere erríere a unu físchidu Sinònimos e contràrios cagaitas, catigati, chighirighitu, chilighili, corigori, sgrighita, sintzirigu, tzintzirighilli Ètimu srd.
chíto chíci
chitònza chidònza
chitonzàta chidonzàda
chitónzu , avb: chitzognu Definitzione
chi est unu pagu chitzo, foedhandho de oràrios
Sinònimos e contràrios
chitzixedhu
| ctr.
tardighinu
Frases
cheret chi pesemus chitonzu a fàghere cussa cosa
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
assez tôt
Ingresu
a little early
Ispagnolu
prontito
Italianu
un po' prèsto
Tedescu
etwas früh.
chitòrzos , nm pl Definitzione genia de cannitzada chi si manígiat in s'argiola, posta in mesu tra su muntone de su trigu de bentulare e sa pàgia bentulada.
chítu chínciu
chítu 1 , agt Definitzione
chi est a paris, nau de dépidos de css. genia / como semus chitos = semus a paris, semus patos, no ti depo e no mi depes nudha
Sinònimos e contràrios
patu
Frases
e como, cun su chi ti apo dadu, chitos semus?
Sambenados e Provèrbios
prb:
chie pagat oe est chitu cras
Ètimu
ctl., spn.
quiti, quite
Tradutziones
Frantzesu
égal
Ingresu
equal
Ispagnolu
quito
Italianu
uguale,
pari
Tedescu
gleich.
chítula chíntula
chitulànu, chituliànu chicilànu
chitzainàda , nf Definitzione pesada chitzo innanti de abbrèschere Ètimu srd.
chitzàinu chiciànu
chitzàles , nm pl Definitzione is cíllus, is chígios (in G. Peddes, Nanna e ninna fràcula brasa, su mengianu chitzo abbreschendho = chentales? chitzanos?) 2. cantanno finas a s'impudhile, comente beniant is chitzales nos'invitànt su cafè. Ètimu srd.
chitzanédhu , avb Sinònimos e contràrios chitonzu, chitzixedhu.
chitzànu chiciànu