A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

chisterràre , vrb Definitzione betare o orrúere in logu fungudu, in d-un'ispéntimu o iscrébigu Sinònimos e contràrios ispantumare Ètimu srd.

chistérru chistèrra

chistidòre , nm Sinònimos e contràrios bàrdia, bardiadore, guàldia, miradori Ètimu srd.

chistídu , pps, agt: chistiu Definitzione de chistire Sinònimos e contràrios allogau, apartadu, costoidu | ctr. frundhidu, fuliadu 2. che un'ílighe fritida ritzo mudu, cun ràbbia chistida, totas sas iras de su temporale (A.Casula) 3. intendhas sas santas pregarias de massàgios, pastores e de mammas ninnadoras, allutas che fiammas in sas bidhas desertas e chistias (A.Casula).

chistidúra , nf Definitzione su chistire, mescamente nau de sa manera de chistire Sinònimos e contràrios allogamentu, chistinzu, costoimentu.

chistíe , vrb: achistiri, chistire, chistiri Definitzione arregòllere e pònnere a parte sa cosa po dha tènnere, po si ndhe serbire àtera borta, candho tocat o serbit de prus; pigare; castiare, tènnere contu / chistire una ferramenta, dinare, sèmenes e àteru Sinònimos e contràrios acoglire, acuae, aggolostire, aggordai, allogae, arremai 1, arremonire, arribbare 1, asserbare, coltoire*, golloire / contifizare / frànghere | ctr. foliare, frundhire, lassai Frases de su tempus passau dhue at cosas chi depeus chistie ◊ chistias in su coro su segretu ◊ sa ruge mia comente est mi la chisto ◊ seu chistendi custus sèminis po fai una tuledha de pranteri ◊ custu fut un'orfonedhu chi dh'iat chistiu un'ómini ◊ e ite naras, ca aus coidau a chistie su fusile a codhu!◊ sa piciochedha chistit in manos su giornale e cumènciat a lixe ◊ sa pimpiralla ndi dha chistint is cruculeus 2. soe in fidea de li torrare sas tràvilas, chi si las chistat su pastore! ◊ un'ómini at postu unu piciochedhu a dhi chistiri is molentis ◊ chístimi duas figos! ◊ chisti su dinari! ◊ in sa domo b'istavat solu una vetza pro chistire su locu 3. chisti sa munnedha ca est tochendhe in terra! Tradutziones Frantzesu conserver, garder Ingresu to keep Ispagnolu guardar, conservar Italianu conservare Tedescu bewahren.

chistínzu , nm Definitzione su chistire Sinònimos e contràrios allogamentu, chistidura, costoimentu Ètimu srd.

chistionàda , nf Definitzione su chistionare, manera de chistionare Sinònimos e contràrios arrallada, arrejonada, chistionadura, chistionu Frases arratza de chistionada, sa tua: l'as tue, sa curpa, e ti daes resones puru! 2. nos semus àpidos paris e nos amus fatu una bella chistionada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu raisonnement, propos Ingresu reasoning Ispagnolu razonamiento, discurso Italianu ragionaménto, discórso Tedescu Gedankengang, Rede.

chistionadúra , nf Definitzione su chistionare, manera de chistionare Sinònimos e contràrios chistionada Frases depit chistionai a Libbóriu… E poita custa chistionadura? Ètimu srd.

chistionài chiltionàre

chistionajólu , agt: chistionaxolu Definitzione chi foedhat, chi chistionat, dhi praghet a chistionare Frases unu papagallu chi bi aiat in carrela fit s'alliu de sa zente, ca fit chistionaxolu (G.B.Fressura) Ètimu srd.

chistionàre, chistionàri chiltionàre

chistionàrzu , agt, nm Definitzione chi o chie faet sa bodheta, foedhandho de s'unu e de s'àteru po cosas chi no dh'important, a brétiu Sinònimos e contràrios allegàrgiu, chistionistu, contulàgliu, crastuleri, foxileri Frases duos chi s'istimànt e si chistionànt timiant a dhos bíede ca sas limbas orrofianas, sas chistionarzas, iscoviànt (L.Pisano) Ètimu srd.

chistionàu , pps, agt Definitzione de chistionare; chi dh'ant chistionau Sinònimos e contràrios aperauladu, faedhadu Maneras de nàrrere csn: èssere bene chistionau = bene faedhadu, educadu; èssere chistionau = chi est in sensos, atuadu, chi no iscantonat chistionendhe mancari siat betzu 2. isse, ca fit chistionadu, ischiat comente depiat nàrrere a sa dimandha ◊ mannoi teniat chent'annos, ma fiat chistionau e tzaiat cossitzos bonos.

chistionaxólu chistionajólu

chistiòne, chistiòni chestiòne

chistionístu , agt, nm Definitzione chi o chie faet sa bodheta, foedhandho de s'unu e de s'àteru po cosas chi no dh'important, a brétiu Sinònimos e contràrios chistionarzu, contulàgliu, crastuleri, foxileri Frases tzia Lica est fémina chistionista e cricat de che tirare sa sustàntzia a custos isposos a cua! Ètimu srd.

chistiónu , nm Definitzione totu su chi si narat de una chistione, de un'argumentu, mescamente foedhandho s'unu cun s'àteru; su istare foedhandho de calecuna cosa Sinònimos e contràrios alleca, allegonzu, arragionu, cuntrastu, narinzu, negóssiu Maneras de nàrrere csn: zúghere una cosa in c. = fuedhai de una cosa; intrare in c. cun d-unu = fuedhai, chistionai de ccn. cosa cun d-unu, leare chistionu; bènnere a chistionu = agatàresi paris a chistionare Frases za l'apo intesa cuss'allega ca la zughiant in chistionu in domo de Bodale ◊ mi mintiat pore su chistionu a cuscusinu de cristianos chi no bidia 2. candho sunt paris istant semper a chistionu: ndhe agatant cosas de nàrrere!…◊ goi e goi, semus intrados in chistionu cun Fulanu ◊ isse no fuit a primma cun megus: fuit solu chi no benimis a chistionu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu conversation, argument Ingresu talking Ispagnolu conversación, discurso, asunto, tema Italianu conversazióne, dïàlogo, discórso, argoménto Tedescu Gespräch, Rede.

chistíre, chistíri chistíe

chistúra , nf Definitzione su chistire / mala c. = afare irballadu, de bi pèrdere; essírenne in malas chisturas = rispòndhere pala pala, costa costa, no rispòndhere a tonu Sinònimos e contràrios chistinzu, costoimentu Frases cussu est fualiannonne su dinare in malas chisturas! Ètimu srd.