chirriótu 1 , nm Definitzione un'oru, unu tretu apartau de unu logu / colare in c. a ccn. = passai acanta, a tretu Sinònimos e contràrios arranconi, chizolu, chizone, cruju, cugigone, furringoni 2. sos carabbineris mazaiant a totu a chie lis colaiat in chirriotu ◊ canno su porcu agreste li colaiat in chirriotu non si lu fadhiat Ètimu srd.
chirrítzu cherrítzu
chírriu , nm Definitzione su chirriare / zúghere una cosa a chírriu Sinònimos e contràrios chirrionzu, seberamenta Ètimu srd.
chírriu 1 chérru
chírriu 2 , nm: achírriu* Sinònimos e contràrios arréula, befa, ciacota, cionfra, ifutimentu, isfutonzu.
chirròne cherriòne
chírru chérru
chirtzinàre chertzinàre
chirurgía , nf: chirurzia Definitzione
sa pràtiga de s'operatzione coment'e arremédiu segundhu sa maladia o su male; repartu de is ispidales ue ponent is malàidos de operare
2.
si issa si fit trascurada de no andhare in chirurgia ndh'aiat tentu sas cunseguéntzias!
Tradutziones
Frantzesu
chirurgie
Ingresu
surgery
Ispagnolu
cirugía
Italianu
chirurgìa
Tedescu
Chirurgie.
chirúrgicu , agt Definitzione
chi pertocat sa chirurgia
Tradutziones
Frantzesu
chirurgical
Ingresu
surgical
Ispagnolu
quirúrgico
Italianu
chirùrgico
Tedescu
chirurgisch.
chirúrgu , nm Definitzione
dutore chi òperat
Sinònimos e contràrios
silugianu
Terminologia iscientìfica
prf
Tradutziones
Frantzesu
chirurgien
Ingresu
surgeon
Ispagnolu
cirujano
Italianu
chirurgo
Tedescu
Chirurg.
chirurzía chirurgía
chirvígia chelfíja
chisàre , vrb Definitzione its, (S'Ischíglia 3,93,68), eclisare? Frases ojos chi ant amadu cun sos carosos pibios in murmutos de istedhos chisendhe (G.Orgolesu).
chischiàda , nf Definitzione su chischiare, nau fintzes de totu su chi si faet po currègere s'àteru Sinònimos e contràrios annéstriu, bria, certu / colpu, surra Frases li at dadu una bona chischiada Ètimu srd.
chischiàre , vrb Definitzione
giare chíschiu, imparu, annestru, educatzione, nàrrere cosa a briga po curretzione
Sinònimos e contràrios
certai,
corpare,
surrai
/
annestrare,
chischire
Frases
su babbu est su prus chi dhu chíschiat, epuru dhi cheret bene itotu (Z.Porcu)
Tradutziones
Frantzesu
éduquer
Ingresu
to educate
Ispagnolu
educar
Italianu
educare
Tedescu
erziehen.
chischiàu , pps, agt Definitzione de chischiare / èssere male chischiau, bene chischiau = educau mali, bèni Sinònimos e contràrios educau | ctr. malechischiau.
chischílliu , nm Definitzione sonu de sonàgia, de ferru de bestiàmene.
chischínnu , nm Sinònimos e contràrios
cannija
Tradutziones
Frantzesu
gémissement
Ingresu
groan
Ispagnolu
gemido
Italianu
gèmito,
vóce inarticolata di laménto
Tedescu
Stöhnen.
chíschinu , agt Definitzione físchidu, chi si la leat deretu Frases issa puru ciai est tropu chíschina, no poderat mancu una brulla! ◊ si dh'est móviu su berm'e corru totu paris: est pagu chíschinu!…