A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

chírra 1 , nf Definitzione sa via de conca, o de pilu: sa bia chi abbarrat petonandho is pilos parte a una bandha e parte a s'àtera / èssere de mala c. = de mala uta, de naturale malu Sinònimos e contràrios biapilu, cibila, crincera, crinza, scrima Sambenados e Provèrbios smb: Chirra, (Ghirra) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu raie Ingresu parting (hair) Ispagnolu raya Italianu scriminatura Tedescu Scheitel.

chirràle , nm Definitzione unu chirru de su logu, una parte distinta, mescamente bighinau de una bidha Sinònimos e contràrios apendítziu, bichinau, leada Frases custa santa dha festant in su chirrale de S’Ena (C.Frau)◊ custu chirrale est prenu de erbas gosi Ètimu srd.

chirràre , vrb: chirriare Definitzione pònnere a unu chirru, a una parte, seberare, pigare su bonu, su méngius e lassare su malu, su peus, pònnere in logos diferentes cosas chi si agatant impare o ammesturadas Sinònimos e contràrios asseperare, chèrrere 1, isceberai, iscedhai, ischerriare, istagiai / frànghere | ctr. ammasturai, meschiare Frases tia Giuanna est chirriendhe su trigu dae su lozu ◊ chirriare sos malos dae sos bonos ◊ chírriami custu basolu! ◊ si est chirriadu dai totu e at fatu su caminu a solu ◊ s'ozu chírriat dae s'abba crasta ◊ sa cusserva chi amus postu in ampullas at chirriadu abba 2. chírradi a un'ala! 3. chírrache su tupone dae su carratzolu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu séparer, discerner Ingresu to discern Ispagnolu separar Italianu separare, sceverare Tedescu trennen.

chírria chírra

chirriàda , nf Definitzione su chirriare Sinònimos e contràrios seberada Ètimu srd.

chirriadórju, chirriadórzu , nm Definitzione logu, tretu inue si dhue cherret calecuna cosa, fintzes una genia de acorru po bestiàmene; bartza (e oe aparíciu) de is mulinos de s'ógiu ue si sèberat s'ógiu de s'abbagrasta; tretu inue si atóbiant e si aggrugant duos camminos, duas istradas Sinònimos e contràrios cerina, chirra / chirriotu, separadore / stressiadroxu 2. in sos chirriadorzos sos semàfaros sunt bardianos severos pro chie depet colare Ètimu srd.

chirriadúra , nf Definitzione su chirriare Sinònimos e contràrios chirrionzu, seberadura, seberamentu / separonzu, stallamentu | ctr. ammisturamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu séparation Ingresu separation Ispagnolu separación Italianu separazióne Tedescu Trennung.

chirriàre chirràre

chirriàtu, chirriàu , pps, agt Definitzione de chirriare; chi si biet craru, distintu Sinònimos e contràrios sceberau / cdh. schirriatu / distintu 2. tziu Ramundu… est un'ómini chirriau! ◊ su monte si nche distinghiat chirriatu de nughes e fachiat isperare in tempus vonu.

chirrída , nf Definitzione sa tzucada chi faent is canàrgios in sa truvera, in cassa manna, cun is canes po pesare a sirbone Frases si pesant sas chirridas chin canes arrodidos totu fatu a sa ràglia (Gn.Cosseddu).

chirrièlla chirèlla

chirríle , nm Definitzione totu su logu de unu chirru Sinònimos e contràrios cherru, leada.

chirrína cerína

chirrintzonàre cherrintzonàre

chirriólu , nm: corriolu, corriou, curriolu Definitzione orrugu de orrobba, pedhe o àteru deasi, segau a iscorriadura Sinònimos e contràrios arrogu, bículu, binarja, fiocu, isperriolu, perriolu, petolu / ttrs. chirrioru Maneras de nàrrere csn: fàghere, bogare a corriolos = arrogai, iscorriolare; unu curriolu de terra = unu bículu de terra; festas de corriolu = festas chi si faghent in campu e ue si bi daet pane, peta e àteru a totu sa zente; prànghere a corriolu = prànghere a órrios, a corrinus; chirriolu de àcua = corighedha de abba chi falat in sos bidros segundhu comente proet Frases de sa bestimenta no li ant lassadu mancu chirriolu ◊ de su pannu de santu Pantaleo no bi ndhe tocas unu chirriolu! 2. addaghi benit isse ti bogat a chirriolos! ◊ sos diàulos ti currant note e die pro ti bogare sa carre a corriolos! 3. candu non currint is cuadhus, currint a is chirriolus Sambenados e Provèrbios smb: Corriolu, Curriolu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lambeau Ingresu shred Ispagnolu jirón Italianu brandèllo, sbréndolo Tedescu Fetzen.

chirriòne, chirriòni cherriòne

chirrionúdu , agt Definitzione chi est totu a chirriones, pilosu meda Sinònimos e contràrios pilurtzu Terminologia iscientìfica zcrn Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu velu Ingresu fleecy Ispagnolu velludo Italianu vellóso Tedescu haarig.

chirriónzu , nm Definitzione su chirriare Sinònimos e contràrios chírriu, ischirriadolzu, seberonzu | ctr. ammisturamentu Ètimu srd.

chirrióru chirriólu

chirriótu , nm Definitzione bartza de ue, in is molinos de s'olia, si ndhe piscat s'ógiu, cosa chi oe faet un'aparíciu adatu (separadore) Sinònimos e contràrios chirriadorju Frases cada momentu umpriat una túrbia de abba budhia e la ghetabat a sos isportinos, chi gutiabant a su chirriotu Ètimu srd.