A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

chírciu, chírciulu, chírcu chílciu

chircuzàre chercuzàre

chircúzu chercúzu

chirdinàre , vrb: achirdinae*, cirdinai Definitzione fàere chírdinu Sinònimos e contràrios ateterae, incidrinai / agiatzare, ammarmurai, astragare, belare, cancarai, ghiaciai, marmurizai Tradutziones Frantzesu engourdir Ingresu to stiffen, to numb Ispagnolu entumecerse Italianu irrigidire, intirizzire Tedescu erstarren.

chirdinàu , pps, agt Definitzione de chirdinare Sinònimos e contràrios círdinu, téteru.

chírdinu chídrinu

chirèlla , nf, nm: chiriella, chirielle 1, chiriellu, chirriella, criella Definitzione genia de lamentu longu, ifadosu, chi no acabbat prus, ma fintzes tzarra, contighedhu chentza importu; persona ifadosa Sinònimos e contràrios iscamurriada, isvrúdhiu Maneras de nàrrere csn: cantare sa c. a unu = narrerendheli unu bellu pagu; leare a chirielle a unu = pigaidhu in duus, unu a peis, s'àteru a is bratzus coment'e candu no dhu podint pigai mellus ca est grai Frases dí e noti si cheschiàt e sa chiriella fiat lómpia a is origas de su dimóniu ◊ Luxia si afórtiat cun d-una bella chirriella de fuedhus malus…◊ si funt postus a contai contus e criellas ◊ is criellas o contus de fogili funt nàscias a ingíriu de su fogu 2. l'ant leadu a chirielle, in duos, azigu lu podiant ◊ est cada sero a unu chirielle ca de vinu si cochet che carvone Ètimu itl. chirielle Tradutziones Frantzesu plainte assommante Ingresu complaint Ispagnolu queja, cantinela Italianu lamentèla, rampógna Tedescu Klage, Vorwurf.

chíri , nm: chiriu, giri Definitzione genia de pigionedhu de unu coloredhu orrúbiu coment'e de aràngiu in su petus e in su gúturu Sinònimos e contràrios barbarrúbia, brinchidhi, brinci, chilisi*, cridhi, dhodhi, grisoni, grisoti, iscalzurúgiu, petiruju, princiotu, tintillu, tradhera, tzichi Sambenados e Provèrbios smb: Chiriu Terminologia iscientìfica pzn.

chiriàsa, chiriàxa cariàsa

chirichédhu , nm Definitzione genia de cricu fatu in terra po giogare; cambarada de gente a chistionu Sinònimos e contràrios arriolu 1, bodheu, padheu 2. candho mi zuchiat a sos chirichedhos disocrabo chin àteras mentes su muru de sas nues Tradutziones Frantzesu carrefour, croisement Ingresu crossroads Ispagnolu encrucijada Italianu crocìcchio Tedescu Kreuzung.

Chíricu , nm Definitzione númene de ómine.

chirídhi , nm Sinònimos e contràrios chilísi, cridhi, iscalzurúgiu.

chiridólu , nm Sinònimos e contràrios barbarrúbia, brinci, chilisi Terminologia iscientìfica pzn.

chirídu , nm: coridu Definitzione genia de aina, fata coment'e istrégiu tundhu cun su fundhu de tzinnibri (tinnia) o de filuverru lascu, po chèrrere s'àliga grussa de su laore incungiau Sinònimos e contràrios chibiru Terminologia iscientìfica ans.

chirièlla chirèlla

chiriellàre , vrb Definitzione nàrrere chiriellas, brigare a unu, abbarrare a chistionu 2. sa mama si est posta a chiriellare pedindhe de dhi mutire su dotore ◊ sa giustíscia los chiriellet a issos ebbia! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu réprimander Ingresu to rebuke Ispagnolu reprender, echar una bronca Italianu rampognare Tedescu Vorwürfe machen.

chirièlle , nm: crielle, ghirielle Definitzione genia de cagarantzu o ziziu grogo de sa calidade mala, unu pagu pudéscia, prus manna de sa calidade bona: faet una sitzia manna, de unu bellu colore grogo; dhu narant fintzes a su lisandru Sinònimos e contràrios cacarànciu, chinièllere / alisandru, apiuguadharu, arrosàdulu, liriandru, lisau, lisiardu, maceroni, orrusadu Terminologia iscientìfica rba, Glebionis coronaria, Smyrnium olusatrum.

chirièlle 1, chiriéllu chirèlla

chíriga chérica

chirigàti chighirighítu