A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

chíntula , nf: chíntzula, chítula, cínsula Definitzione de unu bestimentu, su tretu chi arresurtat in chintzu, ue passat su chintórgiu; su chintórgiu; in calecunu logu dhu narant po s'arcu chi essit in s'aera candho proet Sinònimos e contràrios chitale / chintòglia, chintuledha, lorita, tzinta / arcunieri Frases su benniolu zughet, benninne, cartellas de ranna, loderedhos de olàsticu e de frisa pro chíntzulas e camberas de mudannas 2. sa chíntzula s'istringhet in chintzu Ètimu ltn. *cinctula.

chintulèdha , nf Definitzione min. de chíntula; chíntula pitica Sinònimos e contràrios chíntula.

chintúra , nf Definitzione su chínghere, nau de sa manera Sinònimos e contràrios chinghidura.

chintzàda chintàda

chintzàle , nm Definitzione su tretu de chintzu, in sa carena de su cristianu, in mesania tra bentre e petorras Sinònimos e contràrios chínciu, cintroxu, sintzu Ètimu srd.

chintzàles chentàles

chíntzu chínciu

chíntzu 1 , nm: cintu, cintzu, ginsu, scinsu, tzintu Definitzione tira de cosa, mescamente de pedhe, cun sa tíbbia, de acapiare in chintzu po poderare bestimentu, e fintzes su tretu de sa carena in mesania e parte de su bestimentu in custu tretu Sinònimos e contràrios chintòglia, gintone, singedhu, tzinta / chíntula Sambenados e Provèrbios smb: Cintu Ètimu ltn. cinctu(m) Tradutziones Frantzesu ceinture Ingresu belt Ispagnolu cintura Italianu cinto Tedescu Gürtel.

chíntzula chíntula

chinúncas chinònca

chióbbu , nm Sinònimos e contràrios crobu 1, giobe, lantu, lobu.

chiochíre , vrb: ciochire, criochire, giochire Definitzione arregòllere e aguantare is oos asuta in caentu po fàere naschire is pudhighinos, comente faent is pudhas e pigiones chi si cicint in pitzu (oe dhu faent a màchina puru); fàere sa boghe de sa pudha candho est cicia in is oos o portat is pudhighinos piticos; in cobertantza, fintzes cuncordare calecuna faina, àere in mente un'idea, unu dissignu, cosa de fàere Sinònimos e contràrios acloai, clocire*, forcire, giocare, tzotzare, tzotzire / acrocuai 3. sos de sa grefa ciochiant totu su mantessi dissignu: irrichire! Tradutziones Frantzesu couver Ingresu to brood Ispagnolu empollar Italianu covare Tedescu ausbrüten.

chiòla , nf Definitzione mimiola, pibiola, tzicamariola, su bobboi a forma de mesa luna, giai sèmpere orrúbia, cun sete pintirighinos in pitzu Sinònimos e contràrios abbajola, mammajoba, mandioba Terminologia iscientìfica crp.

chiòsco , nm Definitzione genia de aprigu, domighedha ue bendhent calecuna cosa (es. giornales) Tradutziones Frantzesu kiosque Ingresu kiosk Ispagnolu quiosco Italianu chiòsco Tedescu Kiosk.

chióstru , nm Definitzione logu, genia de acorru, inue si ponent seberaos is angiones su note Sinònimos e contràrios chirra.

chipúdha chebúdha

chipudhòne chibudhòne

chipúrru , nm Definitzione genia de obru chi si faet a is camisas de fémina in petorras: si est fatu a manu c. de arrandha, ma fatu a màchina c. a introdò / c. a puntu de trau.

chiràgra , nf Definitzione maladia, guta a is annoigadòrgios de sa manu (in grecu χειρ = manu) Terminologia iscientìfica mld Tradutziones Frantzesu chiragre Ingresu hands desease Ispagnolu quiragra Italianu chiragra Tedescu Chiragra.

chiragrósu , agt Definitzione chi sufrit de guta a manos.