A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cagadhonósu , agt Definitzione nau de animale mescamente lanosu, chi est totu brutu de cadhajones, de ladamíngiu tostau; nau de ccn., chi portat is pilos betaos e intraos apare a fortza d'èssere longos e chentza petonare.

cagadía , nf: cogodia Definitzione fodhe, frutu aortitzu de sa pruna, chi no ammadurat s'ossu e chi no dhu sèberat de sa prupa: abbarrat coment'e teghighedha, buida in mesu, ladita, modhe, in colore tra birde e biancu, bona a papare, de sabore marigosu, e apustis si sicat deunudotu Sinònimos e contràrios tacatia 2. s'amistade issoro ch'est finida in cogodia e no si sunt mancu piús faedhados! Terminologia iscientìfica rbr Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fruit rabougri de la ronce Ingresu withered fruit of the plum tree Ispagnolu fruto apestado del endrino Italianu frutto imbozzacchito del pruno Tedescu eingeschrumpfter Frucht des Pflaumenbaums.

cagadíle , nm Definitzione unu pigau o de pigare a disprétziu, pagu sériu, de tragagiare.

cagadógiu, cagadógliu cacadórju

cagadòre , agt, nm: cagadori Definitzione chi o chie cagat.

cagadòrgia cacadórju

cagadòri cagadòre

cagadórzu cacadórju

cagadúra cacadúra

cagafúsu , agt Sinònimos e contràrios magnosu 1, mannósigu, superbiosu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu constipé, plastronnant, hautain Ingresu costive, arrogant Ispagnolu estreñido, altivo, soberbio Italianu stìtico, impettito, supèrbo Tedescu verstopft, hochmütig.

cagagaltzònes, cagagartzònis cacacartzònes

cagàgna , nf Definitzione ladamíngiu chi si ndhe faet modhe meda Sinònimos e contràrios cacaredha.

cagagórbu , nm Definitzione fruta americana, su frutu chi bogat sa surgiaga: est una genia de pibionedhu pitichedhu cantu unu padennoste chi candho est cotu est niedhu e bonu a papare Sinònimos e contràrios cixiredhu 1, frugaxedha Terminologia iscientìfica rbr Ètimu srd.

cagagratzònis cacacartzònes

cagài cacàre

cagaíntro , agt, nm Definitzione chi o chie timet meda, tropu Sinònimos e contràrios cobardu, pagurosu, timarosu, timicosu, timigiolu Ètimu srd.

cagaítas , nf pl: calighitas Definitzione tzilighitu, su toca toca chi si faet segundhu su tretu de sa carena po fàere erríere a unu chi dhu timet Sinònimos e contràrios catigati, chighirighitu, chilighili, chitirighítili, corigori, fallústia, pitigoti, ratapese, sgrighita, sintzirigu, tzilighita, tzillidetzíllighe, tzintzirighilli Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chatouillement Ingresu tickle Ispagnolu cosquillas Italianu sollético Tedescu Kitzel.

cagalànu cadalàna

cagallenósu , agt Definitzione chi o chie faet is cosas tropu abbellu, chentza de presse nudha Sinònimos e contràrios cagallente, frasselenu, immajonadu, prodhincu Terminologia iscientìfica ntl.

cagallènte , agt, nm Definitzione chi o chie faendho is cosas dhue ponet tropu tempus, chi si dha pigat abbellu abbellu Sinònimos e contràrios adasiau, cacallenu, cojanesu, fiacosu, fracómudu, frasselenu, immajonadu, mighirimíghiri, presirubrésiru, priodhu, prodhincu | ctr. coidadosu, lestru Frases cussu cagallente no ndhe achipit de faina! ◊ ite cristianu cagallente, custu, petzi istat a s'inghíria inghíria! Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lambin Ingresu slowcoach Ispagnolu pachorrudo, plasta Italianu posapiano Tedescu gemächlicher Mensch.