A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cagarína cacarína

cagasàcu , agt, nm Sinònimos e contràrios cacacartzones, cacoi, timarosu, timigiolu | ctr. coragiosu Ètimu srd.

cagasúci, cagasútzu cacasúciu

cagatzirríchius , nm Definitzione chi istat a tzinchírrios ca timet a tropu Sinònimos e contràrios timecaca Ètimu srd.

cagavérru , nm Definitzione merda de fraile: iscadra de ferru, s'iscartu de su ferru abbrigau in sa forredha o in logu chi iscàgiant ferru Sinònimos e contràrios ferríghine, férrina Ètimu ctl., spn. cagaferro, cagafierro.

cagaxèra , agt, nm Sinònimos e contràrios cacacartzones, cacoi, cagasacu, timarosu, timigiolu | ctr. coragiosu Ètimu srd.

cagazechínus , nm Definitzione si narat de ómine bàsciu e male fatu Terminologia iscientìfica zcrn Tradutziones Frantzesu trapu Ingresu short and badly formed man Ispagnolu achaparrado Italianu caramógio Tedescu kleiner und schlecht gewachsener Mann.

cagentàre, cagentàri caentàre

cagènte caènte

caghète cachète

caghètu , nm Sinònimos e contràrios galanseto Tradutziones Frantzesu gommeux, gandin Ingresu dandy Ispagnolu lechuguino, dandi Italianu damerino Tedescu Geck.

caghinéri cachinéri

caghínu cachínu

cagiagàgia , avb: callagalla, cazagaza Definitzione aira, a meda Sinònimos e contràrios ghelagghela Frases nc'est sa genti callagalla, atrupada ◊ cussu gurdoni de àxina est callagalla de frommiga ◊ custus macarronis funt callagalla de bagna ◊ cazagaza de casu, los as fatos, custos macarrones! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fourmillant Ingresu swarming Ispagnolu hervidero, concentrado, densamente Italianu brulicante, concentrato, densaménte Tedescu wimmelnd, konzentriert, dicht.

cagiàre , vrb: cagliai 1, callai, caxae, cazare Definitzione si narat de cosa brodosa, de late, ógiu, e àteru, chi perdendho abba o perdendho calore (o po àteru) si faet prus tostada; nau foedhandho de unu, si narat in su sensu de si currègere, essire sàbiu, lòmpere a calecunu arresurtau bonu Sinònimos e contràrios abbeladinare, acragare, aggromare, alleae, ammallorai, apedrare, apiatare, belare, giagare, impagnire, pazare / medrare, medrire | ctr. iscagiae, sòlbere Maneras de nàrrere csn: callai a ciorbedhu = essire zudissiosu, sàbiu, cabosu, achistiadu che unu mannu; su cagiau = su callau, preta; cagiare s'ógiu in buca = abbarrare trassidos; cazare una cosa de… = cuguzàrela de…, betàreli carchi cosa a meda, fai callagalla de… Frases in zerru, comente faghet fritu s'ozu ermanu si cazat ◊ cosa lassada a budhire meda si che cazat tropu ◊ custu binu callat in s'unga ◊ su lati si est callau ◊ sa minestra ca fut ghetada de diora si est callada 2. l'at bidu chi a fàghere male no cumbenit, ma no bi cazat etotu ◊ l'ischis chi andhat male a fàghere gai, ma no bi cazas, no! ◊ tue no bi as cazadu: naras isambrúlios, iscabulada! ◊ s'ómini callat a ciorbedhu a corant'annus ◊ totinduna chi est callendi a ciorbedhu… s'ómini torrat a pipiu ◊ cussa cantzone est serbia a fàere cazare sos sentimentos de sa zente ◊ addaghi at intesu sa senténtzia dhi est cagiadu s'ógiu in buca! Sambenados e Provèrbios smb: Callai Ètimu itl. cagliare Tradutziones Frantzesu épaissir, coaguler, se cailler Ingresu to thicken Ispagnolu espesar, condensar Italianu addensare, fare dènso, coagulare, rappigliarsi Tedescu sich verdichten, gerinnen.

cagiàu , pps, nm, agt: callau, caxau, cazadu Definitzione de cagiare; su late mortu cun su càgiu; nau de css. cosa, chi che dhi est consumada s'abba (es. brodu); nau de logu po sa gente o animales chi dhue funt, chi ndh'est prenu, totu leau, cagiagàgia Sinònimos e contràrios cagliadedhu, pieta / cagiagàgia | ctr. brodosu, isabbisabbi, soltu 2. mi at promintu sa columba de casu dae su primu cazadu 3. su logu est totue cazadu de sordados Terminologia iscientìfica csu Tradutziones Frantzesu lait caillé Ingresu curdled milk Ispagnolu cuajada Italianu latte rappréso, quagliato Tedescu geronnene Milch.

cagiòne , nf: acajone, cajone, caxone Definitzione motivu o fintzes neghe de unu fàere; fintzes ocasione, su capitare a sola de una cosa, e deosi tempus puru Sinònimos e contràrios crupa, neche / bolta Frases no est mia sa cagione 2. una cajone sa comare anca est abbarrada tempos chene colada mancu in sa carrela Ètimu itl. cagione.

càgiu , nm Definitzione una de is bàtoro partes de sa bentre de is animales chi orrumigant; su late chi dhue portat su fedu piticu ancora suendho, chi serbit, mescamente candho est sicau, a fàere mòrrere su late po dhu fàere a cagiau e a casu / su c. furriau = zenia de istrobbu chi leat a sas criaduras minudas, candho ndhe torrant su late chi ant sutu Sinònimos e contràrios ciagu, cracu Sambenados e Provèrbios smb: Caggiu, Catgiu Ètimu itl. caglio.

càgiu 1 , nm: caxu 2 Definitzione tretu de carre a pígiu de fora intostada a fortza de dhu suíghere o de dhi tocare cosa tostada (e si podet fàere innanti a bubburuca prena de abbadúgia)/ n'est calau che càgiu = (nau de persona) at irromasidu impresse Sinònimos e contràrios callu 1 Frases e cantu càgios mi at fatu in manos, su marrone! (A.Barra)◊ porto unu càgiu in su pè.

cagliàda , nf: callada Definitzione su s'istare mudos, citios, su si firmare de foedhare Sinònimos e contràrios acaida, cedada, citida | ctr. faedhada Frases sa cagliada est risposta ◊ fit a chistionu, ma comente li ant nadu cosa at fatu sa callada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu action de se taire Ingresu action of being silent Ispagnolu callada Italianu atto di tacére Tedescu Schweigen.