A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cadúmbu, cadúmbulu, cadúmburu cadrúmbulu

caduméntzia , nf Definitzione su èssere càdumos Sinònimos e contràrios innangarúmine | ctr. abbilesa, abbristéntzia, capacidade Frases sa fama sua dh'ant ammanciada is caduméntzias nostas! Ètimu srd.

càdumu , agt Definitzione chi no est tanti abbistu, chi est iscassu de cumprendhóniu Sinònimos e contràrios tontu | ctr. abbistu, inteligenti Frases ma ses càduma, lah! ◊ cussu càdumu fuedhat de strémpiu ◊ seus goici càdumus de fàiri dannu a nosu etotu ponendu fogu!◊ bi at bonos e metzanos, galanos e feos, àbbiles e càdumos.

cadúncu cadrúnfu

cadúnu cadaúnu

caentàda , nf: cazentada Definitzione su caentare Sinònimos e contràrios calentada, intebiada | ctr. ifritada, refriscada Ètimu srd.

caentadòre , nm Definitzione aparíciu chi serbit po caentare Sinònimos e contràrios iscaldidore Ètimu srd.

caentadúra , nf Sinònimos e contràrios calentamentu, iscaldidura Ètimu srd.

caentàe, caentài, caentàre, caentàri , vrb: cagentare, cagentari, cajentare Definitzione giare o fàere caentu in ccn. logu o a calecuna cosa / caentare sas nàdigas a ccn. = pigaidhu a nadiadas Sinònimos e contràrios acalorire, caglientai, calgentai, cheghentare, iscaentare, iscaldire | ctr. ifridare, sfridai Frases su focu cajentat sa carena isfritia ◊ pica mantas pro nos cucuzare e caentare! ◊ caento s'abba pro sapunare sa criatura ◊ tenent sa linna pro si caentare in s'ierru ◊ corpa ca ti corpo cun cudha bacheta a sa pranta de sa manu… za mi l'at caentada! ◊ s'abba est in su fogu caentendhe Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chauffer Ingresu to warm Ispagnolu calentar Italianu scaldare Tedescu wärmen.

caènte , agt, nm: cagente, caglienti, cajente Definitzione nau de una cosa, chi portat una temperadura prus arta de comente est a su normale, nau de su tempus, chi est faendho caentu, a diferéntzia de una temperadura bàscia e pruscatotu a paragone de sa temperadura de su cristianu; temperadura artighina / èssere in cagente = in caentu Sinònimos e contràrios caldu, callente, cheghente / caentu, calore | ctr. astroradu, fridu / frios Frases de cust'abba no faghet a ndhe bufare: est caente che píssiu ◊ zughet sas manos caentes che late 2. sas túrturas rucrant sas costeras chircandhe sos caentes de beranu ◊ unu tempus fimis poveritos e cuntentos, temperaos a fritu e a cajente (Z.Deriu)◊ Maria est cicida in sa forredha, in su caente ◊ asuta de is forredhos dhu'est caente Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu chaud Ingresu warmth Ispagnolu caliente Italianu caldo Tedescu warm.

caentósu , agt: cajentosu Definitzione chi faet caentu, chi caentat, nau de unu logu, de una domo, de bestimentu Sinònimos e contràrios callentosu, cheghentosu / caente | ctr. fridu Frases sas béstias chircant locos caentosos pro pàschere Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chaud Ingresu warm Ispagnolu caliente Italianu caldo Tedescu warm.

caéntu , nm: cajentu, chelentu, chellentu Definitzione temperadura artighina, prus che àteru po comente podet pràghere Sinònimos e contràrios caldu, cazentu, cheghentu / basca, calura | ctr. frios, fritore Frases pro maladia gai bastat a istare in caentu ◊ in beranu e in istiu in logos nostros che faghet caentu ◊ pònelu in su caentu, cussu piatu de cosa, pro no s'ifritare! ◊ ue bi at sole o fogu bi at caentu ◊ custas dies su tempus est in caentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chaud Ingresu heat Ispagnolu calor Italianu caldo Tedescu Wärme.

caentúra , nf Definitzione caentu forte, budhidore de sa carena po maladia / segare sa c. = fàghere essire sa frebba Sinònimos e contràrios caglientura, frebba Ètimu srd.

caestèdha, caestédhu , nf, nm Definitzione genia de istrégiu de iscaria Terminologia iscientìfica stz.

caèta , nf: gaeta* Definitzione genia de istrégiu de is muradores po pònnere impastu trebballandho Sinònimos e contràrios gabbiassu Terminologia iscientìfica stz Tradutziones Frantzesu taloche Ingresu mortarboard Ispagnolu bandeja, batea Italianu vassóio da muratóre Tedescu Aufziehbrett.

càfa , nf, nm: cafu, gafu Definitzione genia de aperta, de fossu, in su terrenu o in calecuna cosa Sinònimos e contràrios calanca, calancolu, imbaga, percolu, tuvedha Maneras de nàrrere csn: cafu de àrbure = tuvedha, bóidu in su truncu; pònniri su pei in cafa = pònnere su pè in bóidu, trambucare Tradutziones Frantzesu cavité Ingresu hollow Ispagnolu cavidad Italianu cavità Tedescu Höhle.

cafadúra , nf Definitzione su cafare, aferrare istringhendho forte Sinònimos e contràrios aferrada Ètimu srd.

cafàfara , nf Definitzione its, cufàfara? fagher c. = istare in cumpangia? Frases aio torrau a fàchere cafàfara chin sos cumpanzos e andhabo a currillare paris chin issos.

cafài, cafàre , vrb: acafai* Definitzione pigare, aferrare cun is manos calecuna cosa, nau fintzes in su sensu de decídere una cosa totinduna Sinònimos e contràrios abbrancai, aciapai, afarcai, afarrancae, aferrai, aggafai, agganciai, aggarrai, aggranfare, agguantai, carrabbusai, leai, picare | ctr. iscapare Frases andhandho a marrare nosi cafaiamus su pistocu, portaiamus ficu e papaiamus a màrticu 2. mancari piciochedha, ceo, cafo e ballo!

cafè , nm: cafei, cafeo, cafeu, gafè Definitzione genia de mata e su granu chi faet, chi si aturrat e molet po fàere unu bufóngiu; buteghinu chi dhue faent su cafei a bufare / cafeedhu (Astragalus boeticus)= zenia de erba chi si podet pònnere pro gafè Sinònimos e contràrios botighinu, cafeteria Maneras de nàrrere csn: sa mama de su gafè = sa fundaina chi abarrat de su cafei una borta fatu; turrare, maghinare, fàghere, indurcare su gafè; bufare su gafè solu = chentza bi annúnghere nudha; su cafè podet èssere: gàrrigu, lenu, durche, rànchidu o marigosu (chi est sa calidade sua) Frases mutimidhu cafeo: paret su velenu chi dhi ant giau a Gesugristu! ◊ sèciat, gomai, ca dhi fàcio su cafeo! ◊ oi cussu no at papau nudha, non si at bufau nimmancu su cafei! Terminologia iscientìfica rbzc, bfg, coffea arabica, c. canephora, c. liberica, c. robusta Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu café Ingresu coffee Ispagnolu café Italianu caffè Tedescu Kaffeebaum, Kaffee.