A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

càlama 1 , nf: càlema Sinònimos e contràrios basca, cama.

calamacàu , nm Sinònimos e contràrios ispérruma Frases ci nd'iu tentu s'ampramanu nci dh'iu iscavulau in d-unu calamacau! ◊ fut unu calamacau difícili a atruessai fintzas a is crabas Terminologia iscientìfica slg.

calamadúra , nf Definitzione maladia, male, atema Sinònimos e contràrios calama Frases Gesús andàt curendi dónnia casta de maladia e dónnia calamadura (A.Ghiani) Ètimu srd.

calamài , vrb: acalamai, calamiai, calemai, callamai, caramai Definitzione calàresi de su sicore, po mancamentu de abba, de fortzas Sinònimos e contràrios acalabiare, allartzanai, allebigiare, allizare, irdebbilitare / ammaculiare, apirchizonare Maneras de nàrrere csn: unu frori caramau, calamiau, follas callamadas = tzédidu, tzédidas de su sicore; c. s'atza = dòrchere, pèrdere s'ata (in suspu, sa capatzidade de s'impònnere, de faedhare) Frases s'est calemada sa mata 2. gopai Giuanni, bosu gei seis de bon'arratza e no si calamat s'atza che gortedhu arruinau! ◊ seu caramada: no tengu balia de nudha, cun cussu pentzamentu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se flétrir, affaiblir, se faner Ingresu to dry up, to wither, to weaken Ispagnolu marchitarse Italianu appassire, infiacchire Tedescu ermatten, welken.

calamàndra , nf Definitzione una genia de orrobba, de lana Terminologia iscientìfica ts.

calamàndria , nf Definitzione fuedhu chi narant po nàrrere preitza Sinònimos e contràrios preícia, mandronia.

calamarédhu , nm Definitzione genia de calamaru Terminologia iscientìfica anb, loligo media, l. marmorae.

calamàri, calamàru , nm Definitzione genia de animale de mare Frases ammisturu prupu, sépia, pagellu, gallinetas, sorellu, vacas, òrgunus, calamaris… una bella cassola! Sambenados e Provèrbios smb: Calamari Terminologia iscientìfica anb, loligo vulgaris, l. forbesi Ètimu spn. calamar Tradutziones Frantzesu calmar Ingresu squid Ispagnolu calamar Italianu calamaro Tedescu Tintenfisch.

calàmbre , nm Definitzione càncaru, dolore forte chi benit a unu músculu chi s'intèterat o intostat a solu Sinònimos e contràrios ranchine.

calambría , nf Definitzione genia de idea de seguresa chi unu tenet de issu etotu, genia de ànimu (no sèmpere cun arrexone, fintzes a tropu) Sinònimos e contràrios créita / ànimu Frases totu cussu bufonzu li minteit calambria (P.Fogarizzu)◊ sos bàntidos chi li deint li minteint calambria.

calàmbru , agt Sinònimos e contràrios fuliosu, furianu.

calambúsa , nf Definitzione ramigiolu de cheréssia càrrigu de frutu Ètimu srdn.

calaméntu , nm Definitzione su calare e fintzes logu in calada Ètimu srd.

calamiài calamài

calamída , nf: caramida Definitzione pedra de benimindhe: css. cosa càrriga de magnetismu chi si che tirat ferru o àteru metallu (ammesturu) ferrosu Frases retratu d'ermosura atraet piús de forte calamida ◊ pro sa fémina s'ómine regirat ca est issa sa calamida vera (Cubeddu) Sambenados e Provèrbios smb: Calamida Tradutziones Frantzesu aimant Ingresu magnet Ispagnolu imán Italianu calamita Tedescu Magnet.

calamidàre , vrb Definitzione carrigare de magnetismu Sinònimos e contràrios incalamidae.

calamidósu , agt Definitzione nau de materiale, chi tenet calidades de calamida, atirat su metallu Tradutziones Frantzesu aimanté Ingresu magnetic Ispagnolu imanado Italianu calamitato Tedescu magnetisch.

calamína , nf Definitzione minerale de zingu, unu de is minerales chi sa Sardigna teniat e tenet in abbundhàntzia in is montes de s'Iglesiente, de Lúvula e de Sa Nurra Sinònimos e contràrios zelamina Terminologia iscientìfica mnr Ètimu itl. zelamina Tradutziones Frantzesu calamine Ingresu calamine Ispagnolu calamina Italianu calamina Tedescu Galmei.

calamistràre , vrb Definitzione fàere improdhos, calamistros Sinònimos e contràrios abbaunzare, aciapuciae, aciarollai, aciorobedhare, afioncai, allarodhai, improdhai, incalamistrare, indrovigare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gâcher Ingresu to mess Ispagnolu chapucear Italianu pasticciare Tedescu beklecksen.

calamistréri , agt, nm Definitzione chi o chie faet improdhos, abbunzos Sinònimos e contràrios abbunzosu, coredheri Ètimu srd.