cuntestadúra , nf Definitzione su istare iscontroriandho is àteros, su nàrrere cosas in contràriu, su si pònnere contras a ccn., o a calecuna cosa Sinònimos e contràrios arremprou, profídia.
cuntestài, cuntestàre , vrb Definitzione su istare iscontroriandho is àteros, su si pònnere contras a ccn. o a calecuna cosa; su cricare contos a unu, su dennegare su chi narat Sinònimos e contràrios argumentare, contierrare, dennegai | ctr. difèndhere.
cuntéstu , nm Definitzione totu is cosas e piessignos chi faent parte de una situatzione, de unu fatu / fai una cosa in su c. = deretu, luego 2. chi no ti assélias in su cuntestu mi nd'isciollu su singedhu! ◊ prestu in su cuntestu, pinniga totu e ponidí a istudiai!
cuntièrra condièrra
cuntierràre contierràre
cuntièrru condièrra
cuntínu contínu
cuntinuàdu , agt Definitzione chi sighit, chi est sighindho, chi no si firmat.
cuntipítzu contibízu
cuntipizàre contifizàre
cuntipizósu contipizósu
cuntipízu, cuntivíciu, cuntivígiu contibízu
cuntivizósu contipizósu
cuntràriu contràriu
cuntrastàre , vrb: cuntrestare Definitzione
matanare chistionandho, foedhare in cosas chi no dhu'est s'acórdiu, ma fintzes solu istare a chistionu; giare una briga, nàrrere cosa po giare educatzione
Sinònimos e contràrios
allecare,
chistionai,
faedhare,
negossare
/
bacagliare 1,
perricare
/
certai
Frases
esso, annoto, mi seo, bufo e cuntresto! ◊ chie ndhe negat sa bellesa in tundhu, chie ndhe tesset lodes e ispantos e in su cuntrastare andhant a prou ◊ pustis de tanta ora cuntresta cuntresta aia comporadu ◊ unu sero in piata apo iscultadu sa cuntierra de duos betzighedhos cuntrestendhe ◊ ómine e fémina fint cuntrestendhe, tirendhe donzunu sa resone a sa parte sua
2.
colcados sos pisedhos, Pàula e Nedha si ch'esseint a fora a su friscu a cuntrestare
3.
benit a mi cuntrestare che babbu chi cuntrestat a sos fizos
Tradutziones
Frantzesu
discuter
Ingresu
to discuss
Ispagnolu
discutir
Italianu
discùtere
Tedescu
besprechen.
cuntràstu , nm: cuntrestu Definitzione
su istare foedhandho cun ccn. arrexonandho de calecuna cosa / leare cuntrestu de carchi cosa = leare chistionu, chistionai de ccn. cosa
Sinònimos e contràrios
alleca,
arragionu,
chestione,
chistionu,
discussura,
negóssiu
Frases
o faedhet onestu o càmbiet cuntrestu! ◊ Pilatu, in chirca de abbambagare su pópulu, sighit cun sos cuntrestos suos faedhendhe de totu su bene chi Gesús lis at fatu ◊ intendhendhe sa ragalla, si sunt acurtziados a ue fint cudhos pro ndhe collire s'assuntu de su cuntrestu
Tradutziones
Frantzesu
conversation
Ingresu
argument
Ispagnolu
discusión
Italianu
discussióne,
conversazióne
Tedescu
Diskussion.
cuntratadòre , nm Definitzione chie cuntratat, chie faet is cuntratos.
cuntratàre , vrb Definitzione
cricare de si pònnere de acórdiu mescamente po comporare o bèndhere, fàere unu trebballu, fàere su cuntratu, s'acórdiu
Sinònimos e contràrios
acodrare
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
négocier
Ingresu
to contract
Ispagnolu
contratar
Italianu
contrattare
Tedescu
verhandeln.
cuntratémpus contratémpus
cuntràtu , nm Definitzione
acórdiu precisu, pruschetotu iscritu, chi si faet tra duas o prus personas / c. a parte de frutu = su cumpanzu mazore ponet totu su bestiàmine e su mesu de s'ispesa de sos pàsculos, su cumpanzu minore ponet totu su triballu e s'àteru mesu de su pàsculu, mentres chi su frutu est a mesapare
Sinònimos e contràrios
acódriu
Frases
a sos dipendhentes no lis ant fatu cuntratu
3.
cuntratu malu at fatu, cun su pane: azummai mancu ndhe assazat!
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
contrat
Ingresu
contract
Ispagnolu
contracto
Italianu
contratto
Tedescu
Vertrag.