frascaría , nf: frascheria Definitzione fatura de conchilébios, de gente chentza imprastu, fintzes imbrógliu Sinònimos e contràrios biolera, bugeria, gnagneria / afrascu, farrassa Frases cussos si sentint iseriatos pro sa frascheria de su tema de cust’iscritu Ètimu itl. frascheria.
frascarúza , nf Definitzione chimuzia, linnighedha fine sicada, orrughedhos de linna Sinònimos e contràrios chirchiza Ètimu srd.
frascàrzu , nm Definitzione
logu prenu de matas, de matedu cracu (tupas e matas) in su logu; genia de fasche de naes arraspiosas mannas acapiadas in sa parte grussa po carrare cosa a tragadura
Sinònimos e contràrios
crachi,
crachiredhu,
craxili,
fratale,
lita,
mateda,
stovina,
tuparzu,
tupedu
/
trazu
Frases
ch'essit e chircat a cúcuru bàsciu intro de sa tanca, in mesu a su frascarzu, in donzi irrocadorzu e ispinarzu (G.Sini)
2.
sos massajos carrarzaiant su sèmene cun su frascarzu e solovraiant sas últimas chérvias
Terminologia iscientìfica
slg
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
terrain couvert d'arbres et de buissons
Ingresu
scrub-land
Ispagnolu
hojarasca
Italianu
frasconàia
Tedescu
Gezweig.
frascédhu , nm: froscedha, froscedhu Definitzione istregighedhu de terra po pigare abba a campu: est longhitu de forma cónica a duas bases, cun duas asas chi crobant cun sa buca Sinònimos e contràrios fraschitu Frases at agatau una fogatza e una froscedha de àcua ◊ apu postu in sa bértua su froscedhu de s'àcua Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd.
fraschedhàta , nf Definitzione cropu, iscutulada de frascu Frases goi a forte fit sa fraschedhata chi sos bículos de s’istégliu si mi nche fint ficatos in cara Ètimu srd.
fraschèra fiaschèra
fraschería frascaría
fraschèta , nf Definitzione fémina conchilébia, pagu giuditziosa, chi faet frascherias Ètimu itl. fraschetta.
fraschètu , nm Definitzione ómine conchilébiu, pagu giuditziosu, chi faet frascherias.
fraschía , nf Definitzione is chimas, is puntas, sa parte fine cun sa fògia de matas e tupas; in cobertantza fintzes àteru (sas fraschias de su màsciu = sa natura) Sinònimos e contràrios busàmene, frasca 1, frascàmene, scoma, sida Terminologia iscientìfica rbr Ètimu srd.
fràschia , nf Definitzione in sa pedhe de is boes, sa parte de mesu in su filu de s'ischina prus adata po fàere sogas Ètimu ltn. fascula.
fraschiàre farrascàre
fraschiéri , nm, agt Sinònimos e contràrios afrascadore, imbusteri, inganneri, ingregheri Frases cun tegus no bi zogo ca ses fraschieri! (E.Pes) Terminologia iscientìfica ntl.
fraschigiólu , nm Sinònimos e contràrios fraschitu Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd.
fràschinu fàlchinu
fraschítu , nm Definitzione min. de frascu; istregighedhu de terra po pigare abba a su sartu Sinònimos e contràrios frascedhu, fraschigiolu Terminologia iscientìfica stz.
fràscia farràsca
frasciàre farrascàre
frascillòni , nm Definitzione avb. a f. = male postu, male cuncordau, bestiu a improdhu Frases no mi potzu presentai ca seu totu a frascillonis.
fràsciu fiàscu