A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

frochigiadúra , nf Definitzione su frochigiai, muda chi si faet ponendho frocos po bellesa Ètimu srd.

frochigiài , vrb Definitzione pònnere frocos, fàere bella una cosa ponendhodhi frocos Sinònimos e contràrios aflochitai, afrochedhare, imbitai, infiochitare Ètimu srd.

frochillàre , vrb Sinònimos e contràrios aflochitai, afrochedhare, imbitai, infiochitare Frases is massaos a bíntzidas frochillant is boes po sa crufessone Ètimu srd.

frochillàu , pps, agt Definitzione de frochillare; chi est totu frocos, po bellesa Sinònimos e contràrios apomponissau, arrempiconau Frases fut andau a domu de sa fémina bestiu in custúmini sardu totu frochillau e ricamau Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enrubanné Ingresu beribonned Ispagnolu adornado con lazos, laceado Italianu infiocchettato Tedescu mit Schleifchen geschmückt.

frochílliu, frochíllu , nm Definitzione su frochillare, su pònnere frocos, po bellesa; cosa chi si ponet po bellesa Sinònimos e contràrios frorígiu.

fróchinu , agt Definitzione de froca, de nie / silenu che abba f. = sériu sériu, pàsidu Frases sos chervedhos si li fint issortos che abba fróchina Ètimu srd.

frochíre forcíre

frochisèdha , nf Definitzione min. de froca Sinònimos e contràrios frochita 1, randhinedhu, ranzola, sarighedhu Frases in montes bi at carchi frochisedha de nie.

frochíta , nf: frucheta, fruchita, fulcheta, furcheta, furchita Definitzione aina pitica de coghina fata po púnghere e pigare sa cosa de papare a orrugos, fata de duas partes: sa màniga e is corros; aina manna a corros po pigare fenu, o fintzes aina ch'impreant is piscadores de istàinu po cumpidare su fundhu Maneras de nàrrere csn: sa furcheta de Adamu = is didus, sa manu; erba ’e furchetas = erba de agullas o de puntzas Frases portat una fruchita iscorrara ◊ segundhu su mànigu si leat a furcheta ◊ custu furchetoni parit trebutzu de apallai! 2. un'írrida de lampos lu diat solovrare de manera chi mancu a furchita ndhe lu diant acabidare! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu fourchette Ingresu fork Ispagnolu tenedor Italianu forchétta Tedescu Gabel.

frochíta 1 , nf Definitzione min. de froca, froca minuda a farinedhos Sinònimos e contràrios frochisedha, randhinedhu, ranzola, sarighedhu.

frochitàda, frochitàra , nf: fruchetada, furchetada Definitzione su tanti de cosa chi si podet pigare cun sa frochita Frases aditzu aditzu ndi apu acudiu una frochitada de cussus macarronis! ◊ mi fatzu una frochitaredha de pasta a prandi Tradutziones Frantzesu fourchetée Ingresu forkful Ispagnolu comida que cabe en el tenedor Italianu forchettata Tedescu Gabel, Gabelvoll.

frochitèdhas , nf pl Definitzione erba de agúgias, de agullas, de puntzas, aguzas de santu Giuanne, genia de erba chi bogat unu frore chi candho iscutulat sa fògia abbarrat punciudu paret unu ciou Sinònimos e contràrios furchetas Terminologia iscientìfica rba.

frochixédhu fiochédhu 1

frocídha forchídha

frocídhu forchídhu

frocílis , nm pl Definitzione totu su chi serbit po atacare su molente a su chi depet tirare Sinònimos e contràrios finimentus, fronimentu, fruninzu.

frócolu , nm Definitzione su froculare, sa moida de su froculare (e fintzes su murigamentu de matza) Sinònimos e contràrios cróculu Frases ohi, ohi sa matza, mi dh'intendho totu a frócolu paret una padedha budhindhe!(M.Deiana)

frócu fiócu

froculàre , vrb Definitzione fàere una moida coment'e de abba budhindho, chi si pesat a búdhidu, o chi orruet de artu in mesu de abba etotu Sinònimos e contràrios abbrubudhai, abbrufulai, aggargalai, aggorgotai, borbogliare, cocolae*, groggolare, gurgulliare.

frodhéri, frodhiéri , agt: afrodhieri* Definitzione su matessi de afrodhieri, ma fintzes chi giughet s'ingannu, chi si credet meda, o bellu Sinònimos e contràrios inganneri.