frochigiadúra , nf Definitzione su frochigiai, muda chi si faet ponendho frocos po bellesa Ètimu srd.
frochigiài , vrb Definitzione pònnere frocos, fàere bella una cosa ponendhodhi frocos Sinònimos e contràrios aflochitai, afrochedhare, imbitai, infiochitare Ètimu srd.
frochillàre , vrb Sinònimos e contràrios aflochitai, afrochedhare, imbitai, infiochitare Frases is massaos a bíntzidas frochillant is boes po sa crufessone Ètimu srd.
frochillàu , pps, agt Definitzione
de frochillare; chi est totu frocos, po bellesa
Sinònimos e contràrios
apomponissau,
arrempiconau
Frases
fut andau a domu de sa fémina bestiu in custúmini sardu totu frochillau e ricamau
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
enrubanné
Ingresu
beribonned
Ispagnolu
adornado con lazos,
laceado
Italianu
infiocchettato
Tedescu
mit Schleifchen geschmückt.
frochílliu, frochíllu , nm Definitzione su frochillare, su pònnere frocos, po bellesa; cosa chi si ponet po bellesa Sinònimos e contràrios frorígiu.
fróchinu , agt Definitzione de froca, de nie / silenu che abba f. = sériu sériu, pàsidu Frases sos chervedhos si li fint issortos che abba fróchina Ètimu srd.
frochíre forcíre
frochisèdha , nf Definitzione min. de froca Sinònimos e contràrios frochita 1, randhinedhu, ranzola, sarighedhu Frases in montes bi at carchi frochisedha de nie.
frochíta , nf: frucheta,
fruchita,
fulcheta,
furcheta,
furchita Definitzione
aina pitica de coghina fata po púnghere e pigare sa cosa de papare a orrugos, fata de duas partes: sa màniga e is corros; aina manna a corros po pigare fenu, o fintzes aina ch'impreant is piscadores de istàinu po cumpidare su fundhu
Maneras de nàrrere
csn:
sa furcheta de Adamu = is didus, sa manu; erba ’e furchetas = erba de agullas o de puntzas
Frases
portat una fruchita iscorrara ◊ segundhu su mànigu si leat a furcheta ◊ custu furchetoni parit trebutzu de apallai!
2.
un'írrida de lampos lu diat solovrare de manera chi mancu a furchita ndhe lu diant acabidare!
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
fourchette
Ingresu
fork
Ispagnolu
tenedor
Italianu
forchétta
Tedescu
Gabel.
frochíta 1 , nf Definitzione min. de froca, froca minuda a farinedhos Sinònimos e contràrios frochisedha, randhinedhu, ranzola, sarighedhu.
frochitàda, frochitàra , nf: fruchetada,
furchetada Definitzione
su tanti de cosa chi si podet pigare cun sa frochita
Frases
aditzu aditzu ndi apu acudiu una frochitada de cussus macarronis! ◊ mi fatzu una frochitaredha de pasta a prandi
Tradutziones
Frantzesu
fourchetée
Ingresu
forkful
Ispagnolu
comida que cabe en el tenedor
Italianu
forchettata
Tedescu
Gabel,
Gabelvoll.
frochitèdhas , nf pl Definitzione erba de agúgias, de agullas, de puntzas, aguzas de santu Giuanne, genia de erba chi bogat unu frore chi candho iscutulat sa fògia abbarrat punciudu paret unu ciou Sinònimos e contràrios furchetas Terminologia iscientìfica rba.
frochixédhu fiochédhu 1
frocídha forchídha
frocídhu forchídhu
frocílis , nm pl Definitzione totu su chi serbit po atacare su molente a su chi depet tirare Sinònimos e contràrios finimentus, fronimentu, fruninzu.
frócolu , nm Definitzione su froculare, sa moida de su froculare (e fintzes su murigamentu de matza) Sinònimos e contràrios cróculu Frases ohi, ohi sa matza, mi dh'intendho totu a frócolu paret una padedha budhindhe!(M.Deiana)
frócu fiócu
froculàre , vrb Definitzione fàere una moida coment'e de abba budhindho, chi si pesat a búdhidu, o chi orruet de artu in mesu de abba etotu Sinònimos e contràrios abbrubudhai, abbrufulai, aggargalai, aggorgotai, borbogliare, cocolae*, groggolare, gurgulliare.
frodhéri, frodhiéri , agt: afrodhieri* Definitzione su matessi de afrodhieri, ma fintzes chi giughet s'ingannu, chi si credet meda, o bellu Sinònimos e contràrios inganneri.