A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

frízi , nm Definitzione genia de frigoríferu po cungelare sa cosa o dha mantènnere astrada de no si guastare Frases sa zente tandho no teniat ne frigoríferu e ne frizi.

frizidòre , nm Definitzione fritu forte meda, astragore Sinònimos e contràrios abriore, astrile, frigidúmene, frigilidade, fritore, frizitúdine | ctr. caentu Frases chie bi agguantat ora meda fora cun cussu frizidore?! Terminologia iscientìfica tpm Ètimu srd.

frízidu frígidu

frizidúmene frigidúmene

frízile , agt Definitzione chi est fridu, pruschetotu nau de unu po su pagu o nudha sentidu chi provat po ccn. o ccn. cosa Sinònimos e contràrios fridu, frígidu Tradutziones Frantzesu frigide Ingresu frigid Ispagnolu frígido Italianu frìgido Tedescu kalt.

frizilidàde frigilidàde

frízitu frígidu

frizitúdine , nf Sinònimos e contràrios abriore, frigidúmene, frigilidade, fritore, frizidore Ètimu srd.

fròa , nf: froga, frua 1, fruga Definitzione s'abba chi suspint e bogant is matas; ogu de cambu, is cambos noos chi bogant is matas (candho funt longos meda, ispuligaos s'impreant a fàere iscartedhas, cestas o àteru deasi, mescamente po su fundhu) Sinònimos e contràrios abbaorja, allatante, froe, froedha Frases cust'àrbore est in sa mezus froa ◊ candho s'àrbure est in frua no si pudat, ma s'innestat 2. cust'àlvure est chena piús brotare fruas bellas ◊ est fozida dogni frua ◊ canta frua ojit su truncu tou sempre in cria!…◊ s'àrbure segada bogat sas fruas Terminologia iscientìfica rbr Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sève, bourgeon Ingresu germination, lymph Ispagnolu savia, germinación Italianu linfa, germogliazióne Tedescu Pflanzensaft, Saft, Sprießen, Sprossen.

frobancéri , agt, nm Definitzione chi o chie costumat a contare fàulas Sinònimos e contràrios fabularzu, fauànciu | ctr. beridadosu, sentzillu Frases custu est contixedhu de cassadori frobanceri (F.Carlini) Ètimu srd.

frobàxu fabulàrzu

frobbàdu , nm Definitzione una calidade de àghina bianca, e de binu, chi assimbígiat a su nuragus Tradutziones Frantzesu raisin "torbato" Ingresu kind of white grapes Ispagnolu cepa de uva blanca y el vino que da Italianu torbato Tedescu eine sardische Wein sorte (trauben).

frobbeúca frebbeúcu

frobbída , nf Definitzione su frobbire, su istrèxiri Sinònimos e contràrios frobbidura, strexidura Frases a custa cosa li cheret una frobbida, ca zughet bruine ◊ cun sa manu s'at dadu una frobbida a sas laras infustas Ètimu srd.

frobbidòre , nm Definitzione chie o cosa chi frobbit Ètimu srd.

frobbidórju, frobbidórzu , nm Definitzione orrugu de orrobba chi si passat po ndhe suspire isciustura o limpiare de su brutore / zúghere sa limba che f. de culu = èssere limbimalos Sinònimos e contràrios brobbidorju, orbidórgiu, treghidorzu / stratabbucu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu torchon, chiffon Ingresu duster Ispagnolu estropajo, trapo Italianu strofinàccio Tedescu Scheuertuch.

frobbídu , pps, agt: frobbiu Definitzione de frobbire Sinònimos e contràrios strégiu, tretu 1.

frobbidúra , nf Sinònimos e contràrios brovidura, frobbida, frobbinzu, strexidura Ètimu srd.

frobbínzu , nm Sinònimos e contràrios frobbidura, strexidura.

frobbíre, frobbíri , vrb Definitzione passare ccn. cosa (pruschetotu orrobba) po ndhe suspire abba, pruine e cosas deasi, po limpiare / bonu a frobbire (nau cun tzacu de calecuna cosa) = chi no serbit a nudha si no a istrèxiri in paneri, chi est de fuliai Sinònimos e contràrios brobbire, istrègere, sciorbiri, trèghere, trobbire / limpiai | ctr. ifúndhere, imbrutai Frases no tenes unu sodhu e chircas muzere…: ma faghe su piaghere e fróbbidi su lorodhu! ◊ frobbire su brúere, s'abba, su suore, sas làgrimas, s'ifustura, frobbire s'isterzu, sa cara, sas manos, sos murros Ètimu itl.t forbire Tradutziones Frantzesu déterger, essuyer Ingresu to clean Ispagnolu deterger, limpiar Italianu detèrgere Tedescu abwischen.