A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

frissiolàre , vrb Definitzione fríere, prus che àteru nau de totu su chi si friet a carrasegare Ètimu srd.

frissiólu frisciòla

frissonèra fressonèra

fríssu , pps, agt Definitzione de fríere, fríssiu Sinònimos e contràrios cufúgiu, frintu, fritu 1 2. su pische si faghet fintzas frissu in ozu ◊ sa cosa frissa est saborida ma pagu sana Ètimu ltn. frixus Tradutziones Frantzesu frit, friture Ingresu fried Ispagnolu frito Italianu fritto Tedescu gebacken.

fríssu 1 fríscu 1

frissúra fressúra

frissúra 1 , nf Definitzione su fríere / pònnere in f. = pònnere a fríere, cumenciare unu css. trebballu Sinònimos e contràrios fridura, frissidura Frases sa cata, cumprida sa frissura, si ponet in afuente aforradu cun pabiru pro isgutare ◊ o sonnu, dae medas ojos leas bolu e lassas medas coros in frissura Ètimu srd.

frísu , nm Definitzione sisia po acapiare s'imbustu a sa parte de ananti; tirighedha de cosa, de orrobba, de làuna Sinònimos e contràrios beta 1, bita 1 Ètimu itl.p fris Tradutziones Frantzesu ruban, bribe, fragment Ingresu ribbon, strip Ispagnolu cinta, banda, tira Italianu nastrino, bindèllo Tedescu Bändchen, Metalltrennband an Konservendosen.

frísu 1 , nm Definitzione genia de mustra o figura chi faent is muradores po bellesa in muros o in pedras Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu frise Ingresu embellishment Ispagnolu friso Italianu frégio Tedescu Fries.

fritàre , vrb: afritare* Sinònimos e contràrios ifridare, isfriorzare, stebidai | ctr. caentae.

fritarósu friarósu

fritèdha , nf Sinònimos e contràrios cata, frijola, frisciola, típula, vuvusone.

fritedhài , vrb: afritedhai, fritiedhai Definitzione fríere, còere in s'ógiu; fàere una moida coment'e friendho, coendho a orrostu sa petza o àteru mescamente in su fogu Sinònimos e contràrios fríere Frases isciorrocu una butíglia de àcua, ma aici s'ollu fritedhat de prus! ◊ una mustela de procu istérria in sa cardiga est fritiedhendi in su fogu ◊ sa petza arrustendi est cota candu no fritiedhat prus 2. cust'interrutori s'intendit fritiedhendi: si bit ca sa currenti passat mali Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grésiller Ingresu to sizzle Ispagnolu chisporrotear, crepitar Italianu sfrigolare Tedescu zischen.

fritèsa , nf Definitzione su èssere fridos, farta de interessamentu o de istima po ccn. Sinònimos e contràrios fridúmini, fridura 1 Frases cun medas sa fritesa de su tratamentu sighit che a prima Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu froideur Ingresu chillness Ispagnolu frialdad Italianu freddézza Tedescu Kälte.

fritía , nf Sinònimos e contràrios frapu, frata 1, illatzada Ètimu srd.

fritiadúra , nf Definitzione pesadura o aghedadura metzana de sa pasta po fàere su pane / pesai a f. Ètimu srd.

fritiài , vrb Definitzione pesare o aghedare male, nau de sa pasta po fàere su pane, chi candho est deosi essit tostau e prus pagu saboriu.

fritída , nf Definitzione su si fritire; sàdhidu chi si faet po assíchidu o àteru; su si mòvere a fàere ccn. cosa pruschetotu faendhondhe un'àtera impresse impresse / a sa f., a donzi f. = candu si tenit unu pagu de tempus, dónnia borta chi si tenit unu podhixedhu de tempus, de ora Sinònimos e contràrios módia, sàdhidu, sidhida / fuzida Frases sas berbeghes ant fatu una fritida comente si lis est acurtziadu su grodhe 3. su caboni est sempri a sa fritida ca, si pagu si avallat, margiani ndi dhi furat is pudhas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tressaillement Ingresu sudden fright Ispagnolu sobresalto Italianu trasaliménto Tedescu Zusammenfahren.

fritídu , pps, agt: fritiu Definitzione de fritire; chi est incrubau, ingobbedhau, fintzes apartau 2. giaja zughet sas palas fritidas pro sos annos ◊ che un'ílighe fritida ritzo mudu totas sas iras de su temporale (A.Casula)◊ sos pisedhos teniaimus unu logu fritidu pro zogare (M.Pinna).

fritiedhài fritedhài