A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

frisciàre 1 , vrb Definitzione genia de sonu chi faent is gatos candho funt firmos sérios coment'e dormindho Sinònimos e contràrios aggrogotai, arrasai, grunnire, igrisai, raulare, runidare Frases a frisciare frísciat s'atu Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ronronner Ingresu to purr Ispagnolu ronronear Italianu fare le fusa Tedescu schnurren.

fríscias , nf pl Definitzione is cundhutos inue passat s'ària in prumones Sinònimos e contràrios bruncos Tradutziones Frantzesu bronches Ingresu bronchi Ispagnolu bronquio Italianu brónchi Tedescu Bronchien (Pl.).

friscidàe , vrb Definitzione moidare, fàere moidedha (es. de abba calandho in is errios).

frisciòla, frisciólu , nf, nm: frissiola, frissiolu, frixola Definitzione s'istrégiu chi si ponet a fríere; su chi si dhue ponet a fríere, mescamente una genia de druche chi si faet a carrasegare Sinònimos e contràrios fressonera, frighigiola, saltàina / cata, frijola, típula Frases est sempre a tzarra sighida che frisciola de chibudha! ◊ aiat postu sos amigos in frisciolu e bei leaiat gustu ◊ gai est s'ou dae tempus antigu: unu andhat in frisciolu o padezone, s'àteru est in tres chidas… pudhighinu! 2. muzere mia preparaiat bellas frisciolas pro las manigare sos pitzinnos ◊ giughiat prosciutos e saltitzos e frisciolos Terminologia iscientìfica stz, mng Ètimu srd.

frisciòne , nf: aflissione*, fritzioni Definitzione genia de sentidu de istima o de làstima chi si provat po s'àteru Sinònimos e contràrios afetu, amore, apegu, istima / piaidade, piedu Frases in nois no bi at unca e ne viltade, ca bos amus friscione e no fritesa ◊ benidindhe che a tandho como puru a grusare sas pibiristas mias cun sa friscione de àteras vias! (G.Ruju)◊ benias mustrendhe sa friscione pro s'ischire, su desizu de illargare s'istrutzione Tradutziones Frantzesu affection Ingresu affectness Ispagnolu afecto, cariño Italianu affètto Tedescu Gefühl.

friscionèra fressonèra

friscionósu , agt: afriscionosu* Sinònimos e contràrios cumpassivu, feritzosu, lastimosu, piadosu, piaidadosu / cdh. fritziunosu Frases tue tenes coro mannu e friscionosu.

frísciu fríschiu

frisciumoríscu , nm Definitzione genia de aparíciu minoredhu chi si ponet po mantènnere friscada calecuna apertura, càscia o àteru, intrau coment’e a gànciu in duas lórigas, fatu de serrare ma no de apèrrere chentza crae Sinònimos e contràrios luchete Terminologia iscientìfica srr Tradutziones Frantzesu cadenas Ingresu padlock Ispagnolu candado Italianu lucchétto Tedescu Vorhängeschloß, Vorlegeschloß.

frisciúra fressúra

frisciuràmene , nm Definitzione cosa de frisciura, is diferentes arremos chi faent sa frisciura (prumones, figau, coro, isprene).

frisciuràu , nm Definitzione unu papare fatu cun sa frisciura segada a orrughedhos, fríssia cun àgiu, pedrusèmene e aciuntu unu tzicu de aghedu a s'acabbada de sa cotura Terminologia iscientìfica mng.

frisciuréri , agt Definitzione nau de ccn., chi faet meda in sa frisciura, dhi praghet a papare frisciura e orrobba de matzàmene Ètimu srd.

friscóngiu, friscónzu , agt Definitzione chi est unu pagu friscu, unu pagu fridu Frases fiat unu merí friscóngiu ◊ sériu fuit su manzanu, chelu límpidu e ariedha frisconza chi faghiat praghere a cúrrere e sartiae Ètimu srd.

friscòre , nm Sinònimos e contràrios friscu 1, friscura Ètimu srd.

friscorósu friscarósu

fríscu fríschiu

fríscu 1 , agt, nm: frissu 1 Definitzione chi no est caente, chi est bodhiu dae pagu, chi est birde, no est sicau, chi no est asciutu (nau de terra, fintzes úmidu, chi dhue sumit abba); temperadura unu pagu bàscia Sinònimos e contràrios briscu, fríghidu / friscore, friscura / mústiu 1 | ctr. budhidu, sicadu, sicu Maneras de nàrrere csn: avb. de f., a f. = dae pagu; a friscu = candho (sa cosa de manigare) no est ancora sica; ou f. = criadu, fatu de pagu; die frisca = dí (de istadi) chi no est fendi basca; f. che carapigna, che rosa = friscu meda; istare f. (nadu cun ironia de zente) = abetai po debbadas, isbagliai in prenu, abarrai mali Frases unu fiore friscu, unu allizadu si bident in su matessi naiscolu ◊ s'abba est frisca ca fit in frigoríferu ◊ sos ghirrisones de tiria ne sont iscinne friscos e mudados de grogu ◊ su logu in montes est totu friscu candho in campu est totu sicu ◊ sos culirzones si faghent cun casu friscu 2. at semenadu pagos ranos de fae tantu pro ndhe assazare a friscu ◊ una crapa est mellanne, dae s'astore de friscu orfanada (G.Delogu) 3. su sero sa zente in istiu si seit in fora a leare su friscu ◊ mighi ti faghet male su friscu: intradindhe! ◊ sa cosa de bufare in istiu piaghet si est posta in friscu 4. o padre frantziscanu, si aspetas a Ispanu chi ti fetat limúsina istas friscu!…◊ già isto friscu sentza meighinas!…◊ za fia istadu friscu si aia postu mente a isse!… Ètimu ltn. *friscus Tradutziones Frantzesu frais Ingresu cool, fresh Ispagnolu fresco Italianu frésco Tedescu frisch, Frische.

fríscu 2 , nm Definitzione ispétzia de colla fata cun corgiola de alàsiu (aràngiu burdu) po cassare pigiones Sinònimos e contràrios biscu Frases pilloni, in su friscu ti apodhas! ◊ at parau su friscu po is pillonis Ètimu ltn. visc(u)lum.

friscúra , nf Definitzione ariedha chi praghet, a temperadura prus bàscia, prus che àteru in istade candho sa basca est meda / a f., a sa f. = in is oras friscas de sa die Sinònimos e contràrios friscore, friscu 1 | ctr. caentu, calura Frases candu fait basca, innòi aintru de crésia nci at friscura ◊ mi achero a su balcone pro gosare unu pagu de friscura ◊ in istiu piaghet sa friscura ◊ su stàuli de s'àxina fait una gruta de friscura in is diis callentis ◊ Minnia si fiat ghetada ispollinca asuba de su lentzoru po circai friscura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fraîcheur Ingresu coolness Ispagnolu frescura Italianu frescura Tedescu frische Luft.