A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

frintziconàdu , agt Definitzione chi est totu a tzirbisas, frungiu Sinònimos e contràrios afrinzighidu, aprichizonadu, aprigadu, corrongiau, fronziu Frases tzia Orrofela portat sa cara niedha e frintziconada (E.Madeddu).

frinucadòre finugadòre

frinucàre finuciàre

frinucàrju fenucràgliu

frinúcu fenúciu

frinzíre , vrb Sinònimos e contràrios frongire*.

friòdha fiòdha

friolèra fiolèra

frionzànu , agt Definitzione chi si podet fríere, chi podet andhare bene: si su foedhu est parente de friu, si ponet cun sensu irónicu, ca friu bolet nàrrere pagu e frionzanu est po nàrrere chi unu tenet cosa, dinare meda Sinònimos e contràrios frighidorju / bussanti 2. ma ite andhamus a comporare nudha: tantu za semus frionzanos!… Ètimu srd.

friónzu , agt Definitzione nau de unu, chi est de pagu contu, chi balet pagu ma tenet calecuna cosa; nau de cosa, chi fintzes si no est bona meda giai faet puru, podet andhare; nau de unu pegus, chi est grassitu Sinònimos e contràrios frighidorju / frionzanu Frases bendhiant sos cadhos candho a frionzos padronedhos de inoghe, candho a male recuidos padronos mannos de fora ◊ a fortza de trampas e de birbantésimu dognunu chi masellat est frionzu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu médiocre, passable Ingresu ordinary, passable Ispagnolu mediocre Italianu mediòcre, passàbile Tedescu minderwertig, passabel, annehmbar, leidlich.

friónzu 1 , nm Definitzione su fríere, su èssere friendho, fintzes sa cosa chi si friet o cota fríssia Ètimu srd.

friòre , nm Definitzione dolore mescamente a calecunu nérbiu Tradutziones Frantzesu névralgie Ingresu neuralgia Ispagnolu neuralgia Italianu nevralgìa Tedescu Neuralgie.

friorósu friarósu

friórzu , nm Definitzione fritu forte Sinònimos e contràrios frios | ctr. callentori Frases za lu leas oe su friorzu, tota die in montes cun custu nie!…◊ in notes de bidhia a mi lu leaia su friorzu candho imbucaimis a murigadorzu!… Ètimu srd.

fríos , nm: frius Definitzione temperadura bàscia, nau fintzes de comente unu sentit diferéntzia de calore / erba de frius = erba pesa callentura (Ajuga iva)/ èssiri unu f. disisperau = fritu meda, chi betat pore Sinònimos e contràrios fritu | ctr. basca, caentu Frases fiat una note mala de bentu, de abba e de frios ◊ a is piciochedhus dhis fiat intrau su frius de s'atzíchidu ◊ ti fatzu intrai su frius de sa surra chi pigas! ◊ su frius de tziu Corra, chi andàt a messai a burra ◊ sos cumpagnos narànt "Evviva Stalin!", ma a mie mi beniat su frios Ètimu ltn. frigus Tradutziones Frantzesu froid Ingresu chilliness Ispagnolu frío Italianu fréddo Tedescu Kälte.

fríri fríere

fríru frídu

frirúra fridúra 1

frísa , nf: frísia, frissa Definitzione genia de erba linnosa, pudéscia, chi faet a meda unu bellu frorighedhu grogo acabbandho s’istade e intrandho s'atóngiu e a dha tocare sa fògia paret unu pagu apicigosa: dhi narant fintzes erba de bundhos, elba de Santa Maria, elba frisa Sinònimos e contràrios arbisa, matzicruda, mudegióinu, mudregoni, prissa, tzípua 1 Terminologia iscientìfica rbl, Dittrichia graveolens, D. viscosa Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu inule visqueuse Ingresu inula graveolens (grass) Ispagnolu olivardilla Italianu céppita Tedescu Alant.

frisadòri , nm Definitzione ferru de frisai, genia de aina po allorighitare is pilos Sinònimos e contràrios arrulladori Tradutziones Frantzesu fer à friser Ingresu curling-tongs Ispagnolu tenacillas Italianu arricciacapélli Tedescu Lockenformer, Frisierstab, Brennschere.