A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

frína , nf Definitzione bentighedhu lenu, lébiu / min. frinighedha Sinònimos e contràrios abra, abrina, aeresita, araghe, arvile, atza 1, bentitzolu, sisia 2, tirantella / afatúgiu Maneras de nàrrere csn: lébiu che f. = lebiedhedhu; regògliere f. = collire maledissiones; f. topa (nau in cobertantza) = fémina chi caminat abbellu abbellu, fintzas fémina contularja, cràstula; f. mala = maledissione, dannu; leare f. = ingòllere cosa mala, irbariare Frases sa frina frita s'intendhet arribbandhe intas a s'ossu (G.Deriu)◊ s'ape reina si pesat a bolu in s'undhallera lépia de sa frina (A.Mura)◊ donzi frina mi gighet moe moe ◊ su chercu chi deris ismarranaiat sos bentos oe timet sa frina (L.Brozzu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu brise Ingresu breeze Ispagnolu brisa Italianu brézza Tedescu Brise.

frinarèdha , nf Definitzione min. de frina, bentighedhu lébiu, pagu pagu, frinighedha Sinònimos e contràrios aeresita Ètimu srd.

frinatòpa , nf Definitzione nau in cobertantza (e a befa), fémina chi camminat abbellu abbellu, fémina leghendhàrgia, cràstula, féminedha de oghidas malas, majàrgia.

frínca fínca

frincài , vrb Definitzione istare paschendho; rfl. atèndhere a calecuna cosa 2. in cosas aici si dhui frincat.

frincài 1 , vrb Definitzione fàere frincos, pistaduras, marcos druchesaos, segadas 2. seu totu frincau ca su muenti mi ndi at isciusciau a terra. Ètimu srd.

frincàre fincài

frincàu , pps, agt Definitzione de frincai; nau de bestiàmene, chi est asseliau, paschendho a s'assentada.

fríncu , nm Definitzione segada, marcu fatu a pistadura e a iscarràfiu totu a unu, marcu druchesau Sinònimos e contràrios sinnolu, trincu / leidora, libidore, lidigori, macru, pistadura, sambellutau Frases movendi su letu si est ingortu e si at fatu unu frincu a su pei ◊ est arrutu e si at fatu unu frincu in conca Tradutziones Frantzesu bleu- livide (Par ext.) Ingresu bruise Ispagnolu cardenal Italianu lìvido Tedescu blauer Fleck, Striemen.

frínghere fríere

fringhidórju frighidórju

fringhínzu , nm Definitzione su frínghere Sinònimos e contràrios frimentu.

fringidúra , nf: frunzidura Definitzione sa pinniga o síngia chi abbarrat a unu trastu postu male, cun cosa in pitzu, atuturadu, o fintzes a sa pedhe comente s'imbèciat o comente si movet in sa carena Sinònimos e contràrios cascadura, frunzimentu / crispa, frúngia, pícia 1, pighizone Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ride, pli Ingresu crease, wrinkle Ispagnolu arruga Italianu grinza Tedescu Knitter, Runzel.

friniàlla faniàlla

frinísa , nf Sinònimos e contràrios branitza, vernice Frases iscriemidha in sa rulota, cussa cosa, ca inie dhi deghet e assumancu che cuat sos tzumbos e sas tacas de frinisa male posta!

frinizósu , agt Definitzione its, chi tenit franédiga, furighíngiu, frinizu? Frases rundhinedha frinizosa poite a mie ti abbàscias? Cun carignos e ti che àscias e poi torras a bènnere e non ti poto tratènnere in sos bolos frinigiosos? [sic] (P.Muresu)

frinízu , nm Sinònimos e contràrios franédiga, furighedha, furighíngiu.

frintàda , nf Definitzione cosa frinta, fríssia Frases s'ispàrau est gustosu cotu a frintadedha Ètimu srd.

fríntu , pps, agt Definitzione de frínghere, chi dh'ant o est fríssiu Sinònimos e contràrios frissu, fritu 1 Frases apo mandhicatu ovos frintos ◊ sas catas sunt bellas frintas in s'ozu de lestínchinu.

frintúra , nf Definitzione su fríere o frínghere; foedhandho de petza, partes grassas de fríere, cosa fríssia Sinònimos e contràrios fridura, frimentu Frases sa frintura non diat èssere essia a grabbu malu chin cuss'ozu Ètimu srd.