A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

frorizàre fiorigiàre

frorizàu florigiàu

frorolía , nf Definitzione cosighedha chi si ponet in dossu po bellesa Sinònimos e contràrios frorígiu, ondramentu.

fròsa , nf Definitzione orrughedhu de fenu o de pàgia, farinedhu de àteru, cosa de pagu contu / segaisí su tzugu in d-unu filu de f. = pèrderesi in nudha, iscollàresi in su paris netu Sinònimos e contràrios arritzu 1, rosca / fafaruza, fanialla Frases est una frosa chi at betiu su bentu ◊ is undas nci dhu imbussànt in mesu coment'e unu fustigu o una frosa de palla Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu brin de paille Ingresu wisp of straw Ispagnolu pajita Italianu pagliuzza Tedescu Strohhalm.

frosàu , agt Definitzione chi giughet coment'e pàgia ananti, chi no si biet craru Frases su soli est frosau a s'obrescidroxu Ètimu srd.

froscèdha, froscédhu frascédhu

frósciu flúsciu

frosciúmini , nm Definitzione su èssere fròscios, mascuvémina, nau de persona Tradutziones Frantzesu homosexualité Ingresu homosexuality Ispagnolu homosexualidad Italianu omosessualità Tedescu Homosexualität.

frossèlla , nf: fruscella, frussella Definitzione istrégiu piticu fatu de tzinniga intéssia (como de plàstica) po dhue pònnere s’arrescotu friscu chi si piscat faendhodhu; s’arrescotu chi dhue cabet aintru; istregighedhu de terra Sinònimos e contràrios frúscia, piscedha Frases at batiu una frossella de recotu pro si la rebbotarent ◊ nachi est andhadu a leare fruscellas de regotu Terminologia iscientìfica stz. Tradutziones Frantzesu faisselle Ingresu small basket Ispagnolu encella Italianu fiscèlla Tedescu Weidenkorb, Handkorb.

frostòja fastòja

frostulédhu , nm Definitzione chedha pitica, frústiu minore, fiotedhu Sinònimos e contràrios fiotu, grustiolu, tropedhu Frases sa cane si est acortziata a unu frostuledhu de crapas (G.Farris)◊ unu frostuledhu de erveches s'est ispérditu foras dae sa gama Ètimu srd.

fròta , nf Sinònimos e contràrios camarada, fiotu, isfrota Ètimu itl. frotta.

fròti fòlte

frótzis fórcis

frozíu , agt Sinònimos e contràrios ifertziu.

frúa , nf: frue, frughe Definitzione prus che àteru, late cagiau, ma fintzes totu su chi essit de su late: tinnada, colostru, arrescotu, callau, butiru Sinònimos e contràrios cagiau, pieta / giodhu / cdh. fruja Terminologia iscientìfica mng Ètimu ltn. fruge(m) Tradutziones Frantzesu lait caillé Ingresu milk curd Ispagnolu leche cuajada Italianu latte coagulato Tedescu Sauermilch.

frúa 1 fròa

fruàle , nm Definitzione istrégiu de ortigu po fàere e pònnere su cagiau Sinònimos e contràrios ispesale, ispeseri, malune Frases in su cubile bi at abbarrau corcarjos, fruales e carchi casarile ◊ sa frue est su late cazau in su fruale ◊ issu s'imperriavat su fruale e si fut prenu lu torravat a mesu! Terminologia iscientìfica stz.

fruàmine , nm Definitzione sas fruas, is cambos noos chi essint in sa linna grussa, mescamente inue custa ndhe dh’ant segada Frases bi ndh'at de fruàmine in cussas badhes!… Ètimu srd.

frubbicàre , vrb Definitzione prus che àteru, giare a ischire a gente meda, a totus (e nau de lendhas, de contos, bodhetas) Sinònimos e contràrios isbandhizare, iscandhulizire, isprubbicare, trumbitai | ctr. cuare Frases custos chistionos aggóglilos in d-unu líbberu e frúbbicalos!