A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

frucídhu forchídhu

frucidòri , agt: furcidori Definitzione nau de pigiones e pudhas, chi est frochindho, chi frochit Sinònimos e contràrios ciocanu, ciochidore, fruceri, frucianu Frases teneus pudhas frucidoras Ètimu srd.

frucidróxu , nm Definitzione niu, logu inue is pigiones o is pudhas frochint is oos Sinònimos e contràrios crochidógiu Frases su locali pariat unu frucidroxu, prenu de ous pitirrinchedhus chi si moviant che pillonedhus apenas essius de su croxu Ètimu srd.

frucidúra frochidúra

fruciméntu , nm Definitzione su fruciri, su frochire is oos, su tempus chi sa pudha o su pigione istat frochindho Sinònimos e contràrios crochidura, frochidura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu couvaison Ingresu brooding Ispagnolu echadura, empolladura Italianu cóva Tedescu Brut.

frucíri forcíre

frucòne, frucòni , nm: fulcone, furcone 1, furconi Definitzione genia de fuste longu chi si ponet a màniga de iscova po mundhare su forru inchesu innanti de iforrare su pane; aina a màniga longa a corros po pigare fenu, orrumbulones de orruo e cosas deasi Sinònimos e contràrios iscobile / forchidha / cdh. fulconi, furriconi Frases chi bistis unu furconi, ti parit unu baroni ◊ s'iscobile est inferchidu in su furcone ◊ mandroni, curtu a fruconi siast! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu écouvillon, fourche Ingresu ovensweep, pitchfork Ispagnolu barredero, horcón, bieldo Italianu spazzafórno, forcóne Tedescu Ofenwisch, Mistgabel.

frúe frúa

fruèdha froèdha

fruedhàdu , agt Definitzione chi est in frua, faendho fruedhas, bogandho linna noa Frases in beranu sa natura est totu fruedhada Ètimu srd.

fruédhu froèdha

frúere , vrb Definitzione (o fruare?) its, bogare?, pillonai? Frases s'umanidade l'ant mugrada bentos berminosos chi fràzigant pastura e armonia fruendhe magras ispinosas.

fruésu forési

fruferàrzu , nm: frufurarzu, fuferazu, fufuraju, fulferalzu, furferalzu, furferarzu, furfularju, furfuraju, furfurarju, furfurarzu, fusferarzu Definitzione puzone trinu, de turra, de palatu, pigione múrinu o murinatzu, connotu meda ca faet meda su niu fintzes in is teuladas (e fintzes in is matas) Sinònimos e contràrios afuràrgiu, bidhisone, brufulàgiu, craculeu, crucúciu, frufurinu, fúrfure 1, mamegherisi, muntonarjari, murinàgiu, pibischirra, poforinu, trinedha, tziria Frases narant chi sunt andhendhe a catza russa e isparant a sos furferarzos! ◊ su cànticu tou est unu píliu de furfularju pérdiu in d-una temporada mala ◊ duos fufurajos ant carratu lana pro fàchere su nidu 2. est allegru che furferalzu Sambenados e Provèrbios prb: fulferalzu in gianna temporada manna Terminologia iscientìfica pzn, passer hispaniolensis, p. montanus Ètimu ltn. furfurareus Tradutziones Frantzesu moineau Ingresu sparrow Ispagnolu gorrión Italianu pàssero Tedescu eine Sperlingssorte, Feldsperling, Feldspatz.

frúfere , nm: frúfure, fúfere, fúlfere, fúrfere, fúrfure, fúscere Definitzione pódhini mannu, pódhine: de sa farra, pruschetotu de su trigu, sa parte prus grussa e pagu bona, sa parte de fora de su granu Sinònimos e contràrios bilinzone, chilinzone, elinzone, gràngia, linzone, mussu, podhi, russarza, talau / cdh. brinnu Frases a s'ainedhu li amos a dare frúfere ◊ su frúfere si poniat po fàghere sas bifaches a sos canes e s'impastada a sas pudhas 2. cussu mata de fúfere, fatu a sàbiu, aiat aiscultadu a un'orija solu! Ètimu ltn. furfure(m) Tradutziones Frantzesu son, mouture Ingresu bran Ispagnolu salvado Italianu crusca Tedescu Gabel.

fruferédhu , nm Definitzione s'úrtima calidade de sa farra de trigu (a parte su pódhine) Sinònimos e contràrios chiàgliu, cibraxedha, civraxedhu, frúfuru.

frufuràrzu fruferàrzu

frúfure frúfere

frúfuri , nm Definitzione su f. de su linu = istupa.

frufurínu , nm: fulferinu, fulfurinu, furfurinu Definitzione s’arratza sarda de su puzone trinu, de turra, de palatu, pigione múrinu o murinatzu; in cobertantza nau de ccn., feminari (furfurinu, paga vida!) Sinònimos e contràrios afuràrgiu, brufulàgiu, craculeu, crucúciu, fruferarzu, mamegherisi, muntonarjari, murinàgiu, pibischirra, poforinu, trinedha, tziria Frases sos furfurinos pienant un'àrvere manna de alas e de càntigos ◊ sos furfurinos si mànigant su laorzu ◊ e finidemindhela, o fulfurinos, custu ciulamentu! ◊ sos fulferinos chirchendhe asséliu punnant a trumadas a sa solzaga Terminologia iscientìfica pzn, passer hispaniolensis, p. montanus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu moineau Ingresu sparrow Ispagnolu gorrión moruno, gorrión molinero Italianu pàssera sarda Tedescu eine Sperlingssorte, Feldsperling, Feldspatz.