frúnda, frúndha , nf: frúndhia,
frunna,
frunza 2,
frúnzia,
frúnzua Definitzione
tira de cosa (codriola, trícia de linu, àteru) fata a manera de iscúdere a pedra atesu: a unu càbudu portat unu nodu (chi si mantenet cun is primos duos pódhighes e s'iscapat a su mamentu chi s'iscudet), a s'àteru giughet unu lobu chi s'intrat in su pódhighe de mesu po no iscapare sa frundha deunutotu; in mesu giughet su prediali, chi est ispartziu in tres cun d-unu lobu dópiu, o portat un’orrugu larghitu de pedhe, a manera de dhue pònnere sa pedrighedha de iscúdere / min. frunnedha
Sinònimos e contràrios
fréndhula,
fróndula,
passígia
/
resessida,
resurtadu,
revéntida
Maneras de nàrrere
csn:
partire che crastu dae f. = currendi a tota fua; falare a f. = arrúiri a forti, calai acoment'e perda iscuta a frunda; fàghere f. mala = donai resurtau légiu, andai mali; fàghere bona f. = andai bèni, donai resurtau bonu; èssere rutu a f. = istare male de saludu, arrimadu; avb. a f. = meda; crèiri a totu is frundas = crere totu, èssere creijolu, babbalocu; múere che perda de f. = passai o andai a zúmiu de sa fuliesa
Frases
intrendi ti apu biu in mesu ballu a zúmiu che perda iscuta a frunda (B.Lobina)◊ prite no ti filas una frundha a che giagarare sos puzones a crastu?
2.
li at dadu unu corfu a conca e cudhu est rutu a frundha, ammustérchidu ◊ li at iscutu un'ilbrunzigone e faladu est a frundha! ◊ fit andhendhe caminu caminu e setzi mi lu bido falendhe a frundha! ◊ so ruta a frundha: mancu a caminare bi la fato!
3.
cudhu de cumentzare e de fuire est de sa gente chi at sempre fatu male sa frúndhia (A.Casula)◊ fradi tuu no at iscritu, no iscieus ita frunda at fatu! ◊ gei no ant a narri ca fillora tua at fatu frunda maba, si at pigau su diploma! ◊ frundha mala at fatu: mancu su sèmene ndh'amus torradu! ◊ si no che fio zeo a ti arregodare su dovere, ndh'aias fatu una de frundha!…
4.
malàidu a frunda nanca fiat!
Tradutziones
Frantzesu
lance-pierre,
fronde
Ingresu
sling
Ispagnolu
honda
Italianu
fiónda
Tedescu
Schleuder.
frundhadòre , nm: frundhiadore Definitzione
chie est àbbile a iscúdere a frundha
Sinònimos e contràrios
frundhuleri,
passigiadori
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
frondeur
Ingresu
slinger
Ispagnolu
pedrero,
hondero
Italianu
frombolière
Tedescu
Schleuderer.
frundhàgu , nm: fundhacru,
fundhacu,
fundhagu,
fúndhagu,
funnagu Definitzione
genia de magasinu fatu asuta de terra, in is domos; aposentu terrenu e mescamente asuta de su paris de s’orruga
Sinònimos e contràrios
bàsciu 1
/
fundhache
/
fúndhigu
Frases
mancari serraos is funnagos funt abarraos comente fut tanno ◊ ponimus sas provistas in frundhagu ◊ suta de domo bi at unu frundhagu prenu de it'e manigare
2.
su catolazu triballat in su frundhagu de una domo acurtzu ◊ so ruta falandhe a su frundhagu
3.
it'est chi nat a sa mente a ne bogare a pígiu dae funnagos iscuriosos foedhos antigos de su sardu? (P.La Croce)
Ètimu
itl.
fondaco
Tradutziones
Frantzesu
sous-sol
Ingresu
basement
Ispagnolu
sótano
Italianu
scantinato
Tedescu
Kellergeschoß.
frundhàle , nm: frunnale Definitzione fune de pramma filada Sinònimos e contràrios fune Frases candho no aiat zoronada si che andhaiat a si fàghere carchi frundhale de linna peri sos caminos Ètimu srd.
frundhàre , vrb: frundhiare,
frundiai Definitzione
tirare a passígia, iscúdere o imbolare a frundha; fuliare, betare a s'àliga
Sinònimos e contràrios
arremilai,
frumbulare,
infrundulae
/
foliai,
frundhire,
iscavulai,
sciuliai 1
2.
duos bratzos che dha sunt istesiandhe e frundhiandhe a cara a inue fut
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
lancer des pierres avec la fronde
Ingresu
to sling
Ispagnolu
hondear
Italianu
frombolare
Tedescu
schleudern.
frundhàta , nf Definitzione cropu de frundha Sinònimos e contràrios ifrundhada Frases sos pitzinnos no secant prus sos vridos de barcones a frundhatas ◊ si la colaiant leàndhesi a frundhatas sas lampadinas de sa piatzedha Ètimu srd.
frúndhia frúndha
frundhiadòre frundhadòre
frundhiadúra , nf Definitzione su iscúdere a frundha; su frundhire, su fuliare o perdimentare sa cosa / èssere a f. (nau de cosa)= a meda Sinònimos e contràrios frundhidura Ètimu srd.
frundhiàre frundhàre
frundhída , nf Definitzione su frundhire, su fuliare / avb. (bèndhere) a sa f. = a baratu meda, coment'e fuliandho sa cosa Sinònimos e contràrios fuliada Ètimu srd.
frundhidúra , nf Sinònimos e contràrios frundhiadura, fuliadura, iscavuladura Ètimu srd.
frundhínu , agt Definitzione chi costumat a istare in giru / rúere a terra a f. = a corpu, a istràmpidu Sinònimos e contràrios andariegu, bandhuleri, corruntoneri, currijolu, rundhellu, zirellu.
frundhíre , vrb: frunnire Definitzione
betare a una parte, atesu, a terra, lassare ccn. cosa chi no serbit prus; perdimentare sa cosa pigandhodha coment'e chi no costet nudha o siat de pagu importu; rfl. nau pruschetotu de fémina chentza cojuare, crocare chentza cricare contos po si giare a un'ómine, coment'e faendho pagu contu de issa etotu
Sinònimos e contràrios
foliai,
frundhare,
irbotulae,
iscavulai,
sciuliai 1
/
isperdisciare,
perdimentare
| ctr.
allogae,
collire,
conchistare
Frases
si aiat de intrare in chelu, dae su tronu sou beneitu tiat chircare de che frundhire a Deu! ◊ no l'ammito chi si frundhat su pane a su ladàmene, ca mi ammento s'apretu de su fàmene candho ischidare mi faghiat chito (A.Onano)
2.
sos pagos sodhos chi preulit los frundhit fatu de sos tzilleris! ◊ a fàghere gai est a la frundhire, sa cosa, no a la conchistare!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
jeter
Ingresu
to throw away
Ispagnolu
echar
Italianu
buttare via
Tedescu
wegwerfen,
vergeuden.
frundhíu , pps, agt Definitzione de frundhire; chi est fuliau, perdimentau Sinònimos e contràrios imbolau.
frúndhula fróndula
frundhuléri , nm Definitzione chie est àbbile a iscúdere a frundha Sinònimos e contràrios frundhadore, passigiadori Frases pei lestros pastores frundhuleris ant populadu de lúmenes sa terra.
frundiài frundhàre
frundiólu , nm Definitzione una genia de martigusa areste Terminologia iscientìfica mt.