A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

faulàlzu fabulàrzu

faulànciu, faulàntzu fauànciu

faulàre faulài

faulàrgiu fabulàrzu

faularzàre , vrb Definitzione nàrrere fàulas, èssere avesos a contare fàulas Sinònimos e contràrios faulai Frases no mi piaghent sas fàulas, mi assuconat su faularzare Ètimu srd.

faulàrzu fabulàrzu

faulaxamènti , avb Definitzione a fàula, in fàula, in manera contrària a sa beridade Frases Dèu mi tzérriu "Genziu" - iat nau faulaxamenti.

faulàxu fabulàrzu

faúle , nm: favule Definitzione sedatzu (o chiliru) cun ferru, o de argiola, fatu de inghírios de filiverru a lascu po chèrrere àliga grussa, po sa fae o àteru deasi Sinònimos e contràrios cerrigu / cdh. fauli Frases innetare su trídicu cun su favule 2. ue remoniant sas abbas de àteros locos pariat unu favule e sos gurutos chi no fint impredaos fint illudratzaos che padules Terminologia iscientìfica ans Ètimu ltn. fabule Tradutziones Frantzesu crible, claie Ingresu wide-mesh sieve Ispagnolu criba gruesa Italianu crivèllo a màglie larghe Tedescu Durchschlag.

faulòne , agt, nm Sinònimos e contràrios fabularzu, fauloxu Ètimu srd.

faulóngiu , agt, nm Definitzione chi o chie narat fàulas, chi ingannat, chi trampat, faet a crèdere una cosa po àtera Sinònimos e contràrios caldubberi, castangeri, fabularzu, fauànciu, fauloxu, mincidiosu, patoceri | ctr. beridadosu Frases cussas sunt féminas faulòngias, afrodhieras e traitoras Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mystificateur, trompeur Ingresu deceptive Ispagnolu engañoso Italianu ingannévole Tedescu Betrüger, lügnerisch.

faulóxu , agt, nm: fraulosu, frauloxu Definitzione chi o chie narat fàulas Sinònimos e contràrios fabularzu, faulone | ctr. beridadosu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

fàuna fàniga

faúndia , nf Definitzione imbarratzu, dolore a s'istògomo de cosa mala a digirire Frases de recatu malu li restat a nodu, a faúndia, a pesu ◊ s'ustu mi dat faúndia meda Ètimu ttrs. affaundia Tradutziones Frantzesu gastralgie Ingresu gastralgia Ispagnolu gastralgia Italianu gastralgía Tedescu Gastralgie, Magenkrampf.

faurigiàe, faurigiàre , vrb Definitzione apariciare, totu su manígiu chi dhue bolet po preparare mescamente una festa Frases po sa coja is biginus agiudant a faurigiae e abrontant sa domu e s'istérgiu.

faurígiu , nm Definitzione su faurigiae, manígiu, afainu, totu su chi si faet de preparamentu mescamente po fàere festa Sinònimos e contràrios ammàniu 1, apariciamentu Ètimu nm.

faúrra , nf: feurra, féurra Definitzione genia de erba prus che àteru toscosa: sicat e torrat a bogare in s’arraighina dónnia annu, faet una genia de fògia chi assimbígiat a su fenugu ma manna meda e isprata in sa parte fine e sa chima (o cannone) deghi sicat est ispungiosa lebiedhedha e grussa fintzes cantu su brúciu Sinònimos e contràrios félura*, feulla Frases dannu dhi fatzat che sa feurra a is èguas! Sambenados e Provèrbios smb: Feurra, Féurra Terminologia iscientìfica rba, Ferula communis, Ferulago nodosa Tradutziones Frantzesu férule Ingresu ferula Ispagnolu ferula, cañaheja Italianu fèrola Tedescu Steckenkraut.

faurràtzu , agt Definitzione chi est de colore unu pagu muresinu Ètimu srd.

faurrèdha , nf: feruledha, feurredha Definitzione una calidade de feurra, a chima meda prus bàscia de s'àtera, e po cussu nada fintzes férula cabadhina, feruledha de àinu, feurra pitica; àtera calidade de erba toscosa (cicuta feurredha) Sinònimos e contràrios fraudha / bidhuri Terminologia iscientìfica rba, Thapsia garganica, Conium maculatum.

faústu , nm: fraustu Definitzione carraxu, tréulu mannu, bacanu de gente meda; faina meda, trebballu sufuriosu, chentza pasu Sinònimos e contràrios faina / impédicu, impíciu 2. sos messajos, líeros belleggai dai sos àteros fraustos, leaiant a ammanitzare su semenériu (G.Addis).