A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

gatíva gatía

gatívu gatíu

gatixédhu , nm Definitzione min. de gatu, gatu piticu de tempus Sinònimos e contràrios batighedhu, batitzone, batulinu, macitu, pisighitu Tradutziones Frantzesu chaton Ingresu kitten Ispagnolu gatito Italianu gattino Tedescu Kätzchen

gatizòne gatitzòni

gató, gatòe , nm: ghitou Definitzione druche fatu cun méndhula e mele cotos impare a mórigu a mórigu, àrridu candho ifridat Sinònimos e contràrios cartò, catone Frases mamma mi at fatu unu gatoe mannu po sa festa Terminologia iscientìfica drc Ètimu itl. gattò Tradutziones Frantzesu gâteau à base d'amandes et du miel Ingresu sweet stuffed with almonds Ispagnolu dulce con miel y almendras Italianu croccante (alle màndorle, alle nocciòle) Tedescu eine Art Mandelkrokant.

gàtu , nm: batu, giatu Definitzione animaledhu prus che àteru masedu, de domo, límpiu meda, àbbile po cassare sórighes: a logos narant sa gatu po mascu e fémina, gatu in generale (ma giai totue su gatu po mascu, sa gatu po fémina)/ gatu marrudu o marrosu = batu areste, (felis silvestris lybica), fintzas batu in more; su gatu iscarràfiat, miàulat, afrúsiat, cassat topis; erba de gatus = Centranthus calcitrapa; coa de gatu = Phalaris canariensis, P. minor, P. paradoxa, Reseda alba, R. lutea, R. odorata, Setaria verticillata, S. viridis; pisci gatu = chimera mostrosa; gatu pinturinu = àtera creze de pische (scyliorhinus stellaris); g. de mari = zenia de pische Sinònimos e contràrios macitu, mau 1 Maneras de nàrrere csn: isciacuadura de g. = samunadura (de sa cara, de sa carena) fata male, a abbunzadura; giogai a g. tzurpa = zocare a crapa cónchina, a sa crapa múdula, a sa crapa tzurpa, a pibiredhu, a musca tzega; andai gatus gatus = piotibioti, chei sos batos; tantu za li est mancada sa gatu!… = at tentu dannu mannu, at pérdiu calicunu parenti custrintu Frases citeisidha, seis cumenti a is gatus papendu prumoni! ◊ gei ses afrodhocu: ita ti ant, carrabbulliau is gatus? ◊ mi parit ca tui as fatu isciacuadura de gatu! ◊ ti ndi boghit su gatu s'arréxini de su coru! ◊ est morta sa giata 2. lebit custa bella gatu de mari: po sa burrira est unu nennei! Sambenados e Provèrbios smb: Gattu, Gattus Terminologia iscientìfica anall, felis catus Ètimu ltn. gattus Tradutziones Frantzesu chat Ingresu cat Ispagnolu gato Italianu gatto Tedescu Katze, Kater.

gatuggàtu , nm: catigati* Sinònimos e contràrios cagaitas, chighirighitu, chilighili, corigori, sintzirigu, tzilighitu, tzintzirighilli.

gatúli , nm Definitzione genia de papare fatu cun patata, casu e símbula, cotu fríssiu in ógiu de olia Frases is gatulis dhos faent in Bidhamanna Terminologia iscientìfica mng.

gatulínu , nm Definitzione su fedu minore de is gatos / min. gatulinedhu Sinònimos e contràrios batulinu, gatixedhu.

gatutzèga Definitzione zenia de zogu = gatu tzurpa?

gatútzu , nm Definitzione gatu de mari, unu pische Terminologia iscientìfica psc, scyliorhinus canicula, s. stellaris.

gatutzúrpa , nf Definitzione una genia de giogu: giogai a g. = zogare a crapa cónchina, a sa crapa múdula, a sa crapa tzurpa, a pibiredhu, a musca tzega Terminologia iscientìfica ggs Ètimu srd.

gatuvòra! , iscl Definitzione boghe chi si betat a is gatos po che dhos bogare a fora Sinònimos e contràrios cadò!, catu!

gatzàpu gaciàpu

gatzíle, gatzíli, gatzílis gassíle 1

gaúba , agt, nm Sinònimos e contràrios ballalloe, innóchidu, scimpri, tontassu.

gaúngiu , nm Definitzione totu su chi si papat po acumpangiare su pane Sinònimos e contràrios agonzu, armíngiu cumpànigu, incaúngiu*

gaúrra , nf Definitzione una genia de cau Sinònimos e contràrios cau Frases iscracàlliant is gaurras asusu de mari acabussendi impari cun is carrogus de mari Terminologia iscientìfica pzn. Ètimu srdn.

gaúrru , agt, nm Definitzione nau de unu, chi o chie est fatu a sa grussera (po sa manera de fàere) Sinònimos e contràrios gavàciu, gavaurru, grosseri, intrudhadu, marranzone Frases bai ca a mimi no mi at a acracangiai cussu gaurru! ◊ nosu atitirigaus po pigai su pisci bonu e issus, gaurrus e concalis, a dhu scempiai! 2. a nàrriri "pècia" dhis parit gaurru e mellus narant "petza".

gautèlla , nf: cautela* Definitzione s'atentzione manna chi si dhue ponet innanti de fàere e po fàere una cosa, mescamente de importu o de perígulu; gosu puru.