A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

garriatòre , nm: carrigadore* Definitzione sonnu malu meda Sinònimos e contràrios ammuntadore, mascatzu, mutadori, mutarolla, pesàdighe, pesadíglia, surtora.

garriàu , pps, agt: carriau Definitzione de garriare 2. su mere de su carru lis at prointu de che picare peri a issos, bastu chi no siant a còndoma, peri ca su carru est garriau.

gàrriga , nf, nm: càrria*, gàrrigu Definitzione sa cosa, su pesu chi si leat o chi si ponet a unu, a un'animale, a unu mezu po che dhu carrare; cumandhu o incàrrigu chi unu si leat o chi dhi giaent a fàere; neghe po calecunu dannu; sa cosa chi si ponet a un'arma po isparare Sinònimos e contràrios bàrriu / incàrriga / cundenna, curpa Frases e cantu piús andhas piús punghet e candho a mala pena che la tiras pro paga piús gàrriga ti agiunghet (B.Sini) 2. gàrrigos de cusséntzia deo no ndhe cherzo ◊ si apo ofesu a Deus, issos ndhe apant in gàrrigu su pesu! ◊ s'ànima sua lu tenzat a gàrrigu, totu su male chi at fatu! Sambenados e Provèrbios prb: in caminu si acontzant sos gàrrigos.

garrigài, garrigàre garriàre

garrighèra , nf: carrighera* Definitzione genia de chintórgiu largu inue si leant is cartúcias istichias a unas a unas Sinònimos e contràrios cartutzera.

garrighínzu , nm Sinònimos e contràrios barriadura, carrigamentu | ctr. ilbarriada Ètimu srd.

garrígiu , nm: gherrígiu, gherrizu Definitzione su istare gherra gherra, a giogu o fintzes peleandho cun calecuna cosa mala a fàere, mala a bínchere; fintzes briga, dispetu, iscórriu Sinònimos e contràrios atzufatóriu, gherronzu, irghérriu, irgherremiada Frases lah, sa pudha istorina: no cheret apaghiare, est sempre a gherrizu! ◊ su cristianu, apustis chi si pigat tanti garrígiu e cumintzat a biri unu paghedhu de luxi, dhi pigat su mabagràbiu! ◊ lah su poitei de custus gherrígius: sa pagu unirari de is Sardus! Ètimu srd.

gàrrigu, gàrriu , nm, agt: càrrigu Definitzione cosa chi si pigat o chi si ponet in pitzu de unu o de calecuna cosa po dha portare: si narat fintzes in su sensu de responsabbilidade, incàrrigu, cosa o impreu de fàere; chi giughet càrrigu, chi est carrigau; nau de sa terra, chi portat abba meda, in pitzu, e no faet a dha trebballare: nau de àteru, chi giughet sustàntzia meda, chi est a meda su chi dhu distinghet Sinònimos e contràrios bàrriu, càrria, incàrriga / barriadu, carrigadu, forniu | ctr. (agt) líchidu 1, lenu Maneras de nàrrere csn: cafè gàrrigu = forte, fatu cun cafè meda e cun paga abba; colore gàrrigu = cotu meda; èssere gàrrigu a nabiu = barriadu che una nave, a meda; gàrrigu de cusséntzia, lassare unu gàrrigu de cusséntzia = zenia de dovere, cosa de fàghere ca unu si lu sentit (o si lu depet sentire) in sa cusséntzia, dovere pretzisu chi unu lassat o incumandhat a un'àteru; distimonzu de gàrrigu = distimonzu chi atrogat carchi curpa de s'imputadu; acusa a gàrrigu = su dannu o male chi s'incurpat a ccn.; fàghere cosa a garrighinu = a óbbrigu, pro dovere; gàrrigu coanu, testanu = postu prus apalas, o prus in punta, ananti in mezu chi portat orrodas in mesu Frases cun su fusile gàrrigu a palletones tucheit a sa cussorza ◊ facat comente creet: a totu gàrrigu suo est! ◊ los apretant a carrare gàrrigos de onzi issera ◊ non fit abbistu ma li aiant dadu cussu gàrrigu ◊ sos baroniesos beniant chin sos carros gàrrigos de síndria e melone 2. a sa cuscéntzia mia no cherzo pònnere gàrrigu 3. at próidu a meda, sa terra est gàrriga e no faghet a tzapare ◊ bi sunt cudhos chi su gafè lis piaghet gàrrigu, bi ndh'at chi lu cherent lenu Ètimu srd.

garrizàre , vrb Sinònimos e contràrios anniciare, anninnijare, annirghiai, giarraspidare, innicrare, innigridare, zarridare Ètimu srd.

garrofàli , agt: carrafale* Definitzione calidade de cheréssia barracochina, matuca meda.

garronàda , nf: carronada Definitzione tretu inue unu caminu, una carrela o àteru fúrriat a un'àtera bandha Sinònimos e contràrios furriada Frases est unu camminu chi fait garronadas Ètimu srd.

garronài, garronàre , vrb Definitzione istare de una contonada a s'àtera, in giru, andhare de innòi e de inní Sinònimos e contràrios arrochetai, arrociare, arrogliai, arruxulare, bagamundai, bandhulare, bantzillare, zirandhare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu flâner Ingresu to loiter Ispagnolu callejear Italianu bighellonare Tedescu herumbummeln.

garròne , nm: carrone*, garroni Definitzione sa parte de apalas de su pei, de prus a mancu su chi si podet bíere de su cracàngiu abbaidandho de artu (ma fintzes totu sa camba de sa néschia a su cracàngiu)/ pigai garroni = leare curcuriga (de unu o una chi ant dimandhadu a cojare); garroni de procu = pè de porcu, su chi si faghet a beladina Sinònimos e contràrios calcanzu, carrugas Sambenados e Provèrbios smb: Garroni Terminologia iscientìfica crn.

garronéri , agt, nm Definitzione chi o chie istat peri is garronadas, in giru, faendho nudha: nau de fémina, chi no tenet tanti fama bona Sinònimos e contràrios andariegu, bacamundhu, bandhuleri, corruntoneri, currijolu, currillanu, inghiriaidhas, istrusciante, orrunderi, peldulàriu, rundhajolu, rundhellu, zirellu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vagabond Ingresu vagabond Ispagnolu vagabundo Italianu vagabóndo Tedescu herumziehend, Herumtreiber, Vagabund, Landstreicher, Stromer.

garròni garròne

garronósu , agt Definitzione chi est totu garronadas, a egas e a ogas, a biraorba, comente si podet nàrrere de camminos e istradas de montes, de logos trotos Sinònimos e contràrios bistónchinu, inghiriosu, rémbinu | ctr. daretu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tortueux Ingresu winding Ispagnolu tortuoso Italianu tortuóso Tedescu gewunden.

garrópu , nm, agt: carropu*, goropu, gorropu, irgorropu, sgarropu Definitzione buidu mannu, mescamente inue dhue at orrocas, inue che intrat o ndh’essit s'abba, aperta manna o fintzes una genia de canale fungudu meda cun orrocas artas, fossu mannu prenu de abba in is errios; mulinete de bentu o de abba, abba apaulada e fossu fungudu; nau de gente, chi giughet is palas ingobbedhadas Sinònimos e contràrios barrocu, isciusciu, ispéntimu, scabiossu, spérruma, trabentu, tuvone / bàtiga, fògia 1, gurgu 1, pógiu, trógliu / abbajonadu, aggobbedhau, giumburudu, rumbosu, tzumbosu Maneras de nàrrere csn: bènnere gorropu = essiri su tzúmburu, sa gobba (a unu); bufai a garropu = totu a unu corpu?, a bruncu?; paligorropu, paligorropa = palidortu, palidorta, dortu, dorta a palas Frases su gorropu est totu istampos, galarias, ischinas intorticaas, locu iscussertu e male traganau ◊ istichiu interi montes, gorropu misteriosu, privau de orizontes, locu secretu e malu a l'acatare ◊ in custu logu su frúmmini est fundudu, nci at unu garropedhu ◊ camminàt a tzopu poita ndi fut arrutu de asuba de unu garropu 2. su tempus, is dis nci dhas ghetat a sa sighia a su garropu de sa memória 3. a betzu tue benis gorropu Tradutziones Frantzesu ravin, gouffre, crevasse Ingresu gorge, cleft whirlpool Ispagnolu quebradura Italianu fórra, górgo, crepàccio Tedescu Klamm, Strudel, Wirbel, Riß.

garuléu galiléu

gàrza , nf: carza* Definitzione genia de orrobba téssia, bianca, a trama lasca, prus che àteru po imbodhigare calecunu arremu iscònciu Sinònimos e contràrios gassa Terminologia iscientìfica ts.

garzàle , nm Definitzione chie est de pagu contu Frases issu puru, fachèndhesi cosa, garzale, semper lu zuco in pedes nàndhemi chi depimus fàchere sa rivolussione ◊ cudhos nanchi fint totus mandrones, garzales, imbolicosos! ◊ nois semus sennores, bois pupúghine e garzales! ◊ za mi l'as pitzicada, garzale!