gàri , nm Definitzione foradedha o cofedhu, genia de cofu tundhu fatu in terra po giogare a birillas / fàghere g. = tirare sa ballina a intro de su gari de bi resèssere e abbarrare puru Sinònimos e contràrios cofedha, foradedha, forrisca, garici, tovedhu Frases sos pisedhos faghent su gari in terra pro zogare a ballinas ◊ in su zogu de sas ballinas binchet chie bochit sa ballina de su cumpanzu e si che andhat a gari.
gariàtzu galiàtzu
garíci , nm: garigi Definitzione fossighedhu tundhu, cofedhu fatu in terra po giogare a birillas Sinònimos e contràrios foradedha, forrisca, gari / ttrs. garíciu Frases a pitzinnedhu giogaiat a garici cun sos fedales ◊ sos pitzinnos giogaiamus a garici e a figurinas ◊ at fatu su garigi cun su carcanzu de su pè in su cimentu modhe.
garínzu , nm Definitzione su fàere garas, intrare in su giogu Sinònimos e contràrios gara Frases torra a sa mandra e lassa sos garinzos! Ètimu srd.
garíta galíta
garminàre , vrb: carminai*,
graminare Definitzione
petenare sa lana po dha trebballare, aprontandhodha po dha filare; pigare in manu ccn. cosa, cunsiderare una chistione a fine po dha cumprèndhere bene
Sinònimos e contràrios
acramiai,
balminare,
graminigai,
irgardare,
isgraminare,
isparpedhare
/
manigiai
Frases
candho at nibau, nos semus postas a graminare sa lana ca no fachiat a issire ◊ si ndhe cheres graminare de lana como za ti ndhe ant dau! ◊ fimus garminandhe ma, invetzes de s'ispertare, sa lana si abbulutziaiat
2.
su cuntzetu si l'est graminandhe bene ◊ los apo intesos graminandhe sas lanas de sa vita ◊ istas graminendhe oras intreas sas piaes chi ferint custa terra (F.Columbu)
Tradutziones
Frantzesu
carder
Ingresu
to card
Ispagnolu
cardar
Italianu
scardassare
Tedescu
kratzen.
garnàcia , nf: carnàcia, granàcia, granatza, grannatza Definitzione una calidade de àghina e de binu biancu, de is méngius binos Terminologia iscientìfica bfg Ètimu ctl., spn. garnatxa, garanacha.
garòta , nf: carota*, gorota Definitzione css. cosa chi si pòngiat po cuare sa cara, faciola, mescamente sa màschera de cartone o àteru chi ponent a carrasegare mascarandho Sinònimos e contràrios caratza, fachile Frases is Fenícius candu nc'interrànt is mortus si poniant gorotas in faci ◊ mi circu bistiris bècius e cancuna garota ca dhu fatzu a timi! Terminologia iscientìfica sntz, opan.
garracíli , nm: cadracili* Definitzione tretu de sa carena, in sa camba de is animales Sinònimos e contràrios cianchile Terminologia iscientìfica crn.
garrafatòni , nm Definitzione
machine mannu chi si narat o chi si faet, cosa chi no andhat bene própriu in nudha
Sinònimos e contràrios
ciancarronada,
perralia
Ètimu
spn.
garrapatón, gazafatón
Tradutziones
Frantzesu
bêtise
Ingresu
non-sense
Ispagnolu
burrada,
disparate
Italianu
somaràggine,
bestialità
Tedescu
Dummheit,
Schnitzer.
garrafína garafína
garrafòni , nm: carrafone Sinònimos e contràrios ampullone, botiglione Terminologia iscientìfica stz Ètimu spn. garrafón.
garrannàda , nf: granada,
granata Definitzione
bomba de cannone
Sinònimos e contràrios
bomba 1
Frases
garrannadas de gherra me is àrias e me in terra s'isciàsciant, s'isperrant, torrant a iscuartarai ◊ mi est arribbada una granata e mi ndi at pigau una camba.
Tradutziones
Frantzesu
obus
Ingresu
grenade
Ispagnolu
granada
Italianu
granata
Tedescu
Granate.
garrapíu , nm Definitzione
aposentedhu piticu meda, un’istampu, e chentza lughe, iscurosu
Sinònimos e contràrios
apartaditzu,
gasile,
lóbiu,
tanedhu,
tzibbotu
Frases
in sa corte bi aiat unu garrapiedhu pro gamasinu ◊ teniat sa butechedha in d-unu garrapiu iscuru che in buca
Terminologia iscientìfica
dmo
Tradutziones
Frantzesu
cagibi
Ingresu
poky little room
Ispagnolu
cuchitril,
tugurio
Italianu
bugigàttolo,
tugùrio
Tedescu
Loch.
garrapíu 1 , nm Sinònimos e contràrios babbarrotu, babbasaju, cadalana, partabúdiga, patedha, paulina, sasàgia, scarfajoni Terminologia iscientìfica crp.
garraschiàre , vrb Sinònimos e contràrios arrasicare, carraschiare*, farrascare Frases custa lepa bona est po garraschiare su corju a su porcu uscrau?
garrèla, garrèra , nf: carreba* Sinònimos e contràrios arruga 1, bia, caminu Frases sos pitzinnos sunt in garrela Terminologia iscientìfica bdh.
garriàre , vrb: carriai*, garrigare Definitzione pònnere su càrrigu, su pesu in pitzu, pònnere sa càrriga (es. a un'arma, a una bateria), pigare o giare un'incàrrigu; giare a pitzu, lòmpere a ccn. o a calecuna cosa; si narat fintzes de is sonnos malos chi benint a su dormiu e de is imbriagheras (e deosi bastat fintzes su vrb. chentza nàrrere ite) Sinònimos e contràrios achidire, acodie, barriare / carrabbugliai, crazugai Maneras de nàrrere csn: garrigare su fusile, sa rivortella = pònnere sa cartutza; g. unu dannu a unu = betàreli sas curpas de su dannu Frases unu fit sa tretzeta garrighendhe pro chèrrere isparare sa crabola ◊ s’acioncadura chie si la gàrrigat si la trazat fatu calchi die ◊ si garrigheit su sacu de s'erva a pala ◊ nois nos amus garriatu a pala totu sos cuntipitzos!
garriàrju , nm: carriàgiu* Definitzione ómine chi leat càrrigos mannos, a carrigare o iscarrigare; ómine de modos pagu bellos Sinònimos e contràrios bastàsciu.
garriatòglia , nf: carriadòrgia* Definitzione pértiga de bide chi si lassat prus longa po bogare prus frutu Sinònimos e contràrios barriadorza, cabidiana | ctr. codiana.