A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

geimài , avb: agimmai*, gimmai Sinònimos e contràrios antzimai, belle, cante, casi, pogimai Frases geimai mi arropat ca no iscidia aundi fuant is cratzonis!

geladína galadína

gelài , vrb: ghelare, gheliare, ghiliare Definitzione nau de abba o cosas deasi, intostare ifridandho o fintzes torrandho a consumidura; prènnere logu o cosa cun calecuna àtera cosa, fàere cagiagàgia; si narat fintzes po cambiare cumportamentu in bonu lassandho su malu fàere, su pagu cabu, imparare, cumprèndhere e cambiare, callai a ciorbedhu; si narat puru in su sensu de bòllere male Sinònimos e contràrios astrare, belare / abbeladinare, cagiare / cussentire / ischire | ctr. iscagiae Frases sa chera si lavat chin s'abba e si faghet s'abbatu o abbamele, o pistidhu, budhíndhela e consumíndhela fintzas chi est ghelada ◊ li vatuat gana mala donzi via chi vidiat ozu de ulia gheliatu 2. zòbanu bidharesu, tue no bi ghelas! ◊ commo si li ghelat sa paràgula in buca ◊ fint gherrandhe chin su sonnu, ghela ghela ◊ mútrica ch'istes, macoca, no t'intendhant: za ndh'as a ghelare cras!…◊ su fracu de s'uscradina at ghelau su bichinau (G.Piga)◊ su bichinau nobu fit ghelau de zente ◊ li fit ghelianne sos chervedhos che late víschidu ◊ tue irmànnias ma no bi ghelas!◊ s'arrejonu no ghíliat, no resesso a l'iscotzare 3. a ndhe ghelas, de frantzesu, tue? ◊ s'abbocau de binza no ndhe ghelat nudha, petzi ghelat de càusas in tribbunale 4. est chin sos ocros ghelaos Ètimu ltn. gelare.

gelài 1, gelàre , vrb: zelare Definitzione àere, pònnere o sentire gelu, regelu contras a unu o calecuna cosa / g. male a unu = no piàghere; pro chi eo male ti gele = mancari no ti piaga Frases fustei puru est istróllica, no s'iscít a chini istimat e a chini gelat: cussas puru funt fillas! ◊ "m'istimat, mi gelat" funt is fuedhus chi narant ispollendi unu frori po biri comenti arresurtat… Ètimu itl. gelare Tradutziones Frantzesu avoir de l'aversion contre qqn., antipathie Ingresu to feel a strong dislike Ispagnolu sentir antipatía Italianu sentire avversióne, antipatìa, detestare Tedescu gefroren, eisig, Eis.

gelàu , pps, agt, nm Definitzione de gelai; chi est fridu meda; genia de druche fridu de papare prus che àteru in tempus caente / èssere ghelau de… = èssiri callagalla de… Sinònimos e contràrios beladu, cagiau | ctr. iscagiau 2. in buca li dabat fastídiu sa saliba ghelada ◊ in su pinnetu su locu est ghelau de fumu ◊ sa pratza est ghelada de zente: no bi at locu a colare! Terminologia iscientìfica drc Tradutziones Frantzesu glace, gelé Ingresu ice-cream, icy, frozen Ispagnolu helado Italianu gelato Tedescu Eis.

gèlda , nf: cedra*, gerda, tzerda, zerda Definitzione istrégiu o isterrimenta coment’e istoja, de giuncu o de canna isperrada intriciada apare, de pònnere in su carru po carrare laore, pàgia, àteru; funt is costanas puru de su carru, mancari fatas de linnàmene Sinònimos e contràrios bratzolu 1, bratzulera, costana 2. arrumbadu a su muru in su cuzone unu carru de férula, a un'ala sas rodas de ortiju cun s'iscala, sas duas gerdas postas a muntone.

gèlda 1 gèdra

gellarína galadína

gellósu , agt: gelosu, giarosu, zelosu Definitzione chi tenet gelosia; mescamente, chi no podet bíere a unu chi si abbitat cun sa fémina (o cun s'ómine) ch'istimat, o chi no bolet chi unu (o una) dhue abbitet / fàghere, esserebbei parte gelosa = fàghere partzialidades, fai unu fillu unu fillastu Sinònimos e contràrios belosu Maneras de nàrrere csn: fàghere, esserebbei parte gelosa = fàghere partzialidades, fai unu fillu unu fillastu; gelosu che cani = meda Frases un'ómine gelosu est che unu chi brúsiat de sídiu chena si lu pòdere mai catzare ◊ is crabas puru furiant gelosas de s’una a s’atra 2. is piciocus de bidha funt gelosus candu is piciocas càstiant cussus de foras 3. ndhe dao a totus po no bi àere parte gelosa Terminologia iscientìfica ntl Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu jalouse Ingresu jealous Ispagnolu celoso Italianu gelóso Tedescu eifersüchtig

gelosía , nf: zelosia Definitzione genia de sentidu contràriu a un’àteru mescamente po cosa o persona chi paret benindho mancu o chi si timet de bènnere mancu po neghe de s’àteru o chi s'àteru tenet in prus o de méngius / intrare in g., parai g. = sentire, àere zelosia Sinònimos e contràrios belosia Frases poetas a fiotu chi a Pedru cantendhe ant connotu sunt intrados pro isse in gelosia ◊ apu tentu gelosia po issu ca in dónnia logu fiat craculau e dèu no! ◊ arrimade cada trampa, sa malavide e sas gelosias!◊ bae ca non s’imbirdat de gelosia s’apuntau! ◊ a frari miu dh'at mortu Giommaria po gelosia, ca no borèt a mi cojai cun issu Ètimu itl. gelosia Tradutziones Frantzesu jalousie, envie Ingresu jealousy, envy Ispagnolu celos Italianu gelosìa Tedescu Eifersucht.

gelosía 1 , nf Definitzione genia de serru a parte de fora de is fentanas, prus che àteru po méngius seguresa, fatu coment’e fentana etotu ma a travedhas lascas de passare lughe e ària fintzes candho est serrau / portellitu de g. = sa parte prus bassa fata de la pòdere artziare Terminologia iscientìfica srr Tradutziones Frantzesu persienne, volet Ingresu shutter Ispagnolu persiana Italianu persiana Tedescu Fensterladen.

gelósu gellósu

gélu , nm: ghelu Definitzione fritu meda de astrare sa cosa; nau de sa carre po su colore chi leat coment'e candho est sufrendho fritu meda, marcu druchesau Sinònimos e contràrios arragore, astra, astragore, àstragu, bedhia, belu, celexia, ghiàciu, marcóriu / libidore, pistadura, sambellutau Frases ant aciapau maladia de morri in trincea poita de su frius, umbididadi e gelu no si podiant arreparai ◊ sos candhelobbros si formant in notes de gelu ◊ ancora afrontant custos ramos mios de su zerru su nie, gelu e prazas (C.Longu) Terminologia iscientìfica tpm Ètimu ltn. gelu.

gélu 1 , nm: zelu Definitzione genia de sentidu, bonu o fintzes malu, chi si provat po ccn. / pònnere g., malu g. a unu, ghetai g. a unu = ficare ódiu Frases su gustu torras de ti faedhare, cadaunu ti at postu bonu gelu (P.Cherchi)◊ ca bivimus cun ódiu e cun gelu semus diseredados de su chelu ◊ de su gelu chi mi as e tirannia, si podes non mi passas in sa gianna! (M.Murenu)◊ ia postu gelu a sa maista fascista ca iat fatu tenni disprexeris mannus a su babbu de un'amigu miu

gélu 2 , nm Definitzione s'aera / g. múgiu = aera annuada; cadhu de g. = pibintzili, tilibirche; cricu de g. = arcubaradu Sinònimos e contràrios celu.

gemèllas , nf pl Definitzione genia de papare fatu cun pulenta, farra e tzúcuru Terminologia iscientìfica mng Ètimu itl.s gemella.

geminàriu , nm: seminàriu, zeminàriu Definitzione iscola inue istúdiant is chi funt in s’idea de si fàere a preide Frases gopai vicàriu at nau ca cussas funt cosas chi faint in geminàriu Terminologia iscientìfica prdc Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu séminaire Ingresu seminary Ispagnolu seminario Italianu seminàrio Tedescu Kamin.

geminèra , nf: ceminera, giaminera, giminera, giominera, giuminera, zaminera* Definitzione in sa domo, genia de buidu fraigau po dhue fàere su fogu, prus che àteru in d-unu cugigone de sa coghina / sa giminera giughet coment'e duos antariles (pedelitos), unu fronte, sa capa, su fumajolu; sa giminera de sa pipa = sa parte de sa pipa chi si prenat de trintzadu e si atzendhet Sinònimos e contràrios forredha Frases como no v'est ciús sa giminera po ti cajentare ◊ in sa giaminera furint coendho una sartàina de castàngia ◊ sos meos fint totu riunios a inghíriu de sa giominera Terminologia iscientìfica dmo Tradutziones Frantzesu cheminée Ingresu fireplace Ispagnolu chimenea Italianu caminétto Tedescu Kamin.

gèmma , nf Definitzione ogu de css. vegetale chi isparandho bogat unu ramigiolu nou; si narat fintzes in su sensu de prendha, pedra bella, pretziada Sinònimos e contràrios pèrela Terminologia iscientìfica rbr.

gèmme , nm Sinònimos e contràrios belme*, gherme, lolloi, merme, solde, tilingione.