A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

giurrítu , nm Sinònimos e contràrios conchemallu, culifúrria Terminologia iscientìfica crp.

giúrru , nm Definitzione its Frases si a tandho si agatat, già est forte che giurru, e no morit de fàdigu…

giúru , nm Definitzione àpiu burdu o de arriu, una calidade de àpiu chi creschet a solu in logos de abba Sinònimos e contràrios apiubburdu, atigusa, cugusa, giúguru, turgusone, tzurgusa Frases candho torrat beranu, a rampos mannos at a brotare su giuru ◊ sa sogra, si a ti dare unu basu bi arrivat, ti lassat fritu peus de su giuru (P.Masia)◊ s'abba fit riendhe in lascinzos e brinchitendhe in tzurumbas, giuru e crabuvigu Terminologia iscientìfica rba, Apium graveolens Tradutziones Frantzesu céleri Ingresu celery Ispagnolu apio silvestre Italianu sèdano palustre Tedescu Knotenblütige Sellerie (est su "graveolens" e no su "nodiflorum").

giúru 1 , nm: zuru Definitzione lau de arriu o de cuadhus, o fintzes martutzu de cuadhus: genia de erba chi assimbígiat unu pagu a s'àpiu, e po cussu dhu narant àpiu de arriu puru, e creschet in is errios, in logu de abba: est bonu a papare; dhue at logu chi custu matessi númene dhu narant a s'aschione (martúciu), àtera genia de erba chi faet in s'abba, bona a papare puru, ma de sabore pitzigorosu Sinònimos e contràrios cugusa 1, giúguru 1, tirgusa / acione, giurujuru, grúspinu, martúciu, nartussu, óspinu Terminologia iscientìfica rba, rbz, Apium nodiflorum, Nasturtium officinale.

giúru 3 giúa 2

giurujúru , nm Sinònimos e contràrios giuru 1.

giusàna , nf Definitzione sa pedra chi faet de leminàrgiu in is portales, inue su portale serrat e arreschet po agguantare firmu cun sa parte de bàsciu Sinònimos e contràrios zannile Terminologia iscientìfica dmo.

giusepína , nf Definitzione genia de erba po frore (chi si aperit in martzu) Terminologia iscientìfica frs, Saxifraga umbrosa.

giúspinu , nm Definitzione duas calidades de erbas arestes Sinònimos e contràrios alaussa, armulata Terminologia iscientìfica rba, Sinapis alba, Hirschfeldia incana.

giussína , nf Definitzione su tanti de dóighi Sinònimos e contràrios giugina*.

giussíntu giassíntu

giussòrgia, giussòrja , nf: gussòrgia, ussòrgia, zussória Definitzione genia de anedhu de pedhe ue s'intrat sa timona, in su giuale Sinònimos e contràrios agione, alasoni, bagione 1, cajone 1, fatzolu 1, ginusòrgia, sesúgia Terminologia iscientìfica msg Ètimu ltn. *iunxoria.

giústa , prep Definitzione cunforma…, segundhu… Frases giusta su chi naras ti rispondho Ètimu ltn. iuxta.

giustèsa , nf: zustesa Definitzione cosa giusta, bona, su èssere o fàere cosa giusta Sinònimos e contràrios giustidadi Frases prenu de dugna giustesa su coru miu ti mandu! ◊ bonu e giustu est su Segnore, guidat sos úmiles cufromma a giustesa ◊ sa pobidha bolit serbiri a su pobidhu cun giustesa Tradutziones Frantzesu justice, justesse Ingresu justice, justness Ispagnolu justicia Italianu giustìzia, giustézza Tedescu Richtigkeit, Gerechtigkeit.

giustidàdi , nf: giustirari Definitzione su èssere o fàere su giustu Sinònimos e contràrios giustesa | ctr. dortidúdine Frases mi siant is leis: mancu candu morreus a nosu si tratant cun giustirari! ◊ nosu in Sardigna bolleus giustidadi: no si minesceus totus cussus malis! (G.Zedda)

giustificài, giustificàre , vrb Definitzione giare o bogare arrexones, pentzare o nàrrere chi una cosa est giusta, andhat bene, est bene fata; in iscritura, fàere is errigas totu cantepare, giustas a un'ala e àtera de sa pàgina in is oros.

giustígliu , nm: zistillu* Definitzione in su costúmene, bestimentu chi ammontat is palas e su dossu Sinònimos e contràrios imbustu, sustígliu Frases muzere mea ischit sestare, ifirtzire e cusire su cassu, giustígliu e zipone Terminologia iscientìfica cst, bst.

giustínu , nm Sinònimos e contràrios imbustu.

giustiràri giustidàdi

giustíscia, giustíssa, giustíssia, giustítzia , nf: dustítzia, zustíssia Definitzione is autoridades, sa manu armada de s'istadu, mescamente nau de carabbineris e magistraos (o chie che a issos), chi funt, de ses séculos a como, sa manu de su domíniu angenu e de is leis de un'istadu nemigu de is Sardos: po cussu custu foedhu, chi puru benit de giustu, bolet nàrrere su male, su trotu a manígiu de chie tenet su podere e is ainas de su guvernu benniu de fora (leis, galeras, tribbunales, armas) e po cussu etotu s'impreat sèmpere timendho (sa giustítzia est cosa de tímere e no po nudha su díciu narat menzus acontzamentu lanzu chi no senténtzia rassa) e prus che àteru si narat frastimandho a chie, e addeadhu, si dhi bolet male; coment'e cultura chi no benit de s'isperiéntzia istórica de is Sardos in is úrtimos (e chi in sardu no si narat própriu), cosa giusta, su giustu, su de s’arrexone: custu foedhu, arresone, fut su chi is Sardos de sa cilviltade sarda giudicale naraiant po s'idea de giustu e giustítzia Maneras de nàrrere csn: trabballu de giustítzia = faina mala, de fàghere male, dannu, furas e gai; èssiri o arrúiri in trabballu de g. = fàghere carchi faina mala (es. fura, morte e gai); pàrriri cramendi giustítzia = èssere a boghes aira, iscramendhe, pedindhe; pònnere, pònniri a ccn. in g. = denuntziare a ccn. a sa zustíssia Frases sa giustítzia aundi si abarrat ndi tirat s'arrogu ◊ canno sa giustissa tocat a s'ispessata a domo tua, carchi cuntipitzu ti assennet! ◊ ancu l'aeret biu sa giustíscia prima de intrare in domo mia! ◊ bi at giustíssia, carabbineris, barracellus e pungioladas! ◊ po no arrui in giustítzia donat su chi dhi pedint ◊ timendhe sa giustítzia est essiu a bandhitare ◊ donadhi a papai a su gatu, chi est a tzérrius parit cramendi giustítzia!◊ s'istória est comenti a sa giustítzia, chi at de giustu su nòmini isceti! (Urru) 2. sa giustítzia dhu cruxat, dhu pregonit, dh'abbruxit, si dhu papit, dhu sperevundit! 3. ndhe apo de aju a istare iseta iseta: giustítzia pro me iseto invanu! Sambenados e Provèrbios prb: giustíssia chi faltat giustíssia de balla ◊ menzus terra chentza pane chi no terra chena giustíscia ◊ meighina e giustíscia iscuru a chie la chircat ◊ iscura sa domo chi b'intrat giustíscia Tradutziones Frantzesu justice, povoir, ennemi Ingresu justice, enemy, outside power Ispagnolu justicia, poder enemigo Italianu giustìzia, potére estràneo, nemico Tedescu Gerechtigkeit.