A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

gobbànu gabbànu

gòbbo gòbba

gobbòre , nm Definitzione su èssere giumburudu, a giúmburos Ètimu srd.

gobbósu , agt Definitzione chi est a giúmburos, chi portat gobba Sinònimos e contràrios acocovedhau, gobbudu, tumburutu, tzumbosu, tzumburudu Frases est in costazos trofigiada e gobbosa che colbulita Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu bossu, courbé Ingresu humpbacked Ispagnolu jorobado Italianu gobbóso Tedescu höckerig, bucklig.

gobbúdu , agt Sinònimos e contràrios gobbosu Ètimu srd.

góbbulu , nm, nf: cóbbula, gópula Definitzione genia de pesada in poesia Sinònimos e contràrios cantone, crobba*, mutu, pesada 1 / ttrs. góbbura Frases tandho in sos bighinos de Iscanu usaint custos góbbulos intèssere: - E terra rúgia! E chie b'at a èssere?! Donna Fulana cun Donnu Fulanu!

Gocéanu , nm Definitzione sa leada comente andhat de Illorai a Benetuti e Nule, nada fintzes Sa Costera, tra Nuoresu e Logudoro Sinònimos e contràrios Costera.

gocèdhus , nm pl Definitzione is bacedhus, o bachedhos, funt is duos bàculos chi si ponent asuta de is subrecos po si agguantare unu tzopu grave Sinònimos e contràrios bacedhu* Terminologia iscientìfica ans.

gòcius , nm pl: còcios, gògius, gosos, gotzos Definitzione genia de cumponimentu in poesia cun rima po làudes a unu santu: po dónnia pesada si arrepitit sa torrada; a bortas, poesia, cantone de innóriu, de befa Maneras de nàrrere csn: una furriada de gòcius = una pesada, pagu tempus; pònniri gòcius a unu = pònnere cantone Frases sos gosos los cantant a sa festa de su santu ◊ isfamadore, limbimalu, gotzos malos mi as postu! 2. est sanau in d-una furriada de gòcius Ètimu ctl., spn. goigs Tradutziones Frantzesu louange sacrée Ingresu holy laud Ispagnolu gozos Italianu làude sacra Tedescu Lauda.

godagnàre, godangiàe, godangiài gadangiài

godàngiu gadàgnu

godhéju , nm Definitzione foedhu chi ammentat su gosu própriu in sa sustàntzia de dhue godire meda / za b'est vonu su godheju!… = (in cobertantza) su contràriu de godire, dannu Frases li dechiat meta sa brulla e inumbe fit issu bi aiat semper godheju.

godhèta , nf: colleta Definitzione arregorta de is pagamentos chi betat su guvernu, un'amministratzione Sinònimos e contràrios bodheta 1, pagamenta Frases sa zustíssia fit connota ca si presentabat chin ussieris e remunidores de godhetas ◊ sa godheta la ghetabant a totus su matessi Ètimu ltn. collecta Tradutziones Frantzesu impôt Ingresu tax Ispagnolu impuesto Italianu tassa, impòsta Tedescu Steuer.

godhèta 1 , nf Definitzione gente totu atobiada apare po calecuna chistione Sinònimos e contràrios adunàntzia, arrodeu, riunione Tradutziones Frantzesu collège Ingresu board Ispagnolu colegio Italianu collègio Tedescu Versammlung.

godhetàrju, godhetàrzu , agt, nm: codhetzarju Definitzione chi o chie tenet s'impreu de arregòllere cosa, mescamente is pagamentos Sinònimos e contràrios aggodhetadore, diritadore, fiscale, isetore, listarzu, taceri, taciaju Maneras de nàrrere csn: anzone godhetarju = angioni chentza de mama chi suit su lati de àteras brebeis; canale godhetarju = canale pro tènnere sas abbas Terminologia iscientìfica prf Ètimu ltn. collectarius Tradutziones Frantzesu percepteur, collecteur d'impôts Ingresu collector Ispagnolu recaudador Italianu esattóre, collettóre Tedescu Sammel…

godhetòne , nm: codhetone, ghedhatone Definitzione muntone de mannugos Sinònimos e contràrios biga 1, postura, remealzu Terminologia iscientìfica msg Ètimu ltn. collectionem Tradutziones Frantzesu tas Ingresu stack Ispagnolu montón Italianu bica Tedescu Getreideschober.

godhetórzu , nm: godhitógliu, godhitorju, godhitorzu Definitzione logu inue si arregollent totu a unu is abbas; logu de atóbiu de is cassadores in cassa manna Ètimu ltn. collectorium.

godhétu , nm: codhetzu Definitzione súere a g. = a cantu si bolet súere, de tantas mamas (nau de pegus piticu) Sinònimos e contràrios bodhetu*

godhíre , vrb Definitzione arregòllere, pigare cosa e pònnere in s'istrégiu Sinònimos e contràrios acabidae, acoglire, arragolli, bòdhere, bodhire*, fodhire, tòdhere Frases si cheres bènnere, ajoe a s'ortu a godhire olia! ◊ cumbenit a chircare tuntunniu o a godhire irvuzu ◊ in s'ortu godhiu ficumorisca.

godhitógliu godhetórzu