immandràre , vrb Definitzione portare o isserrare in sa mandra, in ccn. acorru, aintru Sinònimos e contràrios acorrae 1, ammandrare, impascialare | ctr. bocare, irmandrare Frases sos pastores, si no immandraiat a pasculu innotu, nissune li naraiat nudha ◊ ti ant lassadu coment’e un'arveghe eremitana immandrada pro semper cun cresura de mare (F.Cocco)◊ tiu Zommaria che aiat immandradu unu catzedhu in cughina Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enfermer Ingresu to shut in Ispagnolu apriscar Italianu rinchiùdere Tedescu einschließen.
immandràu , pps, agt Definitzione de immandrare; chi est isserrau, acorrau Sinònimos e contràrios acorradu, incotiu, isserrau 2. agateint sa laghinza immandrada in d-una pinneta derruta.
immandrigàre , vrb Definitzione isserrare, pònnere aintru in logu serrau Sinònimos e contràrios acorrae 1, immandrare.
immandronatzàre , vrb Definitzione essire o fàere mandronatzu, mandrone Sinònimos e contràrios acochinai, acovardai, ammandronae, ammandronire, arraigai, impraitzai Frases su vísciu ispinghet s'ómine a s'immandronatzare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rendre paresseux Ingresu to make lazy Ispagnolu emperezarse Italianu impoltronire Tedescu faul werden.
immandroníre , vrb Definitzione su si fàere o essire mandrone, malu a mòvere a trebballare, a fàere faina Sinònimos e contràrios ammandronae Frases tue puru ti che ses immandronidu? Ètimu srd.
immandrónzu , nm Definitzione su immandrare o acorrare bestiàmene Frases in s'immandronzu, contendhe li at essidu un'arveghe de mancu.
immanigàre , vrb: smanigai Definitzione segare sa màniga (o fintzes s’asa de un’istrégiu), bogare de sa màniga una ferramenta Sinònimos e contràrios isasare | ctr. ammanigae 2. sa brochita mia est immanigada Ètimu srd.
immanimundhàre , vrb Definitzione passare sa tinta (su malemundhu) a is muros ischedraos finios Sinònimos e contràrios albinare, illatare, imbarchinai, manimundhare.
immannàre ilmagnàre
immanniadúra , nf Definitzione su immanniare Sinònimos e contràrios immannidura Ètimu srd.
immanniàre ilmagnàre
immannidúra , nf Sinònimos e contràrios immanniadura Ètimu srd.
immanniosídu , agt Definitzione manniosu, chi si credet meda Sinònimos e contràrios magnosu 1.
immanníre , vrb Definitzione fàere mannu, prus mannus Sinònimos e contràrios ilmagnare Ètimu srd.
immannitàre , vrb: ismannitare Definitzione crèschere, fàere prus mannu, matucu, mannitu Sinònimos e contràrios acrèschere, ammanniae, ammannire, ammatucae, crèschere, ilmagnare Frases lassa ismannitare su pitzinnu! ◊ sas dies immannitant a sero e a manzanu ◊ at immannitadu sos fizos ◊ ant immannitadu sa chéxia Ètimu srd.
immantàre , vrb: immontare, ismantare, ismuntare Definitzione trantzire, tròchere s'ammontu Sinònimos e contràrios iscucuzare, iscugudhai, scavannai | ctr. ammantai, carragliare Frases su preide aggantzat s'ammontu, immontat e beneighet su mortu (F.Uselli)◊ aus immantau sa crobeta de sa domo ◊ daghi mi crocaia su note mi immantaia e pigao fritu ◊ su pane assacarradu s'ismuntat po no sighire a pesare Ètimu srd.
immanucàdu , agt Definitzione chi est coment'e chentza manos, cun is manus cotas, chi no poderat bene is cosas chi leat in manu Ètimu srd.
immaodhàu , agt, pps: immeudhadu, irmeudhadu, irmidudhau, ismiudhatu, smuedhau Definitzione chi at pérdiu sa fortza; de irmeudhare Sinònimos e contràrios arréndhidu, smeudhiu, spuligau | ctr. ammeudhadu Frases cussos sunt immeudhados, dados a su vítziu, sempre imbreagos Tradutziones Frantzesu sans moelle, mollasse Ingresu spineless, weakened, taken the marrow out Ispagnolu desmeollado, enervado Italianu smidollato Tedescu marklos, kraftlos.
immaràre imbaràre
immaràtzu imbaràtzu