immaudinàre , vrb Definitzione
fàere o orrúere coment'e dormiu, coment'e mortu (de su male, de is cropos, de su sonnu), leare o pèrdere is atuamentos
Sinònimos e contràrios
ammadainare,
ammodoinai,
asturdire,
irmedhighinare
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
assommer
Ingresu
to shock
Ispagnolu
desmayarse,
aturdir
Italianu
tramortire
Tedescu
betäuben.
immaxadòre , nm Definitzione ómine chi ischit a crastare animales Sinònimos e contràrios crastadore Ètimu srd.
immaxài , vrb Definitzione crastare pegus de bulu a màgiu Sinònimos e contràrios istratamazare, magliai Ètimu srd.
immazinàre immaginài
immazinassiòne immaginasciòne
immàzine immàgini
immedagliài, immedagliàre, immedalliàri , vrb Definitzione giare o pònnere a unu sa medàglia a onore o po calecuna balentia chi at fatu Sinònimos e contràrios matagliare Ètimu srd.
immeladúra , nf Definitzione su immelai Ètimu srd.
immelài , vrb Definitzione indrucare o cundhire cun mele Sinònimos e contràrios ammerrare, melai / addruchire, addulcare, indrucai, indurchire Ètimu srd.
immelmadúra , nf Definitzione
su immermare
Sinònimos e contràrios
irmamadura
2.
tenzo duas dies de immelmadura e sa faina in binza est fata!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
ébourgeonnement,
ébourgeonnage
Ingresu
pruning
Ispagnolu
el despimpollar
Italianu
scacchiatura
Tedescu
Ausgeizen.
immelmàre , vrb: immermare,
irmermare,
irmermiare,
ismermiai,
smarmai Definitzione
bogare de pare sa carena, segare is arremos o mermos; bogare, segare su burdàmene de una mata, is cambos chi no balent o istrobbant sa créschia
Sinònimos e contràrios
irmermedhare,
iscempiai,
iscroniai,
iseniare,
istropiai,
isvrembare,
sciguriai,
sciorbedhai
/
immalmare,
irgemmellai
Frases
si ti ponzo manu, oe t'irmermo!
2.
e tenio àsiu, deo, a ischirrare, a ilmutzare, a bogare in loba, a pudare, a immelmare, a isalmentare: nudha, una binza betza prena de malesa! (A.Cossu)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
démembrer,
défigurer,
ébourgeonner
Ingresu
to prune,
to disfigure,
to split up
Ispagnolu
desmembrar,
deschuponar
Italianu
smembrare,
sfigurare,
scacchiare
Tedescu
zergliedern,
ausgeizen.
immelmedhàre , vrb: immermedhare Definitzione iscimpraisí, pentzare, istare pentzandho chentza arrennèscere a cumprèndhere Sinònimos e contràrios ammachiae Frases fit immelmedhendhe comente podiat fàghere pro leare cust'ozu (S.Saba) Ètimu srd.
immeltzàre , vrb: ismeltzare Definitzione
bènnere o essire prus pagu, bogare una parte, fàere prus pagu
Sinònimos e contràrios
abasciai,
amenguai,
ilminorigare,
immenguare,
impagai,
irminèscere,
miminare,
scimai,
torrae
| ctr.
crèschere
Tradutziones
Frantzesu
diminuer
Ingresu
to lessen
Ispagnolu
disminuir,
menguar
Italianu
diminuire,
scemare
Tedescu
vermindern,
abnehmen.
immemoriadúra , nf Definitzione su ismemoriai, ma nau fintzes in su sensu de ingòllere, fèrrere, iscúdere a is memórias, a conca Frases dhi lompit una perda a immemoriadura e orruit mortu in terra.
immenàre , vrb Sinònimos e contràrios menguai, miminare Frases est debbadas chi fogu si b'immenet, tantu si ponzo fogu no bi tenet.
immenguàre , vrb: irmenguai,
irminguare,
ismenguare,
smenguai Definitzione
torrare a prus pagu, miminare, bogare, fàere de cantidade prus paga
Sinònimos e contràrios
abasciai,
amenguai,
arreduire,
emenguare,
ilminorigare,
immeltzare,
impagai,
irminèscere,
menguanare,
miminare,
mendigai,
scimai,
torrae
| ctr.
crèschere
Frases
sa zente fit meda, ma fit immenguandhe ◊ soi meledendu de irmenguai is crabas (P.Pillonca)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
diminuer
Ingresu
to diminish
Ispagnolu
disminuir,
menguar
Italianu
diminuire
Tedescu
vermindern.
immensidàde, immensidàdi , nf Definitzione cosa manna meda, chentza làcanas, chentza misura Frases campagna, candho die ponet grinas ries a sa subrana immensidade.
imménsu , agt Definitzione chi est mannu meda, chentza misura, nau siat de mannària e siat de calidade (bona) Sinònimos e contràrios estremau, mannu.
immentàre imbentài
immentéri imbentéri