A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

immardicàre , vrb Definitzione pònnere sa madrighe, ammesturare su frammentu a sa farra po fàere su pane Sinònimos e contràrios ammadricare Ètimu srd.

immargarinàre , vrb Definitzione foedhandho de su fogu ammuntonau a un'oru in su forru, batire o acostire sa braxa a s'oru de sa buca.

immarginàre , vrb Definitzione nau de unu trèmene o màrgine, calare a bàsciu, orrúere Sinònimos e contràrios desmuronai, isteremare, istremenare.

immàrgine , nm Definitzione tretu de logu artu a trèmene, o màrgine, chi che calat a bàsciu istacandhosi Sinònimos e contràrios isteremamentu, smuroni.

immarigadúra , nf Definitzione su immarigare, su pagare o su chi si pagat po calecuna farta manna Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu expiation Ingresu expiation Ispagnolu expiación Italianu espiazióne Tedescu Buße.

immarigài , vrb: smarigai* Sinònimos e contràrios iscontai.

immàriu , nm Definitzione logu o trastu po dhue chistire cosa Sinònimos e contràrios almàriu*, romàriu / colomberi / ttrs. immària Frases giompet a un'immàriu in su muru e ndhe falat una corvuledha de símula.

immarmuràdu , agt Definitzione parau firmu, che de màrmuri Sinònimos e contràrios frimmu Frases sos montes si pariant atesu coment'e pantàsimas niedhos, mudos e immarmurados ◊ su truvadore fit sempre igue immarmuradu,isetendhe (N.Fois). Ètimu srd.

immarranàre ilmarranàre

immarrargiàda , nf Sinònimos e contràrios marrada.

immarrargiàre , vrb Definitzione su marrare chi faent is animales cun is peis, mescamente cuadhos e molentes Sinònimos e contràrios marragiadai, marrazare.

immarridúra , nf: smarridura Definitzione su èssere làngios làngios, chentza fortzas, immarrios Sinònimos e contràrios langiore / immarritzone, istrachidúdine, istrachiore 2. su pipiu si dormiat po s'immarridura a fortza de prànghere ◊ sa passione sua est prus forte de s'immarridura e sighit a trabballare! Ètimu srd.

immarriméntu , nm: ismarrimentu Definitzione su èssere irmarrios, istracos Sinònimos e contràrios immarritzone, istrachidúdine, istrachiore Frases candho est caente meda e calat su suore s'intendhet s'ismarrimentu Ètimu srd.

immarríre , vrb Sinònimos e contràrios cansai, fadiae, istracare Frases deghi su pipiu s'immarriat, sa mama dhu ciciat in sa cadiredha ◊ mi seo ilmarriu de pentzare, est trigadiu e si crocaus! ◊ noso seus pitios e s'ilmarrius in presse.

immarritzòne , nm Sinònimos e contràrios immarridura, istrachidúdine, istrachiore Frases seo torrada oe dea foras e seo a terra de s'immarritzone (M.Saderi)◊ is pipios furint giai crocaos bintos de s'immarritzone Ètimu srd.

immarríu , pps, agt: smarriu Definitzione de immarrire; chi istat male de petzas, làngiu; chi est istracu meda / immarriu che àinu = istracu che àinu Sinònimos e contràrios lagnu, marriu* / istracu 2. is duos fiant lómpios a sa funtana immarrios ◊ apustis de totu cussu viàgiu a pè furint immarrios ◊ trebballandho deasi funt immarrios ◊ commo seo immarriu e no sigo su contu ◊ fiais immarria ma custa iscutighedha de sonnu bosi at pausau! Tradutziones Frantzesu affaibli Ingresu run down Ispagnolu agotado Italianu deperito Tedescu heruntergekommen.

immartàre , vrb: irmartare, ismaltare, smaltai Definitzione pònnere unu pígiu de immartu a un'istrégiu, a un'àteru materiale Sinònimos e contràrios angalantzai, ingalassare.

immartàu , pps, agt Definitzione de immartare; chi giughet s'immartu.

immartíre, immartíri , vrb Definitzione dissipare, digirire su papare Sinònimos e contràrios digidire, ispultidhire, matiri Frases gei nd'as tentu tempus de immartiri, duas dis sentza de papari!…◊ tzatzadura s'ant fatu… funt ancora a dh'immartire!

immàrtu immàldu