A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

imprugheraméntu , nm Sinònimos e contràrios imprugheradura Ètimu srd.

imprugheràre , vrb Definitzione imbrutare de prúghere, de pruine Sinònimos e contràrios imbruinare, impiuerare, impluerare | ctr. isprugherare Ètimu srd.

imprugheredhàdu , agt Definitzione chi est totu prenu o brutu de prúghere, de pruine Sinònimos e contràrios bruerosu, imbruinadu, impruerinatu, peuerosu, preunosu Frases cudhe fit imbrossinadu in sa carrera, totu imprugheredhadu e ghipadu mannu Ètimu srd.

imprughinàre, impruinài, impruinàre imbruinàre

impruinadúra , nf Sinònimos e contràrios imprugheradura, imprugheramentu Ètimu srd.

imprujàre , vrb: impurgiare, impurjare Definitzione fàere male, ispirtire, iscardire un'arremu Sinònimos e contràrios agghegiare Frases no ant a saghinare prus sos ocros impurjaos de dolore ◊ zuchet sos ocros impurjaos de su bentu, de su sonnu Tradutziones Frantzesu s'irriter Ingresu to fester Ispagnolu irritarse Italianu irritarsi, inciprignire Tedescu sich ärgern.

imprumài, imprumbài impiumbàre

imprummiténtzia impromiténtzia

imprumonàre , vrb: impulmonare Definitzione giare, pigare o fàere pigare múngia, arrennegu o tzacu meda Sinònimos e contràrios abbrodhiare, abbuscinare, acasidhare, acubare, afelonare, amprudhiare, annicare, aprummonare, pirmare, strugnai / aciopai, auntzare, inciulai, insissiligai, intzullire, umprigare Frases si est impulmonada ca no l'amus cumbidada a s'afidu ◊ l'ant impulmonadu contr'a su mastru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se vexer Ingresu to resent Ispagnolu resentirse Italianu risentirsi Tedescu sich beleidigt fühlen.

imprunitzàre impronitzàre

impruntàda , nf Sinònimos e contràrios abbrembu, aerada, assemizu, assimizanta.

imprupài, imprupàre , vrb: impulpare Definitzione pònnere prupa, crèschere de prupas, nau de animales, gente e fintzes frutos Sinònimos e contràrios ammaciociae, imprupire, impurpatzire Frases chini papat bèni e bufat mellus s'imprupat e ingrassat Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu remplumer, reprendre de l'embonpoint Ingresu to fill out Ispagnolu engordar Italianu rimpolpare Tedescu Fleisch ansetzen.

imprupíre, imprupíri , vrb: impulpiri, impurpie, impurpire Definitzione pònnere prupas, crèschere in prupas, nau de animales, gente e fintzes frutos Sinònimos e contràrios ammaciociae, imprupai, impurpatzire | ctr. ispurpire Frases sa morisca est totu ossu: no bi at impurpidu ca no li at próidu ◊ s'olia comente proet in atunzu s'impurpit ◊ sos pibionedhos de s'àghina sunt imprupinne Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu engraisser Ingresu to fill out Ispagnolu engordar, volverse pulposo Italianu impolpare Tedescu dick werden.

imprupíu , pps, agt Definitzione de imprupiri / petza imprupia = totu prupa Sinònimos e contràrios aprupudonau, carritziosu, introssiu, purposu | ctr. làngiu 2. custos porcos sunt bene impurpidos chi faghent pesu! ◊ s'olia est bella impurpida ocannu.

imprupúdhu , nm Definitzione mannu e macu Sinònimos e contràrios scimprotu Frases bellu imprupudhu: piciocu mannu e gioghendi cun is pipius!

imprussài , vrb Definitzione messandho a manu, aferrare cantu prus laore po fàere su mannugu, abbrussare Ètimu srd.

impuadórgiu , nm Sinònimos e contràrios ammontu, assacarru, cobertógliu, imbusciadórgiu.

impuàe , vrb Sinònimos e contràrios ammantai, cuguzare, imbusciae.

impubài , vrb Sinònimos e contràrios apuai, assebeltare Frases in pissu de su terrassu s'impubàt sa pantuma de préidi Pascali saludendu ◊ in noti de luna s'impubat cosa meda Ètimu srd.

impubusadúra , nf Definitzione genia de pubusa (in trastu de pònnere in conca).