impubusàre , avb: impupusare Sinònimos e contràrios
impinnaciai
Frases
su carrotzinu fit cun bàtoro cadhos niedhos impubusados
Tradutziones
Frantzesu
panacher,
empanacher
Ingresu
to decorate with plumes
Ispagnolu
adornar con penachos
Italianu
impennacchiare
Tedescu
mit einem Federbusch schmücken.
impubusàu , agt Definitzione nau de ccn., chi s'est oféndhiu, chi s'est arrennegau Sinònimos e contràrios alvuradu, annicadu, sentidu 1.
impudàda , nf Definitzione su s'impudare, su si pentire / èssere una fata e chentu impudadas = cosa de si ndhe dèpere impudare donzi borta chi si bi pessat, de si ndh'èssere impudados sempre Sinònimos e contràrios impudu Ètimu srd.
impudadúra , nf Definitzione su s'impudare, su s'ibentire de una farta Sinònimos e contràrios impudonzu, impudu Frases posca de tantos sinnos de impudadura l’at perdonadu (I.Flore).
impudàre , vrb: imputare 1 Definitzione
vrb. chi rechedit su pron. de sa persona sugetu coment'e chi siat cumplementu ma chentza funtzione: sentire dispraxere po calecuna cosa fata (de malu siat o de bonu)
Sinònimos e contràrios
abentire,
arrepentire,
penètere,
penentire,
pilicare
Frases
si penseri no mudas, de custa passione ti ndhe impudas (P.Mereu)◊ no ndhe fetas de aconcadas macas, ca ti ndhe as a impudare! ◊ ti amo e no m'impudo! ◊ si no pensades a mente sussega no istentades a bos ndhe impudare (D.Mele)◊ como pagu mi balet su penetu chi m'impudo de cantu ti apo fatu ◊ no bos impudedas mai de fàghere bene ◊ morte, tropu crudele ses istada cun s'Elicona sardu: daghi l'as mortu, pustis de pag'ora penso chi ti ndhe sias impudada! (Mura)
Ètimu
ltn.
imputare
Tradutziones
Frantzesu
se repentir
Ingresu
to repent
Ispagnolu
arrepentirse
Italianu
pentirsi
Tedescu
bereuen.
impudèssere , vrb Sinònimos e contràrios impudire, insuriri, pudèschere.
impúdha , nf: impulla Definitzione genia de istrégiu (de imbidru, de plàstica) de calecunu litru: larga in bàsciu, sa parte de pitzu (tzugu, tuturigu) est a bisura de imbudu covecau, sèmpere prus istrinta fintzes a sa buca (dhue ndh'at chi funt totue paríviles e s'imminórigant totinduna in s'oru de sa buca po su tapu); carre supesada prena de abbadúgia Sinònimos e contràrios àmbula, ampudha* / bobbollonca, buciuca, fiodha, ilfiodha Frases dh'apu bia aprapendi pergamenas e tinteris intzinniaus che impudha tzichedhada (A.Argiolas)◊ de binu ndi portu duas impudhas.
impudhàda , nf Definitzione su impudhai; est fintzes una essia de cosa a iscarrigadura forte coment'e candho s'istuponat un'istrégiu prenu 2. candu babbai fadiat su binu, sa primu impudhada chi fadiat poniat su cradhaxu in su fogu e poniaus a fai sa saba.
impudhài , vrb Definitzione artzare e bessare, orrúere a fora, nau de sa cosa budhindho in sa pingiada; nau de unu, incaboniscare, artzare sa boghe, arrennegare e primmare candho dhi narant cosa Sinònimos e contràrios birare / incaboniscai Frases sa pingiada si ndi est impudhada ◊ ti dh'apu nau de abarrai acanta de su forredhu: comenti ti ndi ses istesiau, sa pingiada si ndi est impudhada! ◊ su lati s'impudhat, postu in su fogu, si dhu lassas 2. dhi apu nau cosa e si ndi est impudhau ◊ "A nosu mancat Venériu veti!" - dhi torrat Tinu, impudhendusí (F.Pilloni)◊ e no t'impudhis po ti nai sa cosa!
impudhàu , pps, agt Definitzione de impudhai; chi si ch'est artzau, arrennegau, oféndhiu Sinònimos e contràrios incaboniscau.
impudhighinàdu , agt Definitzione chi est totu orrúbiu in cara, orrúbiu che pudhu Sinònimos e contràrios arrubisconau Frases totu impudhighinadu si la ridiat ballandhesila a un'anca Ètimu srd.
impudhilàda , nf Definitzione su tempus o s'ora de pudhiles: foedhu fatu a sa manera de diada, manzanada, notada, mesada, e àteru / a s'i. = a s'impudhiles, a parte de pudhiles Sinònimos e contràrios abbréschida, impodhiles, scampiadórgiu, spanigadroxu Terminologia iscientìfica sdi Ètimu srd.
impudhiladòre , agt, nm Definitzione chi o chie istat note note in giru e torrat a domo a s'impudhile; fintzes chie ch'essit chitzo meda a trebballare Ètimu srd.
impudhilàre , vrb Definitzione pònnere o fàere intrare is pudhas in su pudhile, in s'acorru o aprigu insoro; fàere impudhiles, passare note ischidaos fintzes a pudhiles, papare (e bufare) a parte de pudhiles su note de Missa de pudhu Sinònimos e contràrios acoliai 2. sunt impudhilandhe fatu de sos tzilleris Ètimu srd.
impudhíle, impudhíles impodhíle
impudhilónzu , nm Definitzione su istare a s'impudhiles faendho festa, nau mescamente de sa notexena Ètimu srd.
impudhínzu , nm Definitzione su mengianu chitzo meda, innanti de abbrèschere Sinònimos e contràrios abbréschida, albore, arborinu, impodhile, scampiadórgiu, spanigadroxu Frases sas féminas a s'impudhinzu faghiant sas carrelas ridas cun iscobas de mundhagaminu (B.Mazzone) Ètimu srd.
impudhíre , vrb Definitzione su naschire, su essire de s'erba, bogare sa tzeurra Sinònimos e contràrios inceurrare, rampudhire, tidhire Ètimu srd.
impudhíta , nf Sinònimos e contràrios ampudhita.
impudhonàdu , agt Sinònimos e contràrios inchighiristau, incrabudhiu Ètimu srd.