A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

impronitzàre , vrb: imprunitzare Definitzione incresurare, serrare a cresura de prunischedha o àtera sida ispinosa Sinònimos e contràrios impizare, infrasconare 2. sa mindha est tota impronitzada Ètimu srd.

improntàda , nf Definitzione su pigare a unu a face manna, comente faent is prontudus, is isfacios / fàghere un'i. a unu = pigare a unu a face manna, cun atza Sinònimos e contràrios aprontada Ètimu srd.

improntitúidu , agt Definitzione chi faet de un'improntu, totinduna Frases "Passéntzia!" - abboghineit Pepedhu improntitúidu ◊ a s'aparessida improntitúida de su pupularzu, totucantos si caglieint a sa muda (G.Addis)

improntíu , agt Definitzione nau de ccn., chi tenet prontu, chi portat face, atza meda, atrivimentu Sinònimos e contràrios facianu, faciudu, ifaciadu, ifaciu | ctr. bergungiosu, gavardu.

impróntu , avb Definitzione de un'i. = induninduna, a s'ingrundha Sinònimos e contràrios aprontu 1, improntuitu, induninduna, totinduna Frases faghet otavas de improntu ◊ a s'improntu est rutu mortu ca l'ant isparadu! ◊ sas féminas, de un'improntu, si ponent a irgrighillare che disatinadas Tradutziones Frantzesu soudainement Ingresu suddenly Ispagnolu de repente Italianu improvvisaménte Tedescu plötzlich.

improntuítu , avb Definitzione de un'i. = totinduna Sinònimos e contràrios improntitúidu, improntu Frases addaghi acurtzu a terra deo che acudo de un'improntuitu m'irvertudo (G.Ruju)◊ mi leades gai, de un'improntuitu!

improperiàre , vrb Definitzione rimproverare, betare in face una cosa a unu, nàrrere cosa a briga naendho fintzes foedhos malos po calecuna cosa chi at fatu Frases dae tempus mi ses improperiendhe: no poto pònnere unu passu chi no mi lu betes in cara!

impropériu , nm Definitzione cosa chi si narat a s'àteru po dh'ofèndhere Sinònimos e contràrios afrenta, afrontu, aggràbiu, aggrau, innóriu, inzenza Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu injure Ingresu insult Ispagnolu injuria Italianu ingiùria, impropèrio Tedescu Schimpfwort.

impropérju , nm: improvelzu, improverzu Definitzione ingiúliu, àteru númene o númene istrupiau chi si ponet a unu, prus che àteru a befa Sinònimos e contràrios allomíngiu, annomíngiu, aproégliu, impróveru, paradíciu, paranòmini, zistru Frases a niunu fit permissu de istare in sa bidha chena un’improverzu: unu paralúmene benacontzu sighiat pro tota vida un’eréntzia Ètimu itl. rimproverio Tradutziones Frantzesu sobriquet Ingresu nickname Ispagnolu apodo Italianu soprannóme, nomìgnolo Tedescu Spitzname.

impropóriu imporpóru

impropriedàde, impropriedàdi , nf Definitzione foedhu no tanti giustu, chi no est própriu cussu adatu.

improsadòre , agt, nm: improsarori Definitzione chi o chie improsat sa gente Sinònimos e contràrios bantzigadore, imbainajolu, imbolicosu, improseri Frases cussu est un'improsarori chi iscít impiocai sa genti, balla! ◊ unu sonnu improsadore mi anninniat Ètimu srd.

improsadúra , nf Definitzione su improsai Frases est isceti una grandu improsadura su si fai itzerriai "Maistu" de sa genti Ètimu srd.

improsàe, improsài, improsàre , vrb Definitzione pigare in giru, cullonare, fàere a crèdere una cosa po un'àtera, cricare de si fàere s'àteru a sa manu cun bellos foedhos, bàntidos, cricandho de dhi fàere praxere Sinònimos e contràrios abbovai, coglionai, coluvronare, imbaucare, imbusterai, imbuvonare, ingrangugliare, istusciare, scafai / allisai, allosingai, frandhigare, insabonai, lígnere Frases narat tantis bellus fuedhus po impiocai sa genti, ca est unu grandu imbrollioni e improsat a totus ◊ duas bortas mi at improsau, cussu remitanu!◊ cussu matzabbruta est improsendi sa genti cun promissas! Tradutziones Frantzesu illusionner, leurrer, tromper Ingresu to deceive Ispagnolu ilusionar, engatusar Italianu illúdere, imbonire Tedescu täuschen.

improsaròri improsadòre

improsàu , pps, agt Definitzione de improsare; chi dh'ant o si est cumbintu de calecuna cosa a ingannu, a crèdere in chimeras Sinònimos e contràrios collonau, imbovau, ingannadu Tradutziones Frantzesu berné, naïf Ingresu tricked, deceived Ispagnolu embaucado Italianu circuito, illuso Tedescu getäuscht.

impróscimu , nm Definitzione nau de laore chi bogat s'ispiga, ingrussare in punta faendho s'ispiga.

improséri , agt, nm Definitzione chi o chie costumat a improsare, chi cricat de si fàere s'àteru a sa manu cun bellos foedhos, improsus, bàntidos, cricandho de dhi fàere praxere, ma a ingannu, a trassa Sinònimos e contràrios bantzigadore, imbainajolu, imbolicosu, improsadore Frases innòi nc'est un'improseri chi si est mascarau finas a assimbillai a mimi! ◊ ti cumbincint is boxis improseras ◊ si presentant cun fuedhus improseris po si bendi is cosas insoru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enjôleur, cajoleur Ingresu winning Ispagnolu cautivador Italianu accattivante, suadènte Tedescu gewinnend.

improsòri , agt Sinònimos e contràrios improsadore, improseri Frases seu trantzendu miradas improsoras e buconis luxentis in su gamu (Gp.Carta).

improssimadòre , agt Definitzione chi impróssimat, faet ingendrare s'elementu fémina / bentu i. = su bentighedhu chi ispainat su podhibodhi de is froris.