A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

impudiàre , vrb Sinònimos e contràrios impudire, pudèschere.

impudíre , vrb Definitzione guastare e fàere pudesciore Sinònimos e contràrios impudiare, insuriri, pudèschere, pudire Frases sa peta si est impudida ◊ si non ti faghent in abba budhida t'impudis e ti sordis! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pourrir Ingresu to putrefy Ispagnolu podrir Italianu imputridire Tedescu verwesen.

impudónzu , nm Definitzione su s'impudare, abbarrare dispràxios de calecuna cosa chi fut méngius si no si fut fata Sinònimos e contràrios arrepentimentu, impudu, penetu Frases in sos contos de totu su chi at fatu non bi at una paràula de impudonzu Ètimu srd.

impudósu , agt Definitzione nau de ccn., chi tenet impudu, chi est coment'e dispràxiu po ccn. cosa chi at fatu Sinònimos e contràrios discuntentu, dispiàchiu, iscuntentu | ctr. contentu, prexau Frases apo pastinadu cussu cantu de terra a binza ma ndhe so impudosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mécontent, insatisfait Ingresu unsatisfied Ispagnolu descontento Italianu scontènto, insoddisfatto Tedescu unzufrieden.

impúdu , nm: imputu 1 Definitzione su s'impudare, su abbarrare dispràxios coment'e candho si dhue torrat a pentzare, a una cosa, e méngius s'iat a bòllere de no dh'àere fata Sinònimos e contràrios arrepentimentu, impudonzu, indolimentu, penetimentu, penetu, pílicu / storru Frases lassa su binu, mih chi ndhe as a tènnere impudu! ◊ bastat chi apas impudu de su male chi as fatu ◊ s'imbrenucabat e torrabat gràssias a Deus chin orassiones de impudu ◊ no ndh'epas impudu de sos agiudos chi nos as dadu! ◊ fatu su dannu, a nudha balet s'imputu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu remords, regret, réflexion Ingresu regret, reflection Ispagnolu remordimiento, reflexión, viraje Italianu rimòrso, rammàrico, rimpianto, ripensaménto Tedescu Gewissensbiß, Bedauern, Besinnung.

impugnàre , vrb: impunnae, impunnai, impunnare Definitzione andhare (o fintzes fàere andhare) a cara a unu logu, a un'ala, a calecuna cosa (o a ccn.) coment'e cricandhodha, po dha bòllere, o fintzes po che dha bogare o àteru Sinònimos e contràrios apititai, imbonai, petire 1, punnai, tirai, tocai 1 / incarrebai Frases movet sas alas incogoristida e impugnat sas úngias contr'a mie (P.Pisurzi)◊ soli impunnat a s'ocasu ◊ como est impunnendhe a inoghe! ◊ a cali parti apu a impunnai? ◊ immoi impunnaus a bidha, a domu ◊ si ant atuau su baullu e impunnant conca a crésia ◊ po si vengai, pigat is ferrus de tundi e s'impunnat a Brai disafiendidhu ◊ su pastori impunnat su bestiàmini in sa filada 2. ma labai a nd'èssi bogau cussu: dèu puru mi seu impunnau a su billetu de centumila! ◊ cussa piciochedha impunnat tropu a su paru sodrau Ètimu ltn. in pugnare Tradutziones Frantzesu aller, se diriger, se tourner Ingresu to go, to aim Ispagnolu andar Italianu andare, tèndere, dirìgere, vòlgere Tedescu streben.

impuiài , vrb Definitzione sartiare su logu, essire deretu Frases ant a benni a mi circai, ma ciai coidant impuiandu: balla ca no mi bollu perdi sa trasmissioni!

impuinàda , nf Definitzione unu tanti de cosa chi cabet in su púngiu serrau Sinònimos e contràrios prunzu Frases is aradoris séminant su trigu a impuinadas Ètimu srd.

impuligiàu , agt Definitzione chi est totu púlighe, prenu de púlighe Frases chie andhat cun cane puligiosu ndh'essit impuligiau.

impulítiga , nf Definitzione su èssere pagu o male educaos Sinònimos e contràrios scumpudéntzia.

impulítigu , agt Definitzione pagu o male educau Sinònimos e contràrios irregradu, isbaratadu, malechischiau, scurrégidu.

impúlla impúdha

impulmonàre imprumonàre

impulpàre imprupài

impulpíri imprupíre

impumàdu , agt Definitzione chi portat pumas, pinnias, prus che àteru postas po bellesa o coment'e singiale Frases su piús impumadu si mi faghet addainanti cun s'iscimitarra a mossas e a míngulas a m'isfidare a duellu.

impumiciài, impumitzàre , vrb Definitzione pulire, frigare meda, allisare cun sa pedravúmiga (itl. pómice) Sinònimos e contràrios allisai, ifricatzare.

impuncéri , agt, nm: impuntzeri Definitzione chi o chie impuntzat, atzitzat s'àteru a fàere male Sinònimos e contràrios atzitzadori, aunzadore, infulculosu / tantadori, tentea Frases s'impuntzeri at naradu a Gesús: "Si ses Fizu de Deus, nara chi custas predas si facant a pane" (N.Rubanu) Ètimu srd.

impúncia , nf: impuntza, impuntzu, ispuntza Definitzione cosa chi si faet o chi si narat (fintzes fàula) po ispínghere s'àteru a fàere male o cosas chi no andhant bene Sinònimos e contràrios atzitzamentu, impuntzone, insúliu 1, insullamentu, intzídia Frases sa Die de sa Sardigna siat impuntzu de rebbellia a su dominadore anzenu!(B.Cumpostu)◊ comente est contr'a nois unu cane, bi ponzesit impuntzas ◊ pro impuntzas anzenas no mi lessas in mesu de sos afannos! ◊ no ch'est passadu, Coro: abbisu bi at impuntza! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu instigation Ingresu instigation Ispagnolu instigación Italianu istigazióne Tedescu Anstiftung.

impunciài, impunciàre , vrb: impuntzare Definitzione istare coment'e a su punghe punghe, ispinghe ispinghe cricandho de fàere mòvere s'àteru a calecuna cosa (e no sèmpere de bonu) Sinònimos e contràrios impuntzonare, inchisai, inghitzidare, intzidiare, ispuntogliare, ispuntzonare, tenteare, tzuntzullare Frases s'amante l'impuntzaiat a bochire sa muzere ◊ no impuntzes a su Segnore Deus tuo! ◊ tue no depes impunciare a isce!◊ no impuntzetas sa zente a sas brias! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu inciter Ingresu to urge Ispagnolu incitar, empujar Italianu incitare Tedescu verleiten.