A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

impuntzatòre , nm Sinònimos e contràrios atzitzadori, aunzadore, impuntzeri, infulculosu Ètimu srd.

impuntzéri impuncéri

impuntzonàre , vrb Definitzione istare coment'e a su punghe punghe, ispinghe ispinghe atzitzandho po fàere mòvere s'àteru a calecuna cosa (e no sèmpere de bonu) Sinònimos e contràrios impunciai, impuntzonire, inciulai, infruncuai, inzibbire, ispuntzonare Frases aviat una fortza che dimóniu e bastavat apenas de l'impuntzonare pro afocare unu cristianu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu inciter, inciter à la révolte, pousser Ingresu to instigate, to stir up Ispagnolu instigar Italianu istigare, sobillare Tedescu anstiften, aufhetzen.

impuntzòne , nm Definitzione cosa chi si faet o chi si narat po mòvere s'àteru a fàere calecuna cosa fintzes de bonu ma mescamente de malu Sinònimos e contràrios atzitzamentu, impúncia, insúliu 1, insullamentu, intzídia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu incitation, encouragement Ingresu incitement Ispagnolu incitación Italianu incitaménto Tedescu Verleitung.

impuntzoníre , vrb Sinònimos e contràrios impunciai, impuntzonare, inciulai, ispuntzonare Ètimu srd.

impuntzónu , nm Definitzione su impuntzonare Sinònimos e contràrios impúncia, insúliu 1, insullamentu Ètimu srd.

impúntzu impúncia

impúpa , nf Definitzione figura, cosa chi si biet de atesu, male, chi no si cumprendhet bene ite est e faet a tímere puru, una genia de umbra Sinònimos e contràrios aupa, fantàsima, maúgia, mummutzoni, pabusina, pantama, puba Frases impupas carotadas s'irghelant in su caminu.

impupudhài , vrb Definitzione pesare in artu, artzare, nau fintzes de cosa budhindho in istrégiu in su fogu Frases s'ispíritu s'impupudhat in s'ànimu e inghitzat a brincai in su Cungiau istedhau.

impupughinàre , vrb Sinònimos e contràrios afarrixedhai, arnai, papuinare, pubujonare, pipionire Ètimu srd.

impupughinónzu , nm Definitzione su si impupughinare, nau de is linnas segadas Sinònimos e contràrios pipionidura Ètimu srd.

impupuridhàre , vrb Definitzione tímere, pigare assíchidu coment'e biendho pubas Sinònimos e contràrios adumbrai, assumbrae Frases in s'iscuru s'ebba s'est impupuridhata (G.Albergoni) Ètimu srd.

impupusàre impubusàre

impurdedhíri , vrb Definitzione nau mescamente de is animales fémina, èssere o bènnere in calore; èssere callente, disigiosu coment'e is pudhecas bene orgiadas, èssere o cadredhare coment'e unu pudhecu Sinònimos e contràrios assuae, ingrilliri, insuai, seguzare.

impurdedhíu , pps, agt Definitzione de impurdedhiri; chi est in calore, in more Sinònimos e contràrios assu 1, insuau, intzinnidu, suadu, suguzadu / focosu Tradutziones Frantzesu qui est en rut Ingresu full of sexual excitement Ispagnolu en celo Italianu foióso Tedescu geil.

impurèsa , nf Definitzione su no èssere bene netu, nau de css. cosa e mescamente in su sensu de àliga o de cosa chi imbrutat Sinònimos e contràrios brutore, brutura / impuridade, malesa | ctr. limpidore, netesa Tradutziones Frantzesu impureté Ingresu impurity Ispagnolu impureza Italianu impurità Tedescu Unreinheit.

impurgiàre imprujàre

impuridàde , nf Sinònimos e contràrios brutore, brutura / impuresa, malesa | ctr. limpidore, netesa.

impurjadúra , nf Definitzione su s'impurjare Ètimu srd.

impurjàre imprujàre