A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

inchisinàre inchijinàre

inchisinàu inchinisàdu

inchisíri , vrb Definitzione cúrrere aifatu po cassare o cracare a unu, a un'animale; fintzes apretare, essire prus grave, peus, nau de unu male o de unu bisóngiu; ispreculare, imbistigare Sinònimos e contràrios cúrrere, perseghire, pissíghere, tènnere / acradiare, apretae / speculitai Frases is canis inchisint is pegus de cassa 2. is doloris funt inchisendi sempri de prus ◊ s'edadi fait intèndiri is istrioris de sa becesa chi inchisit 3. su broinaxu est abarrau citiu e su meri sighendi a inchisí ca borèt iscí poita.

inchisuràdu inchesuràdu

inchitzàre , vrb Definitzione pesaresindhe chitzo, su mengianu Ètimu srd.

inchitzíre , vrb Definitzione its, trubbare? coment'e chitzire? Frases su carrotzeri est inchitzindhe sa paríglia de sos cadhos.

inchivíre , vrb Definitzione fàere, cumprire su chiu, nau de méndhula, nuxedha, nughe o àteru deasi Ètimu srd.

inchíxa inchísa

inchixinàtu inchinisàdu

inchizàda , nf Definitzione abbaidada a corroncinu, oghida lègia Sinònimos e contràrios achizada, inchérrida, inchigida, inchizidura, incilladura, incillimentu / cdh. inchiciata Frases no mi at lassadu mancu sighire chi sa cara sua at fatu un'inchizada… pariat chi no li torraiant sos contos! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu un regard furieux Ingresu black look Ispagnolu mirada torva, ceño Italianu occhiatàccia Tedescu häßlicher Blick.

inchizàdu , pps, agt: inchizau Definitzione de inchizare / èssere male inchizadu = arrennegau meda Sinònimos e contràrios acristadu, inchigiu, incilliu, salambrosu 2. Bachis, dae sa die de s’arrestu, istait solu, pensamentosu e inchizadu (Q.Falchi)◊ su chelu est inchizadu, paret sinzu de lutu ◊ su binu aiat postu de mútria bona cussos ómines chi, pro una pelea o pro s'àtera, fint semper inchizaos.

inchizàre inchigiàre

inchizàu inchizàdu

inchizída inchigída

inchizidúra , nf Sinònimos e contràrios inchizada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu air courroucé Ingresu scowl Ispagnolu ceño Italianu cipìglio Tedescu finsteres Gesicht.

inchiziméntu , nm Sinònimos e contràrios inchizidura, incilladura, incillimentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu froncement Ingresu frowning Ispagnolu fruncimiento del ceño Italianu aggrottaménto delle ciglia Tedescu Runzeln der Augenbrauen.

inchizinída , nf Sinònimos e contràrios inchizada, inchigida, incilladura Frases cheret a ischire cumprèndhere candho su faedhu inchietu est un'inchizinada! Ètimu srd.

inchiziníre , vrb Definitzione cungiare is ogos, fàere cara o chígia lègia, mudare sa chígia Sinònimos e contràrios inchigiare, inchizire, incilliri Frases s'àlinu arcanu de su sole chene mai inchizinire in visiones de sónniu mirao (G.Brocca)◊ sa pruna crua l'at fatu inchizinire 2. oje zuchet sa fatze unu pacu inchizinia, no est trancuillu Ètimu srd.

inchizíre , vrb Definitzione ammostare o fàere face de inchietu istringhendho is chígios Sinònimos e contràrios achizare, acristai, inchigiare, incilliri, increstare Frases s'inchiziat petzi candho li pariat chi calicunu si fit picandhe tropu ballàscia chin Pasca Ètimu srd.

inchizolàre , vrb: incozolare, incuzolare Definitzione cuare, pònnere, abarrare o istare in d-unu cugigone (chizolu), a una parte Sinònimos e contràrios acantonai, achizolare, achizonare, acorrunconare, acuzonare, arreconai Frases intro tou s'est incuzolada cudha ojada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cacher, rencogner Ingresu to put in a corner Ispagnolu arrinconar Italianu rincantucciare Tedescu in eine Ecke drängen.