A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

inchilciàdu , pps, agt Definitzione de inchilciare; nau de sa conca, chi dolet coment'e chi portet unu cricu istrintu Sinònimos e contràrios iltzelembradu.

inchilciàre , vrb: inchircare 1, inchirciare, inchisciare, incricare 2 Definitzione pònnere o istrínghere in cricos, is cricos; in cobertantza, pigare fele, tzacu, arrennegu; nau de s'aera, chi si annuat a meda, totu pínniga a dónnia bandha Sinònimos e contràrios arrennegai, artziaresiche / annuai 1 2. daghi at basi ascultadu, comente a s'inchilciare l'at a usu, che canna si est pesadu de archivusu (Limbudu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cercler Ingresu to hoop, to get angry, to become overcast Ispagnolu rodear, ceñir, cercar, enfadarse, nublarse Italianu cerchiare, incerchiare Tedescu bereifen.

inchilibridàre, inchiliràre , vrb Definitzione passare su trigu in su chiliru (chilibru), fàere in chiliru Ètimu srd.

inchimentàre , vrb Definitzione fàere chimentu, boghes, burdellu Sinònimos e contràrios abbochinare, batugliare, chichigliare, intrigliare, stragamullai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tapager Ingresu to make a noise Ispagnolu alborotar Italianu fare strèpito, chiasso Tedescu Lärm machen.

inchimerài, inchimeràre , vrb: inchimeriare Definitzione pigare chimera, pigare o giare arennegu, fintzes pònnere in conca calecuna idea a bisura de chimera Sinònimos e contràrios abbetiae, achibberare, acroconai, afutare, airai, aorcare, arrabbiai, arragiolire, arrannegai, inchietae, inchimerire, infelai, infuterare, insutzuligai, intziminire, renignai Frases sendhe míseru isciau, t'inchimeras e ti faghes padronu in prepoténtzia (P.Casu)◊ su chelu si fit inchimeradu e caleit de botu sa irada de s'abba ◊ si bulluzat su mare, dae subra l'inchimerant sas nues… in pag'ora est un'inferru! ◊ sas aeras inchimeradas no faghent isperare in dies bonas ◊ si inchimeras a mie, ti zuro chi non cantas prus in logu! (M.Z.Funedda) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'obstiner, s'irriter Ingresu to be obstinate Ispagnolu obstinarse, empeñarse Italianu incaponirsi, alterarsi Tedescu sich versteifen, sich erregen.

inchimeràu , pps, agt Definitzione de inchimerare Sinònimos e contràrios afutadu, arrennegadu, arteriadu, inchietu, infrascau / fazelladu, pistighingiosu, schinitzosu | ctr. contentu, pregiosu / pachiosu 2. su pitzinnu no at sessau de prànghere, ma sèmpere inchimerau ◊ si sont torradas a pesare sas tiliocas in trimizones de prúghere chin boches de bentos inchimerados ◊ tota note su bentu fit muilendhe inchimeradu Tradutziones Frantzesu inquiet Ingresu agitated, restless Ispagnolu enfadado, inquieto Italianu inquïèto, irrequïèto Tedescu unruhig.

inchimeriàre inchimeràre

inchimerídu , pps, agt Definitzione de inchimerire Sinònimos e contràrios inchimerau 2. fintzas su prúere l'acolliat riendhe sutzendhesilu cun gustu sididu candho su corpus meu inchimeridu abbas de fogu catzaiat gioghendhe! (G.Ruju)

inchimeríre , vrb Sinònimos e contràrios inchimerai Frases su chelu si ch'est inchimeridu.

inchimidúra , nf Definitzione su inchimire, ma fintzes sa chima o candhelita chi bogant is erbas Frases s'inchimidura de s'ortigada cota a budhiu est bona a issalada Ètimu srd.

inchimíre , vrb: incimie, incimiri Definitzione bogare sa chima, sa candhelita (cambu de mesu chi faet su frore), nau de is erbas; fàere chimas a meda, bogare linna noa (nau de is matas) Sinònimos e contràrios chimire / intibbiri 2. in beranu, candho is matas furint incimindho, su córgiu ndh'essiat bene Ètimu srd.

inchimíu , pps, agt Definitzione de inchimire; chi at fatu sa chima Sinònimos e contràrios chimidu, folau.

inchinadórzu , nm: inclinadorzu Definitzione s'ora chi cumènciat a iscurigare Sinònimos e contràrios inclinada, interighinada, interinada, irmurinada, iscuricada, iscurigadolzu, murriadrosu | ctr. abbréschida Frases fit poi de s'inchinadorzu a tardu de note Terminologia iscientìfica sdi Ètimu srd.

inchinài, inchinàre , vrb: incinare Definitzione fàere s'inchinu, abbasciare o incrubare unu pagu sa conca in singiale de arrespetu o saludu Sinònimos e contràrios ancrucare, incruai, ingruxare Frases si adderetaiat in giru, a corroncinu, tandho s'incinaiat a su Sacramentu Ètimu itl. inchinare.

inchindhulàre , vrb Definitzione mòvere che chíndhalu (ixorbedrama), a orrumbuladura Sinònimos e contràrios cadhinare, codulare Frases sa pedrighina códulat cun sa rena e s'inchíndhulat in su riu (M.Sale) Ètimu srd.

inchínghere , vrb Definitzione coment'e pigare a chintzu cun is bratzos, pònnere a inghíriu / pps. inchintu Sinònimos e contràrios achintorzare, aggrapiare, atrotzigonare, chígnere Frases so inchintu de cadenas ◊ cust'àrbure no l'inchinghent duos ómines Ètimu ltn. incingere Tradutziones Frantzesu entourer, ceindre, embrasser Ingresu to embrace Ispagnolu rodear, ceñir Italianu cìngere, avvòlgere, avvinghiare Tedescu umfassen, umarmen.

inchinghidúra , nf Definitzione su inchínghere Sinònimos e contràrios abbugnu, afiagnu Ètimu srd.

inchingiàre , vrb Definitzione pònnere sa cingra (chintórgiu); su si atrotigare a dolores, po dolore forte Sinònimos e contràrios achingiai / foscigare, ischirchinare, trofigare Ètimu srd.

inchingiàre 1 , vrb Definitzione pònnere cosa noa (bestimentu o àteru) sa primu borta Sinònimos e contràrios incignare*.

inchinisàdu , pps, agt: inchisinau, inchixinatu Definitzione de inchinisare; totu brutu de chinisu, fatu a chinisu Sinònimos e contràrios cinisosu 2. lampant fogos in calchi rutu muru de sa citade totu inchinisada (S.Lay Deidda) Tradutziones Frantzesu qui est réduit en cendres Ingresu reduced to ashes Ispagnolu quemado, encenizado Italianu incenerito Tedescu mit Asche bedeckt, eingeäschert.