A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

inchérrida , nf Definitzione su chi unu paret a cara, fintzes una genia de atza, de fortza chi si paret in cara, abbaidada a corroncinu / àere mala i. = portai oghida lègia Sinònimos e contràrios bisura, cara, chèrgia, chígia, faci / chinna, inchizada / fieresa Frases sa cara at s'inchérrida de sos vint'annos (C.Meridda) 2. cantos dechidos e briosos, cun música de Saldigna antiga e noa, poniant inchérridas de raighinas! Tradutziones Frantzesu fierté Ingresu pride Ispagnolu fiereza Italianu fierézza Tedescu Stolz.

incherrídu , agt Definitzione chi portat una inchérrida, genia de bisura de importu Frases sos altistas sa domíniga essiant a passizare, incherridos, bestidos de pannu o de bellutinu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fier Ingresu bold Ispagnolu orgulloso, digno Italianu fièro Tedescu stolz.

inchèrtzo , nm Definitzione inchèrcio, nau unu pagu a brulla a s'àinu.

inchessàda , nf Definitzione su inchessare, alluta, istérria de fràmula, de fogu Ètimu srd.

inchessàre , vrb Definitzione nau de su fogu a fràmula, chi lompet o pigat a calecuna cosa chi abbruxat, tènnere, apampai, fàere fràmula meda / focu inchessau = tenindhe, inchesu, a framaridas Frases su fogu si est inchessau in sas àrvules mannas ◊ su fogu ch'est iscazandhe finas sas codinas, cudhas chi fudint afortificadas, si est inchessau a sas arraighinas Ètimu srd.

inchéssu , agt Sinònimos e contràrios allutu, inchesu Frases est mesudie, su sole est picanne a conca: est inchessa sa terra!

inchèsta , nf Sinònimos e contràrios chensa, lamenta Ètimu srd.

inchestadòre , agt, nm Definitzione chi o chie istat inchestendhe, giaendho ocasione, faendho arrennegare Sinònimos e contràrios atzitzadori, derreri, insulladori, intzidiante, mintzidiarzu, tzuntzulladore 2. cussas sunt malas ganas inchestadoras! Ètimu srd.

inchestàre , vrb: inchestiare Definitzione giare ocasione forte, pigare e fàere pigare arrennegu Sinònimos e contràrios apurire, ifadare, incidai, insissiligai, inzerrare / airai, arrabbiai, arragiolire, arrannegai, inchietae, inchimerai, infelai Frases li ant dadu cuss'afissa ca istat sempre inchestendhe sa zente (G.Ruju) 2. l'ant intesu inchestiendhe in d-unu salone Ètimu srd.

inchestiàda , nf Definitzione su s'inchestiare, su pigare o giare arrennegu Sinònimos e contràrios arrennegada, inchietada Ètimu srd.

inchestiàre inchestàre

inchésu , pps, agt, nm Definitzione de inchèndhere; tanti de linna chi bastat po una cota de pane, sa cota de su pane / fàghere s'i. = allúiri, imbudhidai su forru po còiri su pani Sinònimos e contràrios abbrigau, allutu, inchessu | ctr. istudau Frases si at inchesu unu mesu zigarru e si l'est assaporjandhe ◊ framma de passione ant inchesu sa mente tua 2. ocros inchesos de focu ◊ unu fogu inchesu ti brujat ◊ sa làmpana est inchesa ◊ Anzeledha est a conca bassa, chin sa cara inchesa che su meladidone 3. chie faghet pane depet cumprèndhere candho est ora de fàghere s'inchesu Tradutziones Frantzesu allumé Ingresu lit up, on (switched) Ispagnolu encendido Italianu accéso, incandescènte Tedescu angezündet, glühend.

inchesuràdu , pps, agt: inchisuradu Definitzione de inchesurare; nau de logu, chi est serrau a cresura; nau de ccn. chi est cuau apalas de cresura, in sa cresura / muros inchesurados = serrados a cresura, cun cresura, cun impizadura Sinònimos e contràrios impizadu 2. inoghe ite che fato, inchesuradu a frazados impreos e a nadas cobertas de murgone? ◊ sas bamas sunt paschendhe chena cuviu in sas tancas inchesuradas 3. Toedhu fit inchesuradu dae prima de s'ocasu a ojos ficados a su balcone (N.Fois).

inchesuràre , vrb: incresurae, incresurai, incresurare Definitzione serrare a cresura, fàere sa cresura; rfl. cuare in sa cresura Sinònimos e contràrios cresurai, impizare, incujare 1 | ctr. iscresurare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu clôturer, entourer Ingresu to fence in Ispagnolu cercar Italianu recintare Tedescu einfrieden.

inchexiàre , vrb: increjare, incresiae, incresiai, incresiare, incresiari Definitzione fàere un'intrada a crésia, pruschetotu andhare a crésia sa primu borta, nau de sa fémina apustis de s'illieróngiu, e ingòllere sa beneditzione (ma dhu narant fintzes po animales, in su sensu de fàere ccn. cosa chi giuat); andhare a si cuare in crésia Frases candu po sa mama e po su pipiu fut lómpiu su tempus de s'incresiai, iant portau su pipiu a su témpiu (Ev)◊ sa mama, candho teniat fizu, sa prima essida la faghiat a s'incresiare Ètimu srd.

inchexiàrzu , nm: incresiarzu Definitzione su s'incresiare Sinònimos e contràrios incresiada, incresiamentu Ètimu srd.

inchéxiu , nm: incréjiu, incrésiu Definitzione su s'incresiare, intrada, imbisita de una mama a crésia cun sa criadura noa a sa prima essia apustis de s'illieróngiu; fintzes sa funtzione de su duos de freàgiu, candho si arregodat sa presentada de su Cristos pipiu a su témpiu Sinònimos e contràrios inchexiarzu, incresiamentu, incresionzu Frases at incingiau su bistiri sa dí de s'incrésiu ◊ antigamente s'incrésiu fiat apustis de sas baranta dies ◊ Luchiridina oje fachet s'incréjiu Terminologia iscientìfica prdc Ètimu srd.

ínchi ínca

inchiàdu , agt Definitzione nau de calecunu frutu, chi at cumpriu su chiu Ètimu srd.

inchibbaràdu , agt Definitzione chi est chíbberu; chi si est arrennegau Tradutziones Frantzesu vexé, fâché Ingresu offended Ispagnolu mosqueado, picado Italianu impermalito Tedescu gekränkt.